Juan M. Torres Velasco
La península de Formentor, de 12 quilòmetres de longitud, s’endinsa dins la mar Mediterrània com una punta de llança, amb una orografia muntanyenca paral·lela a la línia de costa, on la xarxa fluvial està formada per torrents de curt recorregut, que només duen aigua quan hi ha pluges importants.
Aquests torrents discorren per espais encaixonats entre dues elevacions, coneguts com a canals, i el topònim pot expressar indistintament tant un com l’altre significat. I encara que els torrents a què ens referim no són adequats per a la pràctica del barranquisme tan de moda avui en dia, sí que transcorren per paisatges esplèndids.
Seguint un orde correlatiu, aquests són tots els torrents que podem trobar a la península:
– El torrent del Caló, situat entre la serra de la Talaia i el Munt de Blat, i que desembossa en el Caló, on va tenir lloc el desembarcament dels moros capitanejats pel corsari Dragut.
– Torrent del Racó de la Cova en Borges, ja senyalitzat a la carta “Des de Punta de Amer fins el Morro de la Vaca” del Dipòsit Hidrogràfic, aixecada pel capità de vaixell José Gómez Imaz l’any 1895.
– Torrent del Racó d’en Mora, que desemboca en aquest indret, i amb origen proper a la talaia d’Albercuix.
– El torrent de les Pedreres, conflueix amb el torrent del Garriguer i amb un altre provinent de les proximitats de les Cases Velles de Formentor. Tots junts vessen les seves aigües esporàdicament a l’Estanyol, una extinta àrea humida al bell mig de cala Pi. Per cert, als dibuixos anònims que il·lustren el text manuscrit de la Història de Mallorca de Joan Binimelis, conservat al British Museum, l’Albufereta també figura com ‘Estañol’.
Torrent de Cala en Feliu. Foto: Hans Monheim.
Segons Joan i Vicenç Sastre, a la seva obra Mallorca Vora Mar, Marines de Tramuntana, “en aquest recer recalà el 1343, amb una galera, el rei Jaume III per tal de recobrar el suport dels prohoms de Pollença en l’enfrontament amb el seu cunyat Pere IV el Cerimoniós.”
– El torrent de la Cassereta desemboca vora a la punta del Conill.
– A continuació trobam el torrent de Cala en Feliu, i tres torrentons més, sense nom conegut, que aboquen les seves aigües a la cala en Forat, el canal Llis i el canal Fondo, prop de la punta de les Salines, respectivament.
– Dins el torrent de cala Murta neix la font homònima, ja descrita per Binimelis i senyalitzada al mapa del Cardenal Despuig.
– A la cala En Gossalba desaigüen els torrents de les Agulles i el del canal del mateix nom.
– El torrent de l’Avenc (del Carregador de la Pega), deu el seu nom a l’avenc o pou situat a les seves rodalies d’on treien aigua els mariners. Segons Ramon Reig (PiP 227), l’Hotel [Formentor] hi posà una bomba i sortí salada.
-El torrent de n’Andria o Andrià desguassa en el racó de les Arcades. L’origen del nom és desconegut, i encara que el catedràtic de la UIB Joan Miralles afirmi que deriva del nom de persona Andreu, potser sigui d’un malnom, com hem pogut documentar al capbreu de l’Hospital de 1584, on figura un Antoni Roca “de nandria”.
– I ja prop del cap de Formentor hi ha dos torrentons més: el d’en Terrers, que davalla pel canal Terrós i se precipita vora la cova de les Bruixes; i el torrent de les Moles, així anomenat perquè un vaixell hi naufragà; i aquí a la desembocadura del torrent quedaren les moles que duia al fons de la mar.
– Finalment, hem de citar el torrent dels Porcs, que neix a l’àrea depressionària de les cases velles de Formentor, i més concretament, a la vessant sud del coll de l’Homo, i desprès d’un parell de quilòmetres de recorregut, s’aboca a cala Figuera.
