“VERMELL T’ESCAU”

“Vermell t’escau” diu un vers del poemari Condicions de llum. Elegies d’Emmanuel Hocquard traduït per Jaume Pont i Josep M. Sala-Valldaura (El Gall Editor, 2014), un vers que se m’ha descobert davant la gran finestra vermella que trenca la pedra de la façana de l’Església del Roser per anunciar la instal•lació Força de Gravetat d’Astrid Colomar; o sigui la “macroexposició” d’aquest estiu, la que any rere any, des del 1999, ha apropat (i descobert) l’Art Contemporani en Majúscules a Pollença.
“Obrir sense preposició” afirma el poema de Hocquard.
Les portes de l’Església del Roser obriran a les 20’30 hores de dissabte 18 de juliol, amb una performace ritual que no es tornarà repetir durant els dos mesos i escaig en què Força de Gravetat es podrà visitar en aquell espai d’espiritualitat apassionada.
“La mirada fuig del cos” continuen els versos d’Emmanuel.
D’allò visual a allò corporal, de la matèria a l’energia. El compendi de llenguatges artístics que s’amalgamen en aquesta instal·lació suspesa anomenada Força de Gravetat, inclou des del vídeo denúncia, la percussió… fins al work in progress: pintura en evaporació, pintura vermella, és clar, cos que fuig de la mirada…
“Gira una porta d’aire” segueix el mot de Condicions de llum
Una porta, un continent, un moble… objectes que són cossos i són continents per als cossos, cossos que cauen al Terra, cossos que giren a l’Aire… cossos atrets per aquesta Força de gravetat que va cap a la terra o s’allunya cap a l’aire, terra i aire que juntament amb el foc i l’aigua formen els quatre elements indispensables, la Vida… la Terra que ens parla i no escoltam, l’evidència que no veiem…
“La calor és l’esdeveniment” copula Condicions de llum
La carnalitat, la feminitat, la materinitat, la Vida… ben bé poden ser matàfora d’aquest “calor” en el llenguatge d’Astrid Colomar que dóna la veu a la Terra, que ofereix els mecanismes, la capacitat d’expressar-se… perquè, sobretot, escoltem la informació que neix de la Terra…
“Vermell t’escau”, conclou Emmanuel Hocquard a aquest poema de Condicions de llum; “Vermell t’escau”, Astrid Colomar.

PD: Més enllà dels mots de l’artista que m’he pres la llicència d’interpretar (si és que la bellesa té interpretació possible…) i de farcir amb la poesia en color del gran Emmanuel Hocquard, vull acabar amb un fragment de la novel•la La lluna i els calàpets d’Antoni Vidal Ferrando que intuesc tenen relació amb aquesta Força de Gravetat d’Astrid Colomar, diu així:
“Aquell estiu l’hortet era d’un esponerós equilibri entre pragmatisme i bellesa. Les mans càlides de l’àvia s’hi havien lliurat amb la mateixa, delicada, volença que solia presidir els seus actes d’amor i els resultats bategaven als ritmes generosos en què se succeïen mongetes i dàlies, cebes i hortènsies, tomatigueres i roses místiques…
(…)
…aquell estiu, l’hortet de cals avis era una fidel expressió de l’alè fecund de la mare terra i que l’excés de les tomatigueres, des que els seus fruits varen ser madurs, ens duria als preliminars en què la tragèdia ve a manifestar-se implacablement.
Començà entre l’àvia i la gamma dels vermells. Quan el sol davallava i cedia la força física dels seus rajos, ella sortia al corral, amb una bata fresca, i es posava a poar aigua de la cisterna per regar. Deia que aquells instants nemorosos la relaxaven i que era un privilegi poder gaudir de l’espectacle multicolor de les plantes: verds i grocs de les fulles, de les mongeteres, dels pebres; morat de les albergínies; fúcsies i blancs i roses pàl•lids dels baladres i de les hortènsies. I els marrons i els grisos i els taronges… Fins que notà aquell esgarrifament que, com un grop, com un titular de primera pàgina d’un diari sensacionalista s’apoderava d’ella cada vegada que la vermellor de les dàlies, dels geranis, dels tomàtecs madurs inundava el redol de la seva retina com un aürt de gleves de sang.
A principis del mes d’agost l’hortet ja s’havia convertit, per a l’àvia, en un espai malèfic, el qual li evocava rius de sang que s’escolaven de la vida d’algú molt seu i molt dilecte…”

Eva Cerdà

gif ANIMADO Volar-e