Chopin, 95 dies del “poeta del piano” a Mallorca (1)
El 17 d’octubre de 2024 farà cent setanta-cinc anys de la mort de Frédéric Chopin, conegut com “el poeta del piano”. Poc puc dir sobre el sensacional compositor romàntic i virtuós pianista, així que em centraré en els 95 dies que va passar a Mallorca, al costat de la seva parella, l’autora del llibre Hivern a Mallorca, la rebel escriptora Aurore Lucile Dupin de Dudevant que signava amb el pseudònim de George Sand. I deixaré per a demà, la història del piano de Chopin a Mallorca.
Chopin i Sand varen venir a Mallorca amb una doble intenció: viure la seva relació sentimental sense les cadenes que imposava la societat parisenca de l’època, però també per millorar la salut de Frédéric, diagnosticat de tuberculosi. De fet, tal i com apunta Abel G.M. en aquest article de National Geographic, la salut de Chopin havia empitjorat i “el seu metge li va aconsellar traslladar-se a Mallorca, el clima del qual creia que l’afavoriria”.
George Sand i Frédéric Chopin arribaren a Palma el 8 de novembre de 1838, amb el vaixell El Mallorquín, que cobria la ruta amb Barcelona. Els primers dies, s’instal·laren en una fonda del carrer de la Boqueria, a Palma, davant els actuals jardins de l’Hort del Rei. Aviat, llogaren la finca de Son Vent, a Establiments. Tanmateix, però, 15 dies després, s’hagueren d’establir a la Cartoixa de Valldemossa, on varen viure fins que el 13 de febrer de 1839 tornaren cap a París.
Tal i com apunta la Gran Enciclopèdia de Mallorca, l’estada de Sand i Chopin a Mallorca fou “breu i polèmica, en què la seva malaltia s’agreujà però, malgrat les dificultats, l’activitat creadora no s’interrompé. Sembla fora de dubte que a Mallorca compongué, entre altres peces, la Polonesa en do menor, op. 40, nº 2 i la Masurca en mi menor, op. 41, nº 2”.
El poeta
En una carta datada el 15 de novembre de 1838, Chopin diu al seu amic Juli Fontana que “Segurament aniré a viure a una encantadora cartoixa enclavada al país més bell del món; el mar, muntanyes, palmeres, un cementiri, una església dels temps dels croats, una mesquita en ruïnes, oliveres mil·lenàries… Ara, benvolgut amic, gaudeixo una mica més de la vida; estic molt prop del més bell del món; sóc un home millor.”
Tanmateix, però, la realitat era que l’humit clima mallorquí empitjorà la seva afecció pulmonar i els mallorquins, més tancats i conservadors que la societat parisenca de la qual escapaven, veien amb mals ulls la relació que mantenien el compositor i l’escriptora.
És més, amb el diagnòstic de turberculosi, “convidaren” la parella i la seva comitiva (els fills de George Sand, Maurice i Solange, i una cuinera) a cercar un allotjament prou aïllat com per passar els pertinents quaranta dies de confinament per evitar contagis.
Va ser així com arribaren a la Cartoixa, on el fred i la humitat persistiren aquell hivern de 1838, “agreujant els símptomes de la seva malaltia i la seva malenconia” que, tal i com expliquen a l’esmentat article de National Geographic, “es va veure reflectida en una de les composicions que va acabar allà, el preludi conegut com a Gotes de pluja (Op. 28, nº15)”.