“VOLEM QUE EL DIA DE LA PATRONA LA GENT DORMI AMB LES FINESTRES OBERTES”

1080
Antoni Coll, president de la Banda de Música de Pollença.

A l’assemblea general extraordinària que es va celebrar el 19 de juny, la Banda de Música de Pollença va triar nova junta directiva. Així fou com Antoni Coll Tries substituïa com a president de la Banda a Josep Bennàssar Cànaves i passava a ser el màxim responsable de la Banda, ara punt d’afrontar les festes de la Patrona més estranyes de la història recent. Coll, de 43 anys, és trompista, professor de música a diversos instituts i escoles de música i un dels músics en actiu més veterans de la Banda.

– Per què la trompa?

Mon pare tocava l’onnoven, que era l’instrument que hi havia abans de la trompa i tenia un so molt càlid. A més, la trompa és un instrument que està enmig, té una tessitura que uneix i cohesiona els instruments aguts i greus.

PUBLICITAT

– Ton pare, Tomeu Coll, toca el trombó a la Banda des de fa més de 50 anys. Això de la música és indiscutible que et ve de família?

A part que mon pare tocava a la Banda, a ca nostra sempre ens ha agradat la música. Però en el meu cas em va sortir de jo, mai m’obligaren, m’agradava. De fet el meu germà Joan mai ha tocat res. Quan es varen fundar les Cornetes i majorets, que jo tenia 13 o 14 anys, vaig ser un dels primers cornetes. Aquella etapa de la Banda de cornetes va ser molt divertida.

– Recordes la primera vegada que tocares a la Banda?

Record el primer pregó amb 15 o 16 anys. Va ser molt emocionant, tenia els nervis del primer concert. Tocar per primera vegada el “Visca Pollença” o la primera Alborada davant un munt de gent emocionada em posava la pell de gallina. També record una obra, no em facis dir el nom, que mon pare havia de tocar el solo de trompa i em va dir que ja em tocava a jo.

PUBLICITAT

– Quants anys has tocat l’Alborada?

D’ençà dels 15 o 16 anys fins ara, que en tenc 44. Fes comptes. Crec que no me n’he perduda cap.

– Ets el nou president de la Banda. Quines han estat les motivacions per a presentar-te?

La junta que hi havia abans va fer una feina molt bona, i va cohesionar molt. Però el cert és que ja duien 8 anys, i havien aguantat perquè no es presentava ningú més. Ja estaven un poc cremats. Després de la darrera assemblea en Mateu Vila i jo vàrem trobar que era el moment de presentar-nos. Som dos dels més veterans (després de mon pare, n’Aina i en Tòfol), i tenim molta experiència tocant tant a la Banda de Pollença, com a altres bandes. A més, ara hi havia tot el tema de la Covid-19 i les noves normatives. Vàrem pensar que era el moment de provar-ho i ara que hi ha tanta paperassa intentar tenir un reglament intern on hi hagi mesures de vestimenta, comportament, etc. De fet ja la tenim quasi enllestida. També a la nova junta ens fa ganes intentar donar més visibilitat a la Banda. Tenim una sèrie d’idees de cara a la nova temporada. I que consti que estem contents amb l’assistència als concerts, sempre solem omplir. Es tracta de donar una empenteta més per fer entendre la importància d’una banda per al poble.

– Hi ha algun projecte a més a més de la Patrona que volgueu fer?

PUBLICITAT

Ara fins dia 3 d’agost estam centrats en la Patrona al 100 per 100, i més enguany que hem estat tres mesos aturats. Després tocarem per les festes de Sant Vicenç, i a finals de setembre volem fer un festival de bandes, en què convidarem dues bandes més i després ells ens conviden a nosaltres. Però clar, tot està subjecte al que passi amb el coronavirus.

– Què teniu previst per les festes de la Patrona?

Tot i que queden unes setmanes i així com estan les coses tot pot canviar d’un dia a l’altre. Podem avançar que tocarem, com sempre, al pregó. El que anirà canviant i encara no sabem segur, és l’aforament. El tema de les mascaretes a nosaltres no ens afecta perquè quasi tots els instruments són de vent, i no estam obligats a dur mascareta. A més, enguany l’escenari ocuparà tot l’ample del Claustre, i això ens permetrà mantenir les distàncies.

– Quin repertori fareu?

Serà un mini-concert. Com sempre tocarem l’Alborada, el Visca Pollença i en Guerrilla. També tenim previst fer un pasdoble mallorquí i una obra de Morricone, que enguany no podia faltar.

– Quines altres actuacions teniu?

Ens han proposat tocar dia 2 d’agost l’horabaixa al Claustre després de l’acte institucional d’entrega de les distincions. Aquest concert d’horabaixa serà una mica com tornar a l’actuació que fèiem abans a Plaça després del Tedeum, quan es fermaven coets voltant de la Plaça per fer la traca final. Aquest concert per nosaltres era una vertadera pallissa.

– Hi haurà Alborada el 2 d’agost?

Amb un 95 per cent de probabilitats sí que hi haurà Alborada, però no serà com es feia habitualment. Per començar no es publicarà enlloc el recorregut. Una de les premisses que tenim és recuperar aquelles alborades en què quedaves a dormir a cals padrins, perquè ton pare i ta mare eren a la berbena, i de cop els padrins et despertaven perquè al carrer estava sonant l’Alborada. I era molt emocionant, perquè et venia de sorpresa. Ara sempre durant tot el recorregut ens ve gent darrera i abans no era així, la gent sortia dels portals. Enguany no es publicarà el recorregut i tampoc el sus serà a les 4 de la matinada en punt.

PUBLICITAT

El que sí que farem serà anar a Cala Sant Vicenç i al Port de Pollença. Al Moll ens posarem l’esplanada de l’església en formació de banda, i que la gent estigui tota al davant. Intentarem també fer el màxim de sonades que puguem, que habitualment són devers 20, ja que enguany no tindrem pressa ni estirem cansats. Volem que aquest dia la gent dormi amb les finestres obertes, que farà calor, i així durant la matinada una musiqueta els despertarà.

PUBLICITAT