Diverses organitzacions agràries, entre les quals hi ha ASAJA, Unió de Pagesos, UPA i les Cooperatives Agroalimentàries de les Balears, han anunciat dues tractorades reivindicatives per a la setmana que ve a Palma. La tractorada principal serà el dia 19 de febrer, quan tractors vinguts de diversos punts de l’illa es concentraran davant la Delegació de Govern. Els organitzadors preveuen que hi participaran més de cent tractors.
Dies abans, el 15 de febrer, s’ha convocat una altra concentració de caire més simbòlic. El dijous, una desena de tractors es desplaçaran fins a la Conselleria d’Agricultura per reunir-se amb el conseller i els portaveus dels diferents grups parlamentaris.
Des de la Cooperativa Pagesa de Pollença han anunciat que participaran activament a les dues concentracions. “Encara no sabem quants tractors hi podran anar, però d’una manera o una altra hi participarem”, afirma el seu president, Martí Solivelles.
Entre les reivindicacions del sector agrari hi ha l’exigencia de menys burocràcia, igualtat de condicions per als productes importats, una PAC més flexible, una administració més eficient, protecció del producte local i compensació per la insularitat, amb un temps màxim de 3 mesos per a tràmits del Fogaiba, compliment de la Llei de la cadena alimentaria al turisme, estatus insular a nivell europeu i més fons del ITS per al sector.
El sector agroecològic
Els diferents manifests que s’han publicat aquests dies van en direccions molt semblants. Un d’ells és el que prové del sector agroecològic i que està signat per 45 pagesos ecològics de 25 pobles de Mallorca. Entre els signants hi ha el pollencí Nicolau Cerdà, de Formatges Sa Cabreta, qui afirma que participaran també en les dues jornades reivindicatives del camp mallorquí.
Manifest: ‘Per una Mallorca agroecològica i pagesa!
- Perquè si no plou i no tenim ajuda ARA, potser ja no hi serem quan torni a ploure. Es fa insuportable veure com es tuda aigua als camps de golf, hotels, creuers, aeroports, jardins de gespa i piscines enormes mentre l’aigua depurada se’n va a la mar. Els pagesos, però, serem els primers a patir restriccions, tot i no representar ni el 10% del consum total. On són les depuradores, basses de reg i canalitzacions promeses fa dècades?
- Perquè els costos de producció s’han disparat i no podem traslladar-los als consumidors com si res. Molta gent no pot comprar productes locals, no els coneix o no els troba. Aquests costos són assumits pels pagesos, una càrrega que obliga a tancar l’explotació o precaritzar-la més.
- Perquè tot ve de fora. Estem perdent la poca sobirania alimentària que ens queda. Fa just vint anys prop del 50% del que menjàvem es feia aquí i ara no arriba ni al 15%. Perdem explotacions, pagesos, aliments, coneixement, varietats, llengua i cultura. No podem ni volem caure més baix.
- Perquè rebem 16 milions de turistes i la majoria se’n torna sense tastar cap producte local. No és acceptable que el 99% dels hotelers no tengui ni un producte mallorquí als seus menjadors, que milers de bars i restaurants no ofereixin res local ni que molts supermercats, escoles i hospitals tenguin només productes de fora.
- Perquè a Mallorca ja hi ha més immobiliàries que pagesos. Aquest model arrasa foravila, ens roba l’aigua i la terra i omple el camp de ciment, estrangers rics i cans que ataquen les nostres ovelles. I a sobre es queixen del renou dels picarols.
- Perquè els nostres governants promouen la urbanització massiva del camp, que ens impedeix l’accés a terra i aigua i barra el pas als joves que serien el relleu que hem de menester. No podem comprar ni llogar terra. Sense pagesos Mallorca no tendrà aliments locals i sans.
- Perquè si no plou i fa més calor no podem sembrar i els nostres animals no mengen. Cerquen i no troben i el preu del menjar animal s’ha disparat o no se’n troba, mentre veim que el govern paga els llits nous i la promoció turística a grans cadenes hoteleres que guanyen doblers a carretades.
- Perquè importam aliments de l’altre cap de món amb un impacte ambiental enorme, quan podem i sabem fer-los aquí i de manera ecològica. Cal créixer en pagesos i decréixer en ciment i places turístiques.
- Perquè els governs que tenim i hem tengut promouen la construcció massiva de polígons fotovoltaics dins la poca terra fèrtil que queda. Estan venuts a multinacionals energètiques i els regalen subvencions multimilionàries dels impostos de tots. Sobren llocs degradats o urbans on posar aquestes plaques. De res servirà aquesta energia si no tenim farina.
- Perquè grans fons d’inversió estrangers compren les finques per urbanitzar, fer-hi hotels, polígons solars, tafones i cellers que just cerquen edificar i especular. De tot manco produir aliments de qualitat per a la població local. I el camp és per a això.
- Perquè les ajudes promeses pels Governs arriben tard o no arriben. Alguns pagesos no han cobrat encara ajudes concedides l’any 2019. No és possible que l’administració sigui tan mal pagadora només amb el sector agrari.
- Perquè les multinacionals ho monopolitzen tot afavorides pels tractats internacionals de “lliure comerç”. Imposen els preus que volen a tothom portant productes barats de llocs on s’explota encara més que aquí a pagesos i ecosistemes.
- Perquè les administracions remen a favor de l’agroindústria mentre ens tapen de tràmits, paperassa i taxes ridícules als que ja ho feim bé, mentre les empreses grosses que apliquen herbicides i tòxics s’escapen de la regulació.
- Perquè al contrari del que intenta l’agroindústria, els pagesos ecològics de Mallorca sí que estam a favor de la majoria de les mesures ambientals, agroecològiques i de benestar animal que planteja Europa. No hi haurà salut personal sense reduir agrotòxics, sense un ecosistema saludable i aliments lliures de verins.
VISCA LA TERRA LLIURE I PAGESA!
