ACTUALITAT

Els nostres noms de lloc: oficis i toponímia

[quads id=25]

Juan M. Torres Velasco/ jmtorres953@gmail.com

La Fira ja és aquí! Aquest tradicional mercat anual aplega bona part de la pagesia pollencina i artesans d’aquí i d’altres llocs de Mallorca, que exhibeixen els seus productes. Te, tradicionalment, un caire econòmic, sense oblidar-nos del seu caràcter lúdic i cultural.

Repartits per tota la geografia pollencina trobam un bon grapat de noms de lloc que fan referència a alguns oficis que són, o han estat, ben presents dins l’economia pollencina.

Molts d’aquests oficis ja han desaparegut, o es troben en desús, i només ens queden, pel record, algunes eines penjades en les cases de la nostra pagesia o en museus etnogràfics.

A títol d’exemple, he anotat alguns oficis que han deixat una empremta en els noms de lloc del terme municipal de Pollença, com ara:

-Adroguer: Venedor de drogues o comestibles.

Ca l’Adroguer: Topònim que indica un nom d’una casa al nucli urbà del Port de Pollença, Passeig Anglada Camarasa, 83. Un temps s’hi ubicava l’escola de la Base, a prop de can Pescador.

Baster: Segons el DCVB és aquell qui fabrica i adoba basts, selles i altres guarniments de bísties cavallines. En castellà “albardero o talabartero”.

Baster. Imatge extreta del llibre “Els nostres arts i oficis d’antany”.

Can Baster és una petita propietat situada a l’endret de Can Verga, al camí de Can Escarrinxo o de la Font. Al 1903 hi residia la família Llompart-Campomar. Qualque vegada apareix com la Sort d’en Baster.

-Corder: Persona que fa corda.

Hort de Can Corder o Cal Corder: A l’Horta Alta, darrera Can Lau s’hi troba aquest hort. A l’Apeo del 1.818 pertanyia a Ramon Català. També se l‘anomena Can Corder Petit, en concret al padró del 1990. Altres informacions assenyalen que aquest hort s’anomenava de can Tirana. A l’Amillarament de 1865 figura una finca que pertanyia a Antoni Cabanellas “Hereu de Tirana de l’hort”.

-Moliner: Qui té al seu càrrec un molí; qui treballa en un molí.

El Molinet: Petita possessió de la Vall d’en March, situada just a un extrem de la Vall d’en Marc, entre Can Guillem Bet, Can Pascol i Can Melcion. El nom li ve per l’existència d’un molí fariner mogut per aigua, que encara avui s’hi conserva. El nom ja apareix a documents, de com a mínim, el segle XVI. En altres documents apareix com el Molí de les Rotes.

El 1584 Miquel March Llompart heretà del seu pare el que aleshores es deia el Molí de les Rotes (fins aleshores una part de Son March, l’antiga alqueria Binitíger) esdevenint el primer propietari del Molinet.

Pescador: Persona que es dedica a la pesca.

Pescador. Imatge extreta del llibre “Els nostres arts i oficis d’antany”.

Carrer del Pescador: Dins el nucli urbà de Port de Pollença, se situa entre el passeig

Anglada Camarasa i el carrer Bosquet. Travessa l’avinguda Bocchoris i el carrer Gregal.

-Saurí: Home que amb una vareta en la mà, amb un pèndol o amb altres mitjans endevina, o pretén endevinar, l’existència d’aigües subterrànies o d’altres coses ocultes.

Saurí. Imatge extreta del llibre “Els nostres arts i oficis d’antany”.

Can Saurí: És un topònim que dóna nom a una propietat rústica, a un camí, a un pont i a un pou, tots situats en la zona anomenada popularment “vall de Mastaguera”. Concretament, entre el camí de l’Almadrava i la carretera vella d’Alcúdia, sèquia de la Solana i el torrent de Sitges.

-Sucrer: Qui fabrica i ven coses de sucre i altres llaminadures (DCVB).

Sucrer. Imatge extreta del llibre “Els nostres arts i oficis d’antany”.

Can Sucrer: Can Sucrer és un resultat de la divisió d’una gran possessió anomenada Son Company. Son Company es va segregar de Colonya poc temps després de la conquesta catalana, segurament una de les primeres segregacions de l’antiga alqueria musulmana de Colonya. Les cases es troben al redol de Colonya i des d’aquí la finca travessa el torrent, el camí de Can Bosc i arriba fins al caire de la Serra de la Coma. Confronta amb Can Bennàsser, Les Rotes, Can Cusset, Can Prats i Colonya. El nom de “Sucrer” li ve en raó del matrimoni de Francesc Cabanellas “Vich”, sucrer (segurament d’ofici), que es casà amb Antonina Company, a mitjans segle XVII. Aquesta havia adquirit la possessió com a hereva del seu germà Damià, el 1635. Des de llavors el lloc va ser conegut com a rafal de Francesc Sucrer o de can Sucrer, fins mitjans segle XIX, quan definitivament agafa el topònim actual. La primera referència d’aquest nom el trobam al 1742, a un Estim, present a l’Arxiu Municipal de Pollença.

Teixidor. Que té per ofici teixir.

Molí de can Teixidor: És el primer dels set molins d’aigua, fariners, que té la possessió de Llinars, el més gran de tots i el més important. Avui, com quasi tots, l’han convertit en un xalet, el primer que es va reconvertir en segona residència.

-Xocolater: Qui fa o ven xocolata.

Xocolater. Imatge extreta del llibre “Els nostres arts i oficis d’antany”.

Cal Xocolater: En el padró d’habitants de 1875 figura com a “Sort del Chocolaté”, a la Zona 8ª (Costers i Garroverar). Entre ca na Miracles i el km. 6 de la carretera PMV-2201 (Pollença-Alcúdia). El 1903 hi residia la família Cerdà-Cerdà.

Bona Fira!

Publicacions relacionades

Deixa un comentari

Back to top button