Aquest dilluns, 3 de setembre, l’Ajuntament de Pollença va convocar un Ple extraordinari, a instàncies de l’oposició (Tots per Pollença-El Pi, Unió Mollera Pollencina (UMP) i Partit Popular (PP)), per debatre sobre els habitatges turístics vacacionals, una forma d’explotació turística que va néixer a Pollença als anys 60, on està ben arrelada.
Qui més qui menys, a Pollença, explota alguna “caseta” durant els mesos d’estiu. És per això que el segon apartat de l’article 7 del Decret llei 3/2024 que permet legalitzar edificacions en sòl rústic, però prohibeix el lloguer turístic d’aquestes vivendes, ha creat malestar entre la població.
L’oposició
Com s’ha dit, l’oposició va exigir la celebració d’aquest Ple extraordinari per debatre una moció per sobre l’esmentat Decret llei 3/2024, en considerar-lo un tema “de gran rellevància per al municipi de Pollença”. A instàncies del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), es varen presentar esmenes, de manera que la moció es va debatre en dos punts.
D’entrada, es va debatre el primer punt per instar al Parlament de les Illes Balears la derogació del segon apartat de l’art. 7 del Decret llei 3 /2024 i, en tot cas, que aquesta prohibició només afecti les vivendes que no han tingut mai llicència turística i no a les que ja en tenen, prèvia ratificació de la seva inclusió a l’ordre del dia.
Des de Tots per Pollença-El Pi, aviat es felicitaren d’haver forçat l’Ajuntament a posicionar-se i “a reclamar que el Decret de legalització urbanística sigui compatible amb el lloguer vacacional”.
A través d’una nota de premsa la coalició explicava que “a Pollença hi ha moltes famílies que viuen del lloguer vacacional i és un dels principals ingressos que té l’economia local. Per aquest motiu l’Ajuntament ha de demanar al Govern que revisi i modifiqui el Decret Llei i que permeti que els habitatges que ja tenen llicència turística puguin mantenir-les”, va explicar el portaveu de Tots-El Pi Pollença, Tomeu Cifre.
I és que, “aquesta limitació que preveu el decret podria fer perdre places turístiques que ja estan autoritzades, cosa que perjudicaria l’economia local i la principal font d’ingressos de moltes famílies pollencines”, insistí Cifre, a l’hora que recordava que “aquestes places no són noves, sinó que actualment estan en funcionament”.
Des del PSIB-PSOE, la resposta no es va fer esperar i a través d’una nota de premsa apuntaven que “cal constatar que el PSIB-PSOE de Pollença fou el primer grup municipal que va posar de manifest la contradicció del Decret llei 3/2024 del Govern del Partit Popular en relació amb el segon apartat de l´article 7; un article que legalitza les cases fora d´ordenació i il·legalitza les llicències de lloguer turístic vacacional que es varen atorgar alhora de forma legal. És a dir, legalitza el que és il·legal i il·legalitza el que és legal. Per al nostre grup municipal, aquest article genera inseguretat jurídica i perjudica l´economia local de Pollença. En aquest sentit, els grups municipals de l’oposició no han fet altra cosa que donar suport a la manifestació que, sobre aquest tema, ha realitzat el grup municipal socialista”.
En qualsevol cas, des de Tots-El Pi Pollença, Tomeu Cifre, deixava clar que “sempre hem defensat la lluita contra el lloguer vacacional il·legal, que es faci una normativa adient i que es resolgui aquest problema que afecta de ple a Pollença”.
La divisió
El primer punt de l’ordre del dia de la sessió plenària amb caràcter extraordinari d’aquest dilluns 2 de setembre es va aprovar amb els vots a favor dels regidors de l’oposició (Tots per Pollença-El Pi, UMP i PP) i del PSIB-PSOE, mentre que els quatre regidors de Més per Pollença hi votaven en contra. O sigui que, després d’un any i 100 dies de govern progressista a l’ajuntament de Pollença, la unanimitat dels socis en es trencà en aquesta votació sobre habitatges turístics vacacionals i en un debat forçat per l’oposició.
Val a dir que, a l’hora de debatre i votar el segon punt relacionat amb la moció de Tots per Pollença-El Pi, UMP i PP, la unanimitat va ser total. Com amb el primer punt, des del PSIB-PSOE esmenaren el text de l’oposició, amb la intenció de donar una proposta més global. I és que “en uns moments en els quals dins la nostra comunitat autònoma hi ha un debat necessari sobre el futur del nostre model turístic, és evident que l’hem de construir amb diàleg i consens. Ha de ser un model de futur fonamentat sobre la qualitat, l’excel·lència, la diversitat, la pluralitat, la protecció del territori, la sostenibilitat, la innovació, la convivència amable amb els ciutadans, i, efectivament, la delimitació del paper del lloguer turístic vacacional en aquest futur a construir amb tothom i per a tothom”, apuntaven des del PSIB-PSOE.
Finalment, l’Ajuntament Ple aprovà:
- Instar les administracions competents a lluitar contra el lloguer turístic il·legal.
- Instar les administracions competents a aprovar, de forma dialogada i consensuada, una normativa que reguli el lloguer turístic vacacional, el nombre de places, els criteris de qualitat, el control de legalitat, la regulació de les sancions…
- Instar les administracions públiques del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca a aprovar la normativa adient per a la legalització, de forma permanent, dels pàrquings intermodals dissuasius dels municipis, ubicats en zones de transició.
I “l’esmena March”
El Govern de les illes Balears va ser diligent i, coincidint amb el debat generat a l’ajuntament de Pollença, el portaveu del PP al Parlament , Sebastià Sagreras, avançava a l’Ara Balears que “ens ho demana l’Ajuntament de Pollença i ens sembla raonable”.
No debades, Sagreras acunyà el terme de “l’esmena March”, en al·lusió al batle de Pollença, el socialista Martí X. March, i la petició municipal de derogar el segon apartat de l’article 7 del Decret llei 2/2024.
I és que, com va fer setmanes enrere davant els respresentants de Federació d’Habitatges Turístics (Febatur), Martí X. March ha rubricat una esmena segons la qual la prohibició d’explotar turísticament els habitatges turístics vacacionals, només afecti aquells que mai no han tingut llicència turística.
