LA VOLTA AL MÓN ENTORN A LA TAULA DE NADAL

80
Tang Yuan i sopa de Tang Yuan, un plat que no pot faltar a la taula de l’Any Nou Xinès.

Aprofitant que Pollença és més cosmopolita que mai i hem demanat a un parell mallorquí de nous pollencins, pollencins venguts d’Àustria, del Canadà, de l’Uruguai i del Marroc, com viuen el Nadal en els seus països d’origen i, per allò de “digués-me què menges i te diré com ets”, ens han donat la recepta d’un plat de festa, i deiem de festa perquè no tot el Món celebra el naixement de Jesús. Sigui com sigui vet ací “La volta al Món entorn a la taula de Nadal”.

A Viena, el dia de la festa grossa es fa un àpat senzill

Martina Singer és de Viena (Àustria) i ens explica que, contràriament al que es pensa, la festa grossa del Nadal austríac és la Nit de Nadal, o sigui el 24 de desembre, quan tota la família es reuneix per decorar l’avet, cantar cançons i fer-se els tradicionals regals de Nadal. Tanmateix, però, aquest dia, com que Jesús no és nat, encara, el menjar és molt bàsic, tan senzill com unes salsitxes vieneses amb amanida de patata. En canvi, el dia de Nadal, com que celebren el naixement de l’infant Jesús, sí que elaboren un dinar copiós en què l’oca de Nadal, o weihnachtsgans, és el plat típic.

Un dels plats del copiós menú de Nadal austríac, weihnachtsgans amb knoedel.

Per fer weihnachtsgans, necessitam una oca de quatre quilos i mig o cinc, dues patates, tres pomes, dues cebes i dues pastanagues, un bocí d’arrel d’api, una fulla de julivert, sal, pebre bo i moraduix.

Encalentim el forn a 200 graus, mentre netejam l’oca per dins i per fora. A continuació, l’adobam amb sal, pebre bo i moraduix. Pelam les patates, les netejam i les tallam per la meitat. Feim el mateix amb les pomes. Farcim l’oca amb les patates i les pomes, que no en menjarem, sinó que serveixen per absorbir greixos. Tancam l’oca cosint-la amb fil de cuinar. I la col·locam dins una rostidora amb el pit per avall. Abocam 375 mil·lilitres d’aigua bullent i ficam dins el forn, baixam la temperatura a 180 graus i deixam coure durant 30 minuts. Aleshores, voltam l’oca i deixam coure durant dues hores.

Durant aquest temps, aprofitam per netejar i tallar les pastanagues, l’api, les cebes en vuit bocins i el julivert; productes que incorporam a la safata del forn així com els tenim tallats.
Quan ha acabat la cocció, no traiem l’oca del forn. Ha d’estar-hi una horeta més, temps durant el qual, adés i ara, l’anam remullant amb el suc que ha amollat.
Finalment, les verdures es poden aprofitar per fer un puré al qual abocarem un quart de litre d’aigua.

La guarnició que se sol servir amb la weihnachtsgans, és la knoedel de patata i col llombarda vermella, una amanida de col llombarda i patates bullides.

A l’Uruguai, el Nadal no s’assembla a cap festa d’aquí

A l’Uruguai, el Nadal “és una festa que no s’assembla a cap de les d’aquí” diu Maria Inés Planchesteiner que, en acabar la conversa sobre el Nadal a Montevideo, ciutat de la qual procedeix, conclou que “m’has fet tenir nostàlgia”.

I és que si bé també és una festa familiar, ho és en un sentit molt ampli: “ens reunim amb els pares, germans, padrins, cosins… entorn a una taula molt gran, però que també se celebra al carrer”.

La cosa va així “cap allà les 6 o les 7 de l’horabaixa del 24 de desembre, els convidats comencen a arribar a la casa on es reuneixen i, mentre “les dones preparam les ensalades, heu de pensar que a l’Uruguai fa calor per Nadal, els homes es dediquen a la barbacoa, porcella i mè no hi falten, però es couen moltes altres coses: embotits i d’altres.

També et pot interessar:  POLLENÇA ÉS EL POBLE DE LES BALEARS AMB MÉS RESIDENTS A L’ESTRANGER

Mentrestant anam fent una picada en la qual no hi falta res ni de menjar ni de beure. Posam música ballable… i, devers les deu i mitja, onze, sopam. A les dotze de la nit, comencen els focs artificials; la pirotècnia de la Nit de Nadal és espectacular i pot durar vint minuts ben bé! Tothom surt al carrer i ens felicitam el Nadal amb els veïnats i amb la gent que passa. En acabar, tornam a casa per obrir els regals del Pare Noel i, a continuació, la gent surt pels carrers, sobretot els joves, que allarguen la festa fins a la matinada!”
El dia de Nadal, 25 de desembre, “qui té cotxe, agafa tot el que ha quedat de menjar i se’n va a la platja. Heu de pensar que estam a 30 o 35 graus!”

Com que la barbacoa té pocs secrets, Maria Plachesteiner ens ha facilitat la recepta del budin anglès, un dels dolços que es posen a la gran taula del Nadal uruguaià, en la qual “no hi falta mai ni l’amanida de fruites ni el gelat, però tampoc els pan dulce, el budin anglès i els torrons que, per més calor que faci, també en menjam ben igual que per aquí!” diu somrient.

El budin anglès és una de les postres típiques del Nadal a l’Uruguai, una gran festa que se celebra amb calor.

