30 ANIVERSARI DE LA CREACIÓ DEL PARC NACIONAL DE CABRERA (2a. part )

425
Taller de panades i rubiols (Setmana Santa 2008).

Pere Llobera “Morou”

Trenta anys després de la creació del Parc Nacional Marítimterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, Pere Llobera recorda els 26 anys que hi va fer feina. Després d’una primera part en què explicava com era la vida en aquella “illa feta a mida” i d’explicar la tosa i les matances, en aquesta segons part s’endinsa en les festes de Nadal i Pasqua, entre altres reflexions.

LES FESTES DE NADAL I PASQUA

Altres fites importats on ens ajuntàvem la “família cabrerenca” eren les festes de Nadal, en què el Pagès pegava foc al forn de llenya per coure-hi les coques de Nadal i també qualque mè o porcella per després dinar tots junts.

Preparant el forn de llenya per coure les coques i la porcella.
Les coques a punt per enfornar, Nadal 2008.
Sopar de Nadal, el Pagès presideix la taula.

Per les festes de Pasqua, per seguir amb la tradició fèiem les panades i rubiols, i després les duiem a coure al forn de llenya. El dia de Pasqua ens ajuntàvem tots i dinàvem de porcella rostida, panades i rubiols.

PUBLICITAT
Fent panades (Setmana Santa 2013).

Excepte en el tema de les ovelles, que les varen llevar totes l’any 2001, encara que no hi hagi el Pagès ni les famílies dels pescadors, les tradicions de les festes de Nadal, Pasqua i les matances anuals s’han mantingut fins ara.

Darrerament una de les cites anuals on es congrega molta gent a Cabrera es la celebració de la festa de Sant Pere, que organitza la Cofradia de Pescadors de Sa Colònia. Vénen moltes barques de pescadors amb la seva família i també ve un capellà que celebra una missa a Sa Capella, després dinam tots junts a la terrassa de la comandància militar.

Dinar de Sant Pere a la Comandància Militar de Cabrera (juny 2013).

També diversos Club Nàutics sol·liciten anualment permís per fer un berenar- sopar a Cabrera. Després de sopar ho arrepleguen tot i van cadascú a la seva barca.

Sopar del Club Nàutic s’Arenal (estiu 2009).

Com he dit al principi, Cabrera és una illa feta a mida, i encara que els hi sàpiga greu a alguns ecologistes, Cabrera és qualque cosa més que un Parc Nacional.

A l’any 1916 Cabrera se va expropiar i va passar a l’Exèrcit Espanyol, segons l’acta d’expropiació, Cabrera contava amb : 16 Ha. de terreno cultivado de 1ª clase. 74 Ha. de terreno cultivado de 2ªclase. 640 Ha. de monte bajo. 7 Ha. de pinar . 733 Ha. de monte bajo de escasa calidad. 370Ha. de roca desprovista por completo de vegetación. A título anecdótico podemos mencionar que en el momento de la expropiación había: 130 higueras grandes, 110 de pequeñas, 80 almendros grandes y 700 de pequeños…. .

Segons l’Arxiduc Lluís Salvador, l’1 de gener de 1880 Cabrera comptava amb 31 residents, entre ells un capellà. També explica que hi havia 400 cabres, 95 ovelles, 40 porcs, 2 parells de muls, 3 mules, i 1 egua.

Gravat de 1892 on es veuen els sementers de Cabrera sembrats de vinya.
Fotografia actual on és veuen els sementers coberts de garriga.

Amb aquests 26 anys de feina al Parc Nacional de Cabrera són moltes les coses que han canviat, el que és segur és que érem més feliços abans i això sense tenir tantes comoditats com avui en dia; hem de tenir en compte que els primers anys tots els guardes i guies vivíem junts a una casa que els militars ens havien assignada, i el vespre a partir de les 12 de la nit el generador elèctric s’aturava i tota l’illa quedava a les fosques però era un goig contemplar els estels sense contaminació lumínica veient sols les llumades del far de n’Enciola. També record que quan venia l’estiu anàvem a tallar branques de pi per fer les enramades que tenien quasi totes les cases. El mes de juliol era el mes de la sal, els cocons s’eixugaven i els pescadors baixaven a les roques que coneixien i agafaven sal de cocó per tot l’any, noltros també hi anàvem i després la repartíem per tots els habitants de l’illa. De totes formes, una de les coses que més enyor d’aquell temps és el fum que sortia cada matí del forn de llenya i desprès l’oloreta del pa acabat de fer.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT