Els nostres noms de lloc: El Vent

Juan M. Torres Velasco Segons el diccionari català-valencià-balear (DCVB), VENT és el “Moviment horitzontal de l’aire, degut a causes naturals i sobretot a la variació de temperatura entre les diferents capes de l’atmosfera”. Bono, i després d’aquesta explicació científica, anem ara a veure els topònims del terme de Pollença relacionats amb aquest substantiu. El primer que ens ve al cap és, segurament, el carreró del Vent, ubicat en el nucli urbà de Pollença, just darrera l’església parroquial i que és el que en queda de l’antiga plaça medieval que s’hi ubicava, anomenada placeta de n’Andor. Aquest carrer ja duia el topònim “Vent” abans de l’oficialització dels noms de carrers, l’any 1862, però, el 20/06/1925 l’Ajuntament li donà el nom de Canonge Alzamora, fins que el 25/10/1979 se va enviar l’eclesiàstic a Caracas (barri pollencí) i es retornà de bell nou al nom primitiu, com ja vaig escriure al Punt Informatiu núm. 510, de 15 de novembre de 2016. En aquest mateix article vaig fer referència als noms de carrers corresponents al vuit punts cardinals, en concret “veiem que a la sessió plenària de l’Ajuntament de Pollença de 8 de març de 1966 s’acordà donar el nom de carrer de la Tramuntana al del lateral de l’església del Moll; i carrer de Ponent al de “frente del garaje nuevo Oliver”, literalment. I a l’acta de la sessió de 25 d’octubre de 1979 es donà el nom de carrer de Gregal a la Travessia del carrer Pescador; el de carrer de Llevant a l’abans nomenat del General Sanjurjo; el de carrer de Xaloc a la Travessia de Roger de Llúria; el de carrer de Migjorn a la travessia del carrer Ponent amb la carretera de Formentor; el de carrer de Mestral al de Capità Haya; i, finalment, el de Llebeig a la travessia del carrer anterior” tots ells en el Port de Pollença. La Punta del Vent és un topònim costaner situat a la zona compresa entre Cala Murta i el Cap de Formentor, i més concretament entre el Racó de Santa Clara i l'Enfront Roig. Ho veiem escrit així, per primera vegada, al Mapa del Cardenal Despuig (1785). La Gran Enciclopèdia de Mallorca, i segons Mascaró Pasarius, confon, a causa de l’obra Viaje a las villas de Mallorca de Jeroni de Berard (1789), l’actual “Punta del Vent”, amb el “cap del Lli” [de l’Ull, Ui o Vi], on es troba actualment la “punta del Conill’. En canvi, a la mateixa obra, el situa correctament en pàgines anteriors: "Síguese [al cabo Formentor] lo que llaman el Bancal del Déntol y punta del Vent, morro del Pont y un calucho y punta llamado Engosauba, con una torre (y conforme otro endosagua) tres millas al SO 2/4 S del cabo Formentor". Altres topònims relacionats amb el vent serien el Coll del Vent, coll orogràfic, prop del Puig de l’Enrunada, que dóna nom al sementer bastant pla que te just a devora. En aquests darrers anys es va tornar llaurar i sembrar, però, en no estar tancat, les cabres s’acabaven menjant la sembra. Com tots els colls, és un lloc ventós situat entre Pedruixella Gran i Els Casals. Però, el Collet del Vent el trobaríem a la Serra del Puig Gros, a la banda d'Ariant de Baix. L’Engolidor del Vent és un avenc del Pla de Coves Blanques, a Sant Vicent. De 9 metres de fondària i 1,5 d’amplada, te aixecament topogràfic i està catalogat. El Puig del Vent és una elevació situada a l'esquerra del camí que puja a Llinars, d’una alçada de 296 metres. És aquest un lloc molt ventós, i gens protegit. Segons informadors, alguns li diuen erròniament Puig del Blat. La Sort d’en Ventet es troba aferrada a l'Ull de la Font de Cuixac, on a principis de segle XX hi residia la família Vicens-Llompart. El Molí de Can Ventet, situat a Llinars, al lloc anomenat “les Tires de Molins”, és el sisè molí, el penúltim, una mica decantat del camí actual. S’hi accedia per un camí empedrat i escalonat passant per davant del Molí de Can Ventet. Així mateix, l’historiador Pere Salas, a la seva “Història de Pollença. Segle XX” ens aporta una altra informació: “A la matrícula industrial de 1961 apareixen 4 empreses dedicades a la fabricació de “bolsos” i altres objectes d’aquest material. Can Ventet, com es coneixia popularment l’empresa de Francesc Siquier i Fills, continuava com la més important. Aleshores era l’única que gaudia de 10 telers i també filava ràfia. En aquell temps el veritable responsable d’aquesta empresa era Bartomeu Siquier, que arribaria a ser batle de Pollença". I la informació sobre els molins de vent que s’han documentat a Pollença, la podeu trobar al meu article publicat al Punt Informatiu núm. 489, de gener de 2016.

Els nostres noms de lloc: El Vent

Palma restringirà l’accés al centre a partir de l’1 de gener. Estàs preparat?

Tonyina en llauna: oliva, gira-sol o natural? Quina és la més saludable?

Aquest és l’espai que ocuparà el futur Mercadona de Pollença

Quines zones de Pollença es veurien afectades per una torrentada?

Diversos vehicles calcinats al Port de Pollença

Quins són els guanyadors del Concurs de Foguerons?

Vinàlia a Alcúdia destinarà els beneficis a Prodis de Pollença

Bon dia, Pollença

Publicacions relacionades

Pollença fa 45 anys (XVI): 2a. quinzena d’abril de 1980P+

Un 40 per cent de l’electricitat fou generada amb energia neta el 2024P+

El nou decret turístic entra en vigor: com afecta als propietaris d’habitatges turístics?P+

Avui, Divendres Sant… què hi ha a Pollença?