Rafel Morro Aguilar
En el darrer número deixàrem la carrera d’Arnau Colomar amb les victòries aconseguides a Tudela i a Irún, l’any 1961, les quals li permetien disputar el Cinturó Internacional de Catalunya. Tot i el bon paper a les carreres del nord de l’Estat, hagué d’abandonar a Catalunya.
L’any 1962 fou un altre any ple d’èxits; tot apuntava a que aquell corredor pollencí podia convertir-se en un home fort dins el professionalisme si aconseguia fer el bot des del ciclisme amateur. A les carreres de l’Illa s’emportà tres victòries de carrera (Trofeu Joan Ximenis del Club Ciclista Mallorca, Trofeu Antoni Cabanellas de Pollença i el Gran Premi del Club Gales, on s’emportà també el premi de la muntanya) i quatre segons llocs (Trofeu President de Pollença, Gran Premi de la Creu a Selva, Gran Premi del Comerç de Pollença i Setmana Esportiva de Porto Cristo).
La fotografia d’Arnau Colomar amb el seu mallot ciclista del Club Pollença- CacaoBlahi apareixia al diari Baleares com a reclam per a les diverses carreres ciclistes de l’illa. Era un corredor fort que competia i, fins i tot, guanyava contra corredors mallorquins que acabarien destacant el circuit professional, com Francesc Tortella i Gabriel Mulet.
Aquell 1962 tornà a disputar carreres del circuit amateur a la Península i fins i tot va ser un dels quatre corredors que representà a les Illes Balears al Campionat d’Espanya per regions. Aquella cursa es va disputar a Santander i la Selecció Balear aconseguí un meritori quart lloc d’un total de 13 seleccions regionals. Però l’èxit arribaria a les carreres del Llevant peninsular. Tornà a participar al Cinturó Internacional de Catalunya i aquesta vegada sí pogué creuar la meta, i a més en un meritori 10è lloc. Quedà tercer a la Vuelta Langostino, que era una carrera que es disputava a Vinaròs. A terres valencianes es disputava també la Volta a la Costa Daurada i el paper d’Arnau Colomar fou determinant per a la victòria de l’equip pollencí CacaoBlahi. La seva empenta i determinació el portaren a guanyar la segona etapa de la Volta i a fer tercer a la classificació general, la qual guanyà el també mallorquí i corredor de l’equip Cacaoblahi Gabriel Mulet. Les victòries de Colomar i Mulet portaren al Club Ciclista Pollença-Cacaoblahi a aconseguir la classificació per equips de la Volta a la Costa Daurada. A més de la victòria d’etapa, Colomar aconseguí el premi de la muntanya. Arnau Colomar no era un gran escalador, però la seva habilitat com a rodador també el permetia defensar-se en aquesta faceta i veim com, fins i tots, era capaç de guanyar els premis de la muntanya.
L’any 1963 deixà el Club Ciclista Pollença per córrer amb el mallot de l’AC Hoteles de Mallorca. Pot ser aquell havia de ser l’any de la seva consagració, però la realitat fou molt diferent. Va participar en algunes carreres a Catalunya, com el Trofeu Masferrer i el Trofeu Assalit, i tot i que va aconseguir molt bons papers a algunes carreres com el Premi Aniversari de Barcelona (segon lloc), l’any 1963 va ser el seu últim any com a ciclista. Amb tan sols 24 anys va deixar de competir i va passar a dedicar la seva vida al seu ofici i a formar una família. Com diu el propi Arnau “va seguir amb una altra carrera”.
Els motius d’aquest prest adéu són difícils d’explicar. N’Arnau no volia ser un gregari ni haver de fer feina per als altres, perquè ell se sentia un ciclista guanyador i així ho va demostrar en nombroses ocasions. Amb tot, mai sabrem si n’Arnau Colomar hagués arribat a ser ciclista professional i si hagués pogut escriure el seu nom entre els més grans del ciclisme mallorquí en ruta. Allò cert és que el seu gran palmarès en el ciclisme amateur en un període tan curt de temps, i les seves gestes el fan mereixedor d’una pàgina en la historia del ciclisme mallorquí en ruta.