Per fer un budin anglès passat per Uruguai necessitam 100 grams de mantega, una escudella de sucre, dos ous, tres escudelles de farina, sis cullerades de llevadura Royal, tres quarts d’una escudella de llet, la pell d’una llimona ratllada i fruita seca.
Dins un bol, posam la mantega i el sucre. Batem. Afegim els ous, la ratlladura de llimona, la farina i la llet. Tornam pastar. Finalment, afegim la fruita picada.
Untam el motle amb mantega, hi abocam la pasta i enfornam. S’ha de coure al forn a 190 graus durant 45 o 50 minuts.

A la Xina, una festa occidental

Nadal és una festa occidental, diu Qu, que és de la Xina. De fet, senyala que “és una festa cristiana, metre que, a la Xina, érem budistes majoritàriament”. Ara bé, comenta que “com que acceptam molt bé les cultures d’altres països, els joves celebren el Nadal, un Nadal diferent al d’aquí que es fa en família. allà els joves es fan regals, s’envien felicitacions… i surten”.

Qu va viure 18 anys a la Xina, on la festa grossa és l’Any Nou Xinès, una festa que esdevé un dia diferent cada any, ja que “el nostre calendari és lunar, que és molt més fidel a l’any real, que té variacions. La Xina és molt gran i a cada lloc se celebra de manera diferent, molt especialment a la taula”.

Qu es d’una regió del Sud-est de laXina i, entre l’amplíssima varietat i quantitat de plats que es posen a taula per celebrar l’Any Nou, però n’hi ha un que és imprescindible: Tang Yuan, que es poden fer salats o dolços, si bé els típics d’aquesta festa són els dolços, ja que tenen un significat d’endolcir i felicitar la vida.

Tang Yuan i sopa de Tang Yuan, un plat que no pot faltar a la taula de l’Any Nou Xinès.

Els Tang Yuan no es poden fer amb qualsevol tipus de farina d’arròs, sinó que ha de ser arròs glutinós que trobareu en supermercats xinesos. Per fer Tang Yuan, necessitau tres escudelles de farina d’arròs, una escudella i mitja de llavors de sèsam i mitja escudella de sucre.

Primer de tot assecau les llavors de sèsam negre dins el forn a temperatura suau. A continuació, saltau-lo una mica dins la paella durant mitja horeta. Finalment, mesclau el sucre amb el sèsam, remenau fins que quedi una pasta fina. Això serà el farcit. Reservau.
Llavors posau la quantitat necessària d’aigua per fer una pasta enganxosa amb la farina d’arròs. Amb aquesta pasta, formau mitges boles. Entre dues mitges boles, posau-hi una mica de farcit i tancau-les per formar una bola ben rodoneta fent-la rodar entre les mans.
A continuació,posau els Tang Yuan dins aigua bullent i cuinau-les fins que els Tang Yuang suri a la superfície. Aquesta part del procés pot durar entre 30 i 60 minuts.
Serviu els Tang Yuan dins l’aigua en què els heu cuinat, com una sopa.

També et pot interessar:  ENTREVISTA A JOSEP-PERE PEYRÓ, PREMI A LA MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA 2018

Marroc, on se celebrà la vinguda de Mahoma

Issam Housni és de Marroc, un país musulmà, on no se celebra el Nadal, perquè ells compten els anys a partir de la vinguda de Mahoma i no pel naixement de Jesús, com fan a occident.

La festa gran de Marroc se celebra quan acaba el Ramadà que, com que ve dictat pel calendari lunar, canvia de dates d’any en any. El dia en què acaba el Ramadà són molts els plats típics que es cuinen al Marroc, però Issam en destaca el Halwa, la pasta que serveix per donar forma als dolços típics de Marroc. De fet, aquesta és una pasta bàsica amb la qual elaboren diverses especialitats i aquí apuntarem la recepta de la Halma Tmar, és a dir, pastissos de dàtils amb què solen acompanyar el te.

Per fer cinquanta unitats de Halma Tmar, necessitam mig quilo de mantega, sis cullerades d’oli de gira-sol, sis cullerades de sucre, sis cullerades d’aigua de flor de taronger, mig sobre de llevat en pols i un quilo de farina(o la que es begui).

Les Halwa Tmar són una pasta marroquí per acompanyar el te.

Dins un ribell, batem la mantega, l’oli, l’aigua de tarongina i el sucre. Afegim el llevat i la farina poc a poc, pastam fins aconseguir una massa homogènia que deixam reposar dins la gelera durant 20 minuts aproximadament.

Mentrestant preparam el farcit de Tmar, que és el que donarà gust a les Halwa que, en funció del farcit, canvien de forma i de sabor. Per al farcit, necessitam mig quilo de dàtils o pasta de dàtil, una culleradeta de clau, dues culleradetes de canyella, una culleradeta de nou moscada, dues cullerades soperes d’aigua de tarongina i sucre glacé per decorar.
Si els dàtils són sencers, els hem de pelar i capolar per obtenir-ne una pasta. Aquesta pasta de dàtil s’escalfa uns cinc minuts amb les espècies i l’aigua de tarongina fins aconseguir una massa mal·leable. En haver refredat, feim cilindres d’uns cinc centímetres de llarg que reservam.

En acabar de fer els cilindres, encenem el forn a 180 graus, traiem la pasta de la gelera i feim boletes de la mida d’una nou. Agafam una boleta, l’aplanam i hi posam un cilindre de pasta de dàtil, enrotllam i col·locam damunt una llauna una mica enfarinada, perquè no s’aferrin.

Es couen durant deu minuts i, si es volen arrebossar amb sucre glacé, s’ha de fer amb molta cura tot d’una que les traiem del forn.

Tan aviat com hagin refredat una mica, ja es poden menjar.

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of