Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com
Amb aquest topònim ens referim a una propietat rústica situada al peu del puig de Maria, entre can Goguany, la Canova, can Mosqueroles i el torrent de Sitges o de Son Brull.
Segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca “el 1649, era el rafal del mateix nom, que pertanyia a l’honor Joan Vila. Confrontava amb el puig de les Monges, Son Mosqueroles, el rafal d’en Vidalet, el torrent de Sitges, el camí reial de Masteguera i ca na Vermella. Tenia cases i era dedicat a garroverars, conreu de cereals i cànem. El bestiar de feina eren quatre bous. Tenia ramaderia ovina i cabrum. El 1663, era de l’honor Cristòfol Vila. Els Vila – del Ponterró- tenien la casa pairal a la vila de Pollença.”
Tanmateix, uns anys abans, concretament al llibre d’Estims de 1642 documentam el topònim perquè s’anota que Joan Vila “del Pontarró”, que vivia a la “illeta de Hyeronim Cunill, té un raphal i la seva riquesa s’estima en 650 lliures.”
L’existència d’aquest rafal figura al Capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1627 on Joan Vila declara una possessió que afronta amb “via pública per la qual se va a la ciutat de Alcúdia, peça de terra dels hereus de l’honor Valenti Caymari, puig dit de les Monges, possessió dels hereus de l’Honor Francesch Moscarolas, peça de terra dels hereus de l’honor Joan Quart, terres dels hereus de [?] Ferragut, peça de terra del Sr. Bartomeu Rotjer, carreró qui va al rafal del Sr. Sebastià Vidalet, peça de terra dels hereus de Jaume Vila i carreró de Jaume March dit los Gorgs.”
En lo successiu aquesta propietat serà sempre coneguda com “El Pontarró”, també assenyalada al mapa del Cardenal Despuig (1785).
Però, quin és l’origen del topònim? Alguns autors (Binimelis, Berard, Pere Ventayol, Damià Cerdà, Margarita Orfila i altres) l’associen a un pretès aqüeducte romà que conduiria les aigües de Ternelles fins a la ciutat romana de Pol·lèntia, un total de 13 km amb un desnivell d’uns 55 metres, bordejant els puigs del Calvari i de Maria, i travessant el coll entre Masteguera i Malagarba. Això suposaria, com ha argumentat Aramburu-Zabala, la construcció, al manco, de dos aqüeductes, un d’ells de 400 m. de llargària (amb una alçada d’uns 10 metres) i altre de 1’5 km, amb poc desnivell. Unes obres impressionants que haurien d’haver deixat restes de la seva presència, la qual cosa no apareix per enlloc.
Tanmateix a la documentació medieval no tenim cap referència a aquesta canal romana, de la que el nostre historiador Mateu Rotger “suposa” que les aigües de Ternelles abastien la ciutat romana de Pol·lèntia.
A més, els estudis que feren els historiadors Miquel Cifre i Pere Salas, així com la investigadora Mercè Argemí, demostren que les restes hidràuliques que es conserven pertanyen a la conducció de les aigües a la vila des de la font de Peraires, dins Ternelles, als inicis del segle XIX, sense que en el replantejament de l’obra se tinguin notícies de cap canalització anterior, que necessàriament hauria de seguir el mateix traçat o altre molt pròxim.
Així, doncs, hem de cercar l’origen del topònim en altres fets i crec que aquests correspondrien a la decisió que va adoptar la Universitat de Pollença de construir un pont sobre el torrent de Sitges, com podem documentar en el nostre Arxiu Municipal, al Llibre de Jurats 1582-1597 (Sig, 1426) on el 15 setembre 1585 diu: “… com mº Pere Ferrer notari i síndic clavari de la part forana nos ha dit lo dia present que tractant ell ab los jurats del regne de fer lo pont del torrent de Sitges i que los jurats de la Universitat de Mallorca li prometeren que si la Universitat de la present vila donava cent quarteres de calç per ajuda dit pont que li donaven lloc de fer aquell altrament dit pont no es fassa… fonc conclús … que tota hora i quan lo dit síndic clavari pos en obra fer lo dit pont que per ajuda d’aquell los jurats li donen les cent quarteres de calç, no perquè dita vila hi tingue obligació sinó per bona voluntat…”
També tenim notícies pel Llibre de comptes de Clavaria Bartomeu Cifre 1650-1651, de que aquest pont va ser adobat, “per cals, arena…”
Com a conclusió, i és la meva opinió, podríem dir que el topònim “Pontarró” no correspon a cap obra d’enginyeria gegantesca, sinó a un “pont molt petit”, segons definició del Diccionari català-valencià-balear, prové d’aquesta construcció.
S’ha de recordar que aquest tipus de pont varen ser molt habituals a Pollença, arribant també a donar nom a una sèquia, anomenada del Pontarró, que discorria per les immediacions del carrer Jonquet i desembocava a la Solana, prop del pou dels Tiradors.
