Eva Cerdà
Poca cosa sabem de la fotografia que compartim, però en veure-la un pensa en aquella sarsueleta d’amor que Sant Vicenç va inspirar a Miquel Bota per escriure Somnis de Pescador.
A la fotografia, cala Molins emmarca una barca ocupada per cinc tripulats entre els quals destaquen dues dones, dues joves brunes talment noies navegants que solquen un mar d’algues.
El coster de cala Carbó pelat de construccions comparteix el fons amb un dels primers xalets residencials d’aquella zona, can Zischka. El periodista i escriptor austríac, Anton Zischka, es va establir a la Cala Sant Vicenç cap allà el 1935 i al seu voltant es va crear una mena de misteri que, en aquests temps de llegendes urbanes globals, és a punt d’esborrar-se de la memòria col·lectiva de Pollença.
Fa ja un parell mallorquí d’anys, al Teatre Principal de Palma, tot veient l’obra La vida lluny dels poetes del dramaturg pollencí Josep Pere Peiró, aquell horabaixa a Sant Vicenç em va evocar aquest “mite” de Zischka.
Tot plegat: poesia.
