A MENJAR TARONGES, ARA QUE N’HI HA (1)

417

Gracià Sànchez Font

Erri, cavallito,
a Sóller hem d’anar
a menjar taronges
ara que n’hi ha.

Ara estam a la plena de les taronges, són madures i són molt saboroses. L’època de recol·lecció de les taronges, a les nostres contrades, va des de principis d’octubre fins a mitjan juny en funció de les varietats. És una de les fruites que ens acompanyen durant l’hivern i la primavera. És veritat que ja fa moltes setmanes que les clementines i les mandarines arribaren a la taula, però és ara que les taronges grosses hi han arribat i això tenint en compte només les fruites arribades d’aquí, de la Mediterrània, i no les que ens arriben durant la resta d’any del més allunyats indrets com poden ser Sud-àfrica, Austràlia, o Sud-Amèrica.

La taronja, juntament amb el plàtan i la poma, és un dels fruits més consumits al món.

El consum mitjà mundial és de 12 kg per persona i any, encara que aquesta xifra varia segons els països. Els països desenvolupats tenen una mitjana de 28 kg/persona i any, mentre que els països en vies de desenvolupament el consum és de 6 kg/persona i any. La xifra més alta de consum és als Estats Units on en consumeixen 60 kg, mentre que a Europa Occidental és de 40 kg. Aquestes xifres contrasten amb el consum als països de l’est europeu on se’n consumeixen, 5 kg per persona de mitja.

PUBLICITAT

La part comestible de la taronja és la polpa i es consumeix fresca o en suc. La taronja també s’utilitza per realitzar compotes, melmelades, per a consum com a fruita deshidratada, etc.

De la taronja també s’extreuen els olis essencials molt utilitzats en perfumeria i cosmètica.

La taronja

La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies. Els fruits, anomenats hesperidis, tenen la particularitat que la seva polpa està formada per nombroses vesícules plenes de suc.

El taronger dolç és el més conreat de tots els cítrics, i és l’espècie més important del gènere Citrus essent un cítric de color entre el groc i el roig, color que rep el nom de taronja, per mor d’aquest fruit.

La taronja és un híbrid entre l’aranja grossa o pomelo (Citrus maxima) i la mandarina (Citrus reticulata).

Les taronges creixen en arbres de port petit i fulla perenne. És un arbre molt sensible a les baixes temperatures, requereix molta llum i aigua per a la maduració dels fruits. Les seves flors són blanques i molt aromàtiques.

El taronger, tant dolç com a amarg, és de la família de les Rutàcies, gènere Citrus, espècie Citrus sinensis.

Tarongerar a la pollencina vall d’en Marc.

Origen

El cultiu del taronger dolç es va iniciar fa milers d’anys al sud de la Xina. Des d’allà, es va anar estenent pel sud-est asiàtic i per tot l’Orient. Posteriorment, a través de la ruta de la Seda i de les croades arribà fins a Occident.

Les taronges dolces van ser molt apreciades pel seu gust (tot i que aquelles antigues fruites eren molt amargues comparades amb les d’ara) i per les seves propietats curatives. Els àrabs, que la van anomenar naranche (derivat del persa arangus), van introduir el taronger agre a Europa pel sud de la península Ibèrica al segle X, de manera similar a com introduïren l’arròs, la xufa, la carxofa, l’albergínia etc. El taronger s’adaptà molt bé al clima mediterrani i avui en dia, els Països Catalans en són un dels grans productors mundials: hi ha conreus de tarongers al llarg de la costa mediterrània, especialment al sud de Catalunya i al País Valencià. I com no, esmentar la vall de Sóller com un dels llocs amb una considerable extensió de tarongers.

A la Xina la taronja és considerada un símbol de bona fortuna i al Vietnam és un símbol de fecunditat que es dona als nuvis que s’acaben de casar.

Varietats

Hi ha nombrosos tipus de taronges, molts d’ells destinats a un ús en concret: com a fruita de taula, per a fer sucs, per a fabricar derivats, etc. Es coneixen dues espècies de taronges, amb les seves varietats corresponents, que es diferencien entre si sobretot pel gust. Les taronges dolces són les taronges de taula, mentre que les taronges agres tenen un gust tan àcid i amarg que no se solen consumir crues i es reserven per cuinar, per fer melmelades i per obtenir olis essencials.

A les nostres terres les més conegudes són la Sevillana, Nàvel o València tardana, la més consumida arreu del món, però també esmentar la canongeta sollerica.

Taronges mandarines.

Es poden classificar els diferents tipus de taronja de la manera següent:

– De mida gran:Nàvel: Washington Navel, Navel Caracara, Navelina, Newhall, Navelate, Navel lane late, Navel Powell.

Mutacions de la Washington Navel són la Chislett Summer Naveli la Powel Summer Navel.

Taronja blanca: Salustiana, Valencia Late, Valencia Delta Seedles.

De sang o sanguina: Sanguinelli, Doble Fina, Entrefina.

– De mida petita:Satsuma: Arrufatina, Hashimoto, Clausellina, Okitsu, Satsuma Owari. Clementina: Clemenules, Marisol, Oronules, Orogrande, Loretina, Beatriz, Clemenpons, Mioro, Hernandina, Tour.

Mutacions de l’Oronules són la Clemenrubí i l’Orogrós.

Híbrida: Clemenvilla, Ellendale, Fortune, Ortanique, Esval.

Valor alimentici

La taronja té un valor energètic escàs a causa de l’elevat contingut d’aigua, Tanmateix, com tots els cítrics, és rica en vitamina C, àcid fòlic i minerals, com potassi, magnesi i calci. Conté quantitats apreciables de beta-carotè, responsable del seu color i conegut per les seves propietats antioxidants, a més dels àcids màlic, oxàlic, tàrtric i cítric; aquest darrer potencia l’acció de la vitamina C.

És apreciable la quantitat de fibra, que es troba sobretot en la part blanca entre la polpa i l’escorça, i per això, consumir-ne afavoreix el trànsit intestinal. És habitual menjar-les senceres i també beure’n en forma de suc.

La taronja és una espècie subtropical pel que no tolera les gelades, i quan aquestes es produeixen queden danyats tant les flors i els fruits, com la vegetació. Per sota dels 3-5ºC sota zero, la planta pot arribar a morir.

És un arbre que requereix importants quantitats d’aigua i quan no les proporcionen les precipitacions, els regs es fan necessaris. Necessita llum per als processos de floració fructificació, que es produeixen principalment en la part exterior de la copa i faldilles de l’arbre. És un arbre molt sensible al vent i a la salinitat, amb preferència per sòls sorrencs o francoarenosos, profunds i sense calcària.

PUBLICITAT