30 ANIVERSARI DE LA CREACIÓ DEL PARC NACIONAL DE CABRERA (1a. part )

399
El llaüt del Pagès carregat de xots per dur cap a Mallorca (Cabrera 1993).

Pere Llobera “Morou”

El 29 d’abril del 2021 es complirà el 30 aniversari de la creació del Parc Nacional Maritim Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera. Això va ser l’any 1991.

Jo hi vaig començar a fer feina l’any 1992, fins que el 2018, després de 26 anys, m’hi vaig jubilar. Per commemorar aquest 30 aniversari, aquí vos present el que vaig escriure en el meu llibret de gloses titulat 26 anys a Cabrera.

Després de molts d’anys de lluita, manifestacions i protestes de grups ecologistes com el GOB, GREENPEACE i la societat balear contra les maniobres militars a Cabrera, a la fi, el 29 d’abril de 1991 es va declarar el PARC NACIONAL MARÍTIM TERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DE CABRERA. Això va suposar la protecció de 10.021 hectàrees de les qual 8.705 són marines i 1.3016 són terrestres.

PUBLICITAT

L’arxipèlag està format per Cabrera gran, l’illa dels Conills i 18 illots petits. Està situat al sud de Mallorca, a unes 10 milles del Port de sa Colònia de Sant Jordi.

Cartell del GOB en contra de les maniobres militars.

CABRERA, UNA ILLA FETA A MIDA

Això és el que diu el magnífic llibre que va escriure na Francisca Sunyer amb el títol VIURE A CABRERA, on explica la seva vida en aquesta illa, on hi va viure molts d’anys.

Quan vaig començar a fer feina a Cabrera, l’estiu de 1992, també vaig trobar que era una illa feta a mida: no era tan petita com la Dragonera ni tan gran com les altres illes Balears. El que més em va meravellar, a més dels seus paisatges, va ser la part humana. Cabrera era com un poble petit, on hi havia les autoritats (militars i Guàrdia Civil), els soldats, els treballadors del Parc, un grup de picapedrers i els pescadors, que a la temporada d’estiu vivien amb la família a un parell de casetes que tenien assignades. També hi havia el Tio Jeroni que era el mecànic oficial i venia a arreglar els generadors o la bomba de treure aigua, i tenia assignada la casa de Comandància de Obras; també hi havia en Joan el pagès que era com el batle.

Al 1992, Cabrera també era com una “possessió”, el Pagès tenia 2 mules, 180 ovelles i xots, un parell de porcs i porcelles, i a l’hort de can Feliu hi sembrava hortalissa d’estiu. Encara hi havia un parell d’ametllers i unes quantes figueres, els sementers estaven abandonats, però nets de vegetació, ja que les herbes que sortien les ovelles se les menjaven. Els porcs feien una bona feina, ja que tots els residus orgànics que sobraven de la cuina dels soldats i de les nostres dependències els duiem als porcs i ells se’ls menjaven; amb això s’evitava les males olors dels fems en descomposició i al mateix temps alimentàvem els porcs, que a la llarga se convertien en sobrassada o porcelles.

La relació entre tots el habitants, llevat de qualque discussió, solia ser cordial, i hi havia un parell d’activitats en què hi participaven gairebé tots. El mes de maig, una d’elles era anar amb en Joan el Pagès, el seu germà Agustí, els soldats i altra gent que venia aposta des de Mallorca, a arreplegar les ovelles que estaven escampades per tota l’illa per dur-les cap a la zona de les cases del Pagès, on les tancàvem dins els corrals per després fer la tosa i separar les ovelles dels mens. Després de tondre les ovelles i arreplegar la llana fèiem un dinar o un sopar tots junts, i el dia següent el Pagès se’n duia els mens cap a Mallorca amb el seu llaüt, i si n’hi havia molts feien un viatge amb la Debarivi (una de les barques turístiques que venien des de sa Colònia a Cabrera).

Carregant les ovelles per dur-les a tondre a les cases del Pagès.
Arreplegant la llana.

LES MATANCES

Com en tota possessió una altra activitat anual important eren les matances, en què els pescadors habituals i nosaltres mateixos hi anàvem de ben matí per ajudar a aguantar el porc i fer les sobrassades, que després menjàvem durant tot l’any. I en acabar les feines, ja se sap, un bon sopar de matances tots junts.

El Pagès fent matances devora la mar (gener 1994).
Tots ajudant a les matances (gener 1994).
Tota ajuda és bona (matances 2012).
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT