L’Entrenament Funcional, tendència del Fitness?

Departament de Formació Professional d’Activitats Físiques i Esportives de l'IES Guillem Cifre de Colonya Tota persona familiaritzada amb l'activitat física haurà sentit anomenar el terme "entrenament funcional". No hi cap gimnàs que no anunciï entre les seves activitats algun tipus d'entrenament funcional (TRX funcional, Functional Body, etc). Sembla ser que tot ha de ser funcional en el sector del Fitness. Però, realment, què és l'entrenament funcional? Comencem per dir què no és l'entrenament funcional, no és un entrenament específic per a un esportista concret basat en la imitació de moviments que intenten reproduir els gests del seu esport (imitar moviments del terreny de joc dins el gimnàs). Tampoc és un entrenament on tot es realitza damunt superfícies inestables, imitant exercicis "galàctics" copiats d'Instragram, que molts cops l'esportista no és capaç d'assimilar. I ens sap molt de greu, però el Crossfit tampoc té perquè ser funcional. Pot ser molt exigent, complet, divertit (també lesiu, igual que ho pot ser córrer 60 km per la Serra de Tramuntana). El Crossfit és funcional per qui vol millorar marques personals en Crossfit, però no s'ha de confondre amb l'entrenament funcional. El terme entrenament funcional comença a sorgir als anys 90 (Gary Gray) per deixar de veure l'entrenament de força des de l'òptica dels moviments analítics o aïllats d'una articulació específica. Pretenia superar el treball clàssic de musculació on s'entrena «bíceps» a través d'un moviment aïllat de flexió de colze, herència dels culturistes. Gary Gray, entre d'altres, volia canviar aquesta visió i apostar per un treball basat en els Patrons de Moviment Fonamentals (córrer, saltar, trepar...), millorant la qualitat dels moviments de les persones i les seves capacitats físiques. Realitzaríem moviments de tracció (pull) i d'empènyer (press) (horitzontals i verticals) pel tren superior i moviments dominants de genoll i maluc pel tren inferior. Tot cercant posicions desafiants pel CORE i introduint a les nostres sessions exercicis unilaterals o unipodals (pla frontal i transv.). Per posar un exemple de patró de moviment a potenciar, analitzaríem la mecànica utilitzada durant la carrera i enfocaríem l'entrenament a la triple flexió-extensió del tren inferior (moviment fonamental per la majoria d'esportistes, no només corredors/es). Utilitzariem la sentadeta unipodal, pes mort a una cama, «wall drills», i un llarg etc. Proposta força diferent a la de treballar primer l'exercici de quàdriceps assegut a una màquina guiada, després el curl de bíceps femoral....Veieu la diferència? Mentre una proposta aposta pel treball aïllat d'un múscul en una posició corporal que no té res a veure amb la carrera real, l'altre intenta cobrir les vertaderes necessitats d'aquestes sinergies entre diferents grups musculars que es donen durant la carrera. No estem dient que existeixin exercicis més funcionals que d'altres. Tot dependrà de les necessitats específiques de l'usuari, moment de la temporada o fase on estem d'una readaptació de lesió. L'exercici més analític que un/a es pot imaginar, pot ser molt funcional. Malauradament no tot és tan senzill, per programar un entrenament realment funcional s'han de considerar les diferències individuals de cada persona. Això implica una valoració prèvia de l'usuari per detectar restriccions de moviment en diferents regions anatòmiques, compensacions, musculatura inhibida... Una persona que passa 10 hores al dia asseguda no tindrà els mateixos dèficits de mobilitat que una persona amb una feina físicament activa o exigent. Això és clau, és el motiu pel qual una classe «d'entrenament funcional» per un grup de 10-12 persones d'edats i nivells de condició física diferents, difícilment pot ser funcional. Botar i aterrar des d'un caixó de fusta amb una pilota de 7 kg abraçada al pit després d'haver fet 5 minuts d'escalfament, per moltes persones tindrà més riscs que beneficis (però sempre serà millor que seure al sofà). Per anar acabant, l'entrenament d'avui dia hauria de complir els següents requisits: 1.- Ha de partir d'una valoració prèvia, per millorar els punts febles detectats. Adaptat a la persona i dintre de cada sessió d'entrenament ha d'existir un bloc preventiu-optimitzador. 2.- Ha de tenir com a principal objectiu millorar les capacitats físiques, però respectant la qualitat dels moviments realitzats. Optimitzar la qualitat i eficiència dels patrons de moviment quotidians. 3.- L'entrenament ha d'estar supervisat per un entrenador/a qualificat, que ens guiï en el procés i faci conscient a l'usuari de les seves potencialitats però també punts a millorar. Tot i està fent passes importants en els darrers anys per aconseguir fer de l'exercici físic el fàrmac del segle XXI, encara estem lluny, baix el nostre punt de vista, de ser una societat crítica amb molts dels programes d'activitat física que rebem. Fer activitat física és clau pel nostre desenvolupament, i ens hauria d'acompanyar durant tota la vida. Per tant, valdria la pena educar-nos-hi i poder gaudir d'una activitat física de qualitat i respectuosa a llarg termini amb el nostre benestar.

L’Entrenament Funcional, tendència del Fitness?

Palma restringirà l’accés al centre a partir de l’1 de gener. Estàs preparat?

Tonyina en llauna: oliva, gira-sol o natural? Quina és la més saludable?

Aquest és l’espai que ocuparà el futur Mercadona de Pollença

Quines zones de Pollença es veurien afectades per una torrentada?

Diversos vehicles calcinats al Port de Pollença

Quins són els guanyadors del Concurs de Foguerons?

Homenatge popular a Francesca Armengol i Antoni Torrens

Bon dia, Pollença

Publicacions relacionades

El twerking: el ball modern més expressiuP+

CircArt i Concert PoèticP+

La temperatura mundial superà els 1’5 ºC d’escalfament el 2024P+

Vetlada literària musical al Museu Dionís BennàssarP+