LA VOLADURA DE LA PUNTA TRONETA AL NO-DO 1949

El dijous, a la secció 100 anys en un clic, observàrem el canvi produït a la Punta Troneta després de la voladura que es va efectuar durant el règim franquista. Per això, i seguint amb el mateix fil, avui compartim aquest document històric extret del NO-DO del 29 d’agost de 1949, que es pot trobar a Filmoteca Española, RTVE. D’altra banda, també compartim un article del nostre toponimista de capçalera, Juan M. Torres Velasco, on ens parla de tant de l’origen del topònim del fet històric.

Els nostres noms de lloc
PUNTA DE LA TRONETA O DE LA SALADA

A la banda esquerra de Cala Bóquer, i com a terminació de la serra del Cavall Bernat s’hi troba l’impressionant morro anomenat de Bóquer (i també del Penyal, del Peso o de la Vall), del qual surt una punta o penyal que s’endinsa a la mar, amb forma de trona o cadafal, motiu pel qual és coneguda com a punta de la Troneta. Amb aquest nom ja apareix el 1895, a la carta del Servei Hidrogràfic de l’Exèrcit, de D. José Gómez Imaz.
En aquest lloc la força de la mar, quan hi havia temporals de tramuntana o mestral, aixecava l’escuma i el vent portava el polsim encaixonat per la vall fins els pobles del voltants, fent malbé al camp mallorquí. Segurament aquest va ser un dels motius de què a les finques es plantessin xiprers per tal d’evitar aquest dany. El fenomen va ser conegut com “la Salada”, i més tard com a “Roca Salada” (pel lloc on es produïa).

El 1910 ja es coneixia el problema de La Salada

A la documentació municipal trobam diferents cites d’aquest problema. Així, a la Història de Pollença, segle XX, de Pere Salas, es pot llegir que “el 1910 l’Ajuntament informava que ‘la principal causa que hace que se destruya la mayor parte de la actual cosecha [d’olives] es el salitre que producen los vientos del N. y N. E. los días de temporal del mar y la enorme sequía que este año se ha experimentado’. Per aquest motiu, el 1932, el regidor Gabriel Solivellas Simonet va fer una de les primeres intervencions que es coneixen al Consistori per tal de posar-hi remei. Però no serà fins el 1936 quan les autoritats municipals i provincials decideixin prendre’s seriosament l’assumpte. Per aquest motiu, el 30 de maig estava prevista la visita de l’enginyer agrònom per veure com es podria “proceder al derribo de una parte de montaña de Cala Bócquer [sic] para que sirva de rompeolas, reduciendo así a un mínimo los daños de la salada”. Com es podrà intuir, però, els explosius es destinaren per a altres menesters menys profitosos pocs mesos després, i el projecte va quedar en no-res, de moment.”

Finalment decidiren esmotxar la Punta Troneta

Però no va ser fins el 16/08/1948 quan el batlle del moment anuncià que gràcies a les gestions fetes pel Governador José Manuel Pardo de Santayana Suárez i el General d’Aviació Sr. Eugenio Frutos Dieste, era un fet l’execució d’obres per a la destrucció de la roca anomenada La Salada, “que tantos estragos ocasiona a la agricultura.” Dita intervenció va formar part de la publicitat del règim franquista, i en especial de la Falange, que volia demostrar que estava vora els pagesos del nord de l’illa.I així, dia 10/08/1949, 40 tones d’explosius esmotxaren la punta, o millor dit, una part d’ella, encara que no acabarem amb el problema. Per cert, una crònica del que va succeir aquest dia la podem trobar en la novel·la de Josep Melià, Pluges de sal, edicions Destino, 1979. I també al Noticiari NO-DO de 29 d’agost de 1949.

Fins a quatre carrers de Pollença dugueren noms dels militars que havien intervingut en la voladura

Tanmateix els regidors havien acordat, dos dies abans de l’operació, nomenar Fill Adoptiu de la vila al Governador José Manuel Pardo Suárez, i donar el seu nom al carrer Alcúdia. I també dedicar un carrer a cadascú dels militars d’Aviació que intervingueren en la voladura: General Eugenio Frutos, Coronel Antonio Llorente Solà i Tinent Coronel Benjamín Llorca. Per cert, el carrer Alcúdia mai va veure una placa amb el nom del Governador; el General Frutos va tenir placa a l’avinguda que unia el carrer de Formentor amb la Base Aèria; al Coronel Llorente cap de la Base Militar d’Hidroavions del Port de Pollença, se li adjudicà el passeig Saralegui, fins l’any 1979 quan el nou ajuntament democràtic el va eliminar; per últim, al Tinent Coronel Llorca se li dedicà el carrer sense nom que unia el passeig d’Anglada Camarassa amb el carrer Carretera Formentor, i que des del 25/10 1979 s’anomena d’Atili Boveri. Vist des d’un altre punt de vista, doncs, el nostre topònim originà indirectament tot un seguit de nous noms de lloc, al manco sobre el papers oficials.
I va ser a partir de la voladura (que, per cert, s’havia de fer en tres fases i només es dugué a terme la primera), quan el topònim “Punta de la Troneta” comença a ser conegut com a “Punta de la Salada”, arribant a substituir el primer, encara que durant un temps varen coincidir tots dos, fins i tot en la grafia als plànols i mapes. Així mateix, no podem confondre el topònim “Punta de la Salada” amb el de “Punta de la Sal”, que ja apareix als dibuixos anònims que il·lustren el text manuscrit de la Història de Mallorca de Joan Binimelis, conservat al British Museum. Aquest es troba entre la Punta de Beca i la cala Solleric, a la costa d’Ariant.30
Però tornem una altra vegada al topònim “Punta de la Troneta”. L’Ajuntament de Pollença, dia 25/02/2000 acordava donar nom als carrers de la urbanització de Bóquer, i entre ells figurava el de “la Troneta”, corresponent a les vies assenyalades amb les lletres G i H al plànol de la urbanització. Com podem comprovar, es va posar el nom sense acompanyament del genèric “Punta”. O sigui, el que no varen aconseguir els artificiers, ho llevaren els regidors.

Juan M. Torres Velasco
jmtorres953@msn.com

1326total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e