L’editorial Quid Pro Quo (QpQ) presenta Mathilda de Mary Shelley, una novel·la inscrita de ple dins el corrent del romanticisme, en una traducció de l’anglès al català de Teresa Bauzà Bosch.
A Mathilda, s’hi fan palesos tots els elements comuns del romanticisme (erms solitaris, paratges boscosos, pluja, passió, mort), on també hi sobrevola l’ombra de l’incest. Des del llit de mort, Mathilda descriu la declaració d’amor del seu pare cap a ella i la posterior decadència i allunyament de la societat provocat per aquest fet.
El contrapunt a aquesta tràgica existència ve donat pel jove Woodville que, encara que per breu temps, aporta esperança a aquell pobre cor malmès, amb la seva presència i paraules confortadores.
Mary Shelley no va publicar Mathilda en vida, sinó que la novel·la no va veure la llum fins cent quaranta anys més tard. És considerada per molts crítics la seva obra més important.
Mathilda de Mary Shelley és el número 37 de la col·lecció Narrativa de QpQ. Té 128 pàgines i està a la venda per 18 euros.
Mary Shelley (Londres, 1797 – 1851)
Mary Shelley o Mary Godwin, de fadrina, era filla dels eminents filòsofs William Godwin i Mary Wollstonecraft. El llinatge pel qual és coneguda l’adoptà en casar-se amb el poeta romàntic Percy B. Shelley, amb el qual tingué quatre fills. És l’autora d’un dels clàssics de la literatura universal Frankenstein, o el modern Prometeu (1818), obra que molts consideren precursora del gènere de ciència-ficció i que gens desmereix la resta de la seva producció, on sobresurten títols com Valperga (1823), The Last Man (1826), The fortunes of Perkin Warbeck (1830), Lodore (1835), Falkner (1837) o el present Mathilda.
Teresa Bauzà Bosch (Pollença, 1995)
És traductora i professora d’idiomes. Ha traduït obres de l’anglès (El País dels Cecs i altres narracions, de H. G. Wells, 2022; Ocells errants, de Rabindranath Tagore, 2022, i Naturalesa, de Ralph Waldo Emerson, 2023), el rus (Rudin, 2023; tots en aquesta mateixa editorial) i l’italià. La seva passió per les llengües la va portar a cursar el grau en Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona, estudis durant els quals va realitzar un Erasmus a la Universitat de Sheffield. Ha col·laborat amb el British Council i en diverses publicacions de traducció, com ara les revistes Visat i Longitudines.
Fragment
És estrany, el meu estat mental. Estic sola, molt sola en el món, l’assot de la desgràcia m’ha superat i marcit; sé que estic a punt de morir, però estic contenta, feliç. Em sento el pols; va ràpid. Em poso la mà flàccida sobre la galta; crema. Dins meu hi ha un esperit vivaç i lleuger que ara emet els seus últims espurnejos. No veuré mai les neus d’un nou hivern; sé ben bé que no tornaré a sentir la calidesa vigoritzant d’un nou estiu; i és amb aquesta certesa que començo a escriure la meva tràgica història. Potser valdria més que morís amb mi, però un sentiment que no puc definir m’empeny, i estic massa dèbil, tant en cos com en ànima, per resistir el més subtil impuls. Quan dins meu hi havia una vida forta, pensava que l’horror sacríleg d’aquest relat faria que fos impossible contar-lo, i ara, en el moment de morir, profano els seus terrors místics. Així és el bosc de les Eumènides, tan sols els moribunds hi poden entrar; i Èdip està a punt de morir.
