VENTS I PUNTS CARDINALS

240
PUBLICITAT

Juan M. Torres Velasco / jmtorres953@msn.com

A la plaça Miquel Capllonch del Port de Pollença s’hi troba dibuixada una rosa dels vents que indica la direcció d’on bufen aquells. També en aquest nucli costaner s’ha donat el nom de cadascun dels vents a sengles carrers, malgrat no estiguin col·locats seguint les direccions adequades. Concretament veiem que a la sessió plenària de l’Ajuntament de Pollença de 8 de març de 1966 s’acordà donar el nom de carrer de la Tramuntana al del lateral de l’església del Moll; i carrer de Ponent al de “frente del garaje nuevo Oliver”, literalment.

I a l’acta de la sessió de 25 d’octubre de 1979 es dóna el nom de carrer de Gregal a la Travessia del carrer Pescador; el de carrer de Llevant a l’abans nomenat del General Sanjurjo; el de carrer de Xaloc a la Travessia de Roger de Llúria; el de carrer de Migjorn a la travessia del carrer Ponent amb la carretera de Formentor; el de carrer de Mestral al de Capità Haya; i, finalment, el de Llebeig a la travessia del carrer anterior.

La mal anomenada plaça Xaloc, al Port de Pollença, no és més que un eixamplament del mateix carrer Xaloc, encara que popularment així sigui designada.

PUBLICITAT

Tanmateix el vent és un fenomen meteorològic, generalment imprescindible per a la navegació, encara que en alguna ocasió fos un perill, per la qual cosa hi trobam alguns topònims a la costa o en les seves immediacions, com ara la punta del Vent, accident geogràfic situat a la zona de Cala Murta al Cap de Formentor, i més concretament, entre el Racó de Santa Clara i l’Enfront Roig.

També el vent ha donat nom a altres indrets com ara a un coll dins Pedruixella, un collet a Ariant de Baix, un puig a Llinars, un avenc a la Penya Roja de Pedruixella Petit o un engolidor al Pla de Coves Blanques.

Dins el nucli urbà de Pollença hi trobam el carreró del Vent, just darrera l’església parroquial i que és el que en queda de l’antiga plaça medieval que s’hi ubicava, anomenada placeta de n’Andor. Aquest carrer ja duia el topònim “Vent” abans de l’oficialització dels noms de carrers l’any 1862, però el 20/06/1925 l’Ajuntament li donà el nom de Canonge Alzamora, fins que el 25/10/1979 se va enviar l’eclesiàstic a Caracas (barri pollencí) i es retornà de bell nou al nom primitiu.

Altres topònims pollencins fan referència, no al nom del vent sinó al punt cardinal que assenyalen. Entre ells tendríem la cova de la Tramuntana (a Síller), la cova del Gregal (a la serra de Sant Vicenç), la cova o el caló de Xaloc (també anomenat port dels Pollencins i situat entre Punta Beca i el Maressar d’Ariant), altra cova de Xaloc a l’illa de Formentor, el racó de Migjorn (entre el cap de Catalunya i les Aritges), el racó de Llevant (a la desembocadura del torrent del Canal de cala en Gossalba), el racó de Ponent (a la desembocadura del torrent de les Agulles, dins la mateixa cala en Gossalba), o la cova de Ponent a Coves Blanques.

PUBLICITAT
Carreró del vent
PUBLICITAT

Finalment, i com vaig afirmar al Punt Informatiu núm. 489, pens que no ens hauríem d’oblidar dels molins de vent encara que a Pollença no n’hi ha hagut molts perquè l’abundància d’aigua ha fet que se substituís la força del vent per la de l’aigua, atès l’abundància de les fonts i torrents al terme. De fet,al mateix Llibre del Repartiment del Rei en Jaume els molins d’aigua figuren com un dels bens més apreciats. Malgrat tot, en el terme municipal també hi ha alguns molins de vent fariners, situats en llocs alts o a zones planeres amb escassesa de cursos d’aigua. A finals del segle XIX ja havien perdut la seva utilitat i en l’actualitat, els que no han desaparegut o estan en ruïnes, o s’han reformat en part d’habitatges residencials. Al Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic del terme municipal de Pollença hi figuren cinc molins de vent: els del Calvari 1 i 2, el de les Palmeres, el de Can Pellisser o de Can Cullerassa, i el molí del Puig de Maria. A aquests els hi hauríem d’afegir el molí del coll d’en Gruat, el molí de vent de l’Almadrava i el molí de Can Seguinot.

PUBLICITAT
PUBLICITAT