Aquest dissabte 9 de novembre, a les 19’30 hores, a l’envelat de la Cooperativa (carrer Bartomeu Aloy), el xef Pep Socies cuinarà un plat de tardor en directe. Hem parlat amb ell, bon conversador i apassionat com és, i ens ha explicat quina és la idea d’aquest acte de la Fira de 2024.
Dins la carpa de la Cooperativa, en Pep compartirà espai amb formatges sa Cabreta i sobrassada d’en Toni Suau de Can Puig, però també els bunyolers de Ses Cadenes i Flor de figa. De fet, ell serà el responsable de fer una breu presentació de cada un d’ells i d’allò que produeixen.
Per la seva banda, la recepta de tardor que oferirà en aquest esdeveniment són les mongetes escaldines, “un plat que permet tenir-lo fet prèviament i que, fins i tot, millora amb el repòs. Pensa que la previsió és repartir centenars de raccions…”, explica a l’hora que afegeix que, el dissabte horabaixa, “allà en faré una greixonera, perquè la gent vegi el procés que aniré explicant, mentre parl d’altres coses”.
Bon conversador com és, Socies comenta que “les mongetes escaldines són un plat bo de fer; no podia triar un arròs, perquè en no res està estovat. L’any passat varen fer sopes. I les mongetes escaldines són un plat de tardor, que es pot tenir fet d’abans i no és complicat de fer. A més a més, com que, en principim, hi havia d’haver un lloc d’herbes, vaig pensar que, com que duen moraduix i julivert… Al final no ve” i afegeix que “remataré el plat amb un oli d’alfabaguera, un oli que es pot usar amb molts altres plats i que és bo de fer”.
Arribat aquí, explica com es fa aquest oliet. “Es tracta d’escaldar les fulles d’alabaguera en aigua bullent, res dos segons, i després tallar-ne la cocció posant-les escorregudes dins aigua amb gel. Llavors ben premudes i picades, es posen en oli. Com que l’alfabaguera s’ha escaldat, no s’oxida, així que l’oliet es pot fer servir durant un parell de dies. Jo el congel en una glaçonera i així vaig agafant glaçons a mesura que en necessit. L’oli es descongela més aviat que l’aigua”.
Abans d’endinsar-se en el procés d’elaboració de les mongetes escaldines, recorda que “ma mare hi posava moraduix, que té un gust i aroma més intens que el julivert”, dues herbes que també pos a les mongetes escaldines”.
“La recepta és senzilla”, insisteix abans de detallar com es cuinen. Per això, es fa “un sofregit amb magre de porc i panxeta, all, ceba i tomàtiga triturada natural (que vaig fer en l’estiu, però que si no en tenim es pot substituir perfectament per tomàtiga de ramellet ratllada), aigua o brou de pollastre (o mig i mig) i les mongetes blanques ja cuites. Deixam fer xup-xup una estoneta, a fi que les mongetes deixin anar el seu midó i el brou s’espesseixi, i aleshores hi afegim el butifarró i la picada de moraduix i julivert. Ma mare també hi posava pebre bord”.
“És un plat molt de tardor” conclou, a l’hora que em respon que “no, no he mirat el valor nutritiu ni he volgut fer un plat de cara a la galeria. És un plat que m’agrada i que faig sovint a ca nostra. De fet, quan en faig, en faig una bona greixonera, en din i amb el que sobra, faig tupers per congelar”.
Sí que ha mirat que fos un plat de temporada, amb el toc d’alfabaguera, “he dit moltes vegades que som un ionqui de l’alfabaguera que pos a molts plats. En l’estiu, la pos de la que tenc sembrada a casa i en l’hivern, tir dels glaçons. És clar que ara, als supermercats, hi ha alfabaguera tot l’any”, assenyala a l’hora que afegeix que “excepte l’alfabaguera, la resta d’ingredients són ben de temporada. Ja ho hem dit, qui no tengui tomàtiga al natural en conserva, pot posar-hi tomàtigues de ramallet. De fet, allà, jo hi duré tomàtigues de ramellet”.
Sobre el producte de temporada, Socies confessa que “les generacions actuals, que han vist de tot de cap a cap d’any, tenen dificultats per idenficar els productes de temporada. Aquesta és una de les coses que impliquen una pèrdua del legat gastronòmic que s’ha perdut i que es perd a marxes foçades. A vegades pens que algú, en un futur i crec que ara ja passa, convertirà la cuina de sempre en alta cuina”.
Així mateix, senyala que “als pobles, encara queden famílies que, gràcies als padrins, mantenen aquesta cuina de tota la vida. És vera que la gent encara fa coques i panades per Pasqua, però la cuina de sempre es redueix a marxes forçades”.
Pel que fa al consum de llegums, és rotund “quan em conviden com ara per la Fira, aprofit per insistir en coses com ara que s’han de menjar llegums, que els infants n’han de menjar la qual cosa no és fàcil, jo vaig ser un nin malmenjador i ho sé bé, però es tracta de jugar, perquè en mengin, fent-ne cremes fines passant-les pel xinès o per un robot, afegint-hi crostons o pitrera de pollastre tallada petita i que pesquin… Hi ha d’haver una educació. Abans crec que la gent tenia més poc temps que ara, més poc temps i menys paciència: això hi havia per menjar i punt. Ara, amb l’excusa de la pressa, massa sovint es recorre als plats processats i ultraprocessats que es compren per si de cas i s’acaben consumint de manera excessiva”.
El seu consell: “Si cada família, dedicàs cinc minuts setmanals a planificar el menú de tota la setmana guanyaria en salut i reduiria en malabaratament alimentari, un tema que em preocupa molt i sobre el qual dissabte en parlaré. I és que el 90 per cent d’allò que tiram és evitable, però sobretot són doblers, molts de doblers que tiram al poal dels fems”.
D’entrada, aclareix que “els doblers que destines a alimentació no és un gasto, sinó una inversió en salut” i llavors insisteix en què “comprant sense planificar, fa que molts productes acabin als fems”,
En definitiva, la idea del show cooking d’aquesta Fira de 2024 amb Pep Socias és presentar la recepta d’un “plat de cuina senzilla, que pot fer tothom i, sobretot, que has de pensar gust de menjar-lo. Cada dia no es pot anar al restaurant, però sí que es poden fer plats que agraden i que et fan disfrutar de menjar-los. Llavors, faré pinzellades sobre totes aquestes coses de les quals hem parlat, coses que són òbvies i justament per això és el trist que allò obvi sigui el que crida l’atenció”.
