Ara que és temps de calçots…
“En una calçotada t’ho passes bé sense gairebé res, només amb quatre calçots, una taula i un tros e camp, i al final, l’improtant és la companyia”, així ho assegurava fa pocs deis el dj i component dels Figa Flawas, Xavier Cartanyà en una entrevista amb motiu de la presentació del seu segon àlbum: La Calçotada (Halley Records)
Quedem-nos amb això de la “companyia” i anem a veure quatre curiositats sobre els calçots, aquesta varietat de cebes tendres sembrades d’una manera especial perquè tenguin molt blanc.
Origen de les calçotades
Com tantes altres tradicions, l’origen es difumina en la incertesa. Així que, ens fiarem de Joan Llodrà que, en un article del Calendari porrerenc de 2024, explica que “No fa cent cinquanta anys encara, un pagès de la zona (En Xat de Benaiges) va cremar un parell de cebes i en lloc de donar-les als animals les va pelar i tastar. Va trobar que era una menja dolça, poc fibrosa i una salsa una mica improvisada va acabar d’arrodonir la cosa. I d’aquí al cel”.
A dia d’avui, les calçotades no només són un atractiu turístic de la comarca de Valls (Tarragona), sinó que han creuat el mar per fer-se un espai a Mallorca.
Porreres amb Porrera
Seguint el mateix Joan Llodrà, apunta que, a Porreres, “l’any 1995 organitzaren una calçotada popular titulada Porreres amb Porrera amb la finalitat de recaptar doblers a benefici del poble de Porrera, agermanat ja avui amb Porreres, que havia patit greus inundacions l’any anterior. L’Agrupació Cultural, i moltes altres entitats, feren bé la seva feina i allò fou un èxit. Un èxit de recaptació pel poble del Priorat i un èxit d’acceptació de la festa gastronòmica que impulsà els porrerencs a repetir l’experiència anys successius com a via de finançament de les seves activitats. Allò es va convertir també en la cita anual de la cultura popular de Mallorca del mes de febrer. Un any arribaren a torrar més de 15.000 calçots, cosa que suposa una afluència de devers mil dues-centes persones. I mirau que en aquell temps per Mallorca no se’n feien de calçots, els havien de dur del Camp de Tarragona… Com que qui compareixia a l’Escola Nova del poble no eren, ni de molt, tots porrerencs, el cuquet calçotaire es va anar escampant arreu de l’illa. Podem afirmar que la introducció potent de les calçotades a Mallorca és cosa de Porreres i la seva Agrupació Cultural a finals del segle XX”.
Les calçotades s’han escampat per tot Mallorca, on aconseguir calçots a les botigues ha deixat de ser complicat. És més, fins i tot, hi ha restaurants que ofereixen l’experiència de viure una calçotada.
I si feim una calçotada?
Dit això, només podem afegir que, fins al mes d’abril, és temps de calçots. Per tant, si voleu fer una calçotada, ara és un bon moment.
Sempre va bé ser previsor. Així que pensau a comanar els calçots una setmaneta abans de la data escollida per fer la calçotada. Per això, convé comptar que, cada persona, menja entre 10 i 15 calçots.
Els calçots se solen vendre en manats de 50, o sigui que basten per a 3 o 4 persones. El preu d’un d’aquests manats oscil·la entorn als 18 euros.
Els calçots es torren directament damunt les flames de sarments (altres branques també serveixen) i es mengen acompanyats d’una salsa que molt semblant al romesco, que es diu salvitxada.
Després de coure els calçots, s’afegeixen tions per atiar les flames i fer un bon caliu, on torrar carn i verdures per dinar.
Salsa salvitxada
La salsa per als calçots no és el romesco. Ja ho hem dit. És una salsa més espessa, que s’ha d’aferrar bé als calçots.
S’elabora amb nyores de Reus, un pebre gran, rodó i dolç, i vitxo, un pebre coent picant, que també es coneix com a bitxo, vitet o banya de cabra. De fet, el nom de salvitxada ve de vitxo.
A més de nyores i vitxo, la salsa de calçots duu ametles, avellanes, alls i tomàtigues de ramellet (que són les que es consumeixen en l’hivern i que també diferencien aquesta salsa del romesco, que es fa amb les tomàtigues d’estiu, perquè és una salsa d’estiu, amb què s’acompanyen peixos) escalivades, oli i vinagre, pa sec fregit, julivert i,opcionalment, galeta Maria. Podeu veure les quantitats i l’elaboració, aquí.