Mónverd notícies – Jaume Reus Bennàssar
L’est d’Àfrica està patint la pitjor sequera en quaranta anys. Aquesta, que ha provocat milions de desplaçats i ha estès la fam pel continent no hauria ocorregut sense el canvi climàtic antropogènic, varen afirmar una sèrie de científics climàtics.
Els científics han determinat que l’augment global de temperatures ha provocat un canvi en els patrons climàtics que porten pluges a la banya d’Àfrica. La passada tardor va marcar el cinquè any consecutiu en què països com Etiòpia, Somàlia i Kenya no varen rebre les pluges estacionals de les quals depenen per a la supervivència. Aquesta situació també ha estat agreujada per l’augment de les temperatures, que ha causat una major evaporació de l’aigua i que ha provocat la mort de cultius.
Actualment, les temperatures mundials han augmentat 1,2 ºC des de la mitjana preindustrial. Segons aquest grup de científics, sequeres com aquesta són fins a cent cops més probables que si la revolució industrial no hagués ocorregut. Aquesta probabilitat augmenta exponencialment a partir dels 1,5 ºC graus d’escalfament: per aquest motiu és l’objectiu de l’Acord de París. Amb les polítiques actuals i segons Climate Action Tracker, el 2100 assoliríem els 2,7 ºC d’escalfament.
Friederike Otto, coautora de l’estudi, va remarcar com aquest cas és un exemple de com els països en vies de desenvolupament pateixen molt més els efectes del canvi climàtic, tot i haver contribuït en una part molt minoritària de les emissions. Otto espera que aquest estudi augmenti les inversions d’occident en aquestes àrees.
“L’objectiu s’ha de centrar en la reducció de la vulnerabilitat”, va dir Otto, un científic del clima de l’Imperial College de Londres. “Una sequera no hauria de significar anys i anys de fam”.
Aquest estudi de la World Weather Attribution initiative encara no ha estat revisat per parells, però mostra una situació de la qual altres científics ja han avisat.
La banya d’Àfrica té uns patrons de pluja rígids amb dues temporades plujoses: la llarga, que transcorre del març al maig, i la curta, de l’octubre al desembre. Des del 2020, les pluges de la temporada “curta” varen situar-se per davall de la mitjana. Algunes zones de la regió, fins i tot, varen tenir les precipitacions més baixes des de 1981. Aquestes són causades per fenòmens dels tròpics que, amb l’augment de les temperatures, es desestabilitzen i comencen a fluctuar. Un informe de l’IPCC, l’òrgan de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, afirma que aquest fenomen es farà més curt i intens, i podrà causar pluges torrencials.
Un altre problema que assola la regió, emperò, ve directament lligat a la pujada de les temperatures. Amb cada grau més, l’atmosfera és capaç de retenir un 7% més d’humitat. Això fa que, amb temperatures més altes, l’aigua s’evapori de les plantes i el sòl i no hi torni.
A finals de 2022, prop de 23 milions de persones a Etiòpia, Somàlia i Kenya patien “inseguretat alimentària severa”, segons un informe de l’ONU. Un milió de persones varen desplaçar-se d’aquestes àrees per aconseguir aliments.
Tot i que les pluges han estat abundants aquesta primavera, han estat pluges intenses que han inundat els camps de cultiu. Tot i això, les precipitacions no foren suficients per reduir el risc que la sequera suposa per a la població local.
