“VAIG  ARRIBAR  AL  MOLL  DE  MANERA  PROVISIONAL”

1173
El Doctor Josep Boladeras.

Les circumstàncies obliguen a fer les entrevistes d’una altra manera, així que, via telefònica, quedam amb qui ha estat Metge de Família al Port de Pollença fins no fa gaire temps, el Doctor Josep Boladeras. Tot i estar jubilat, pot ser de gran ajuda en un moment en què el sistema sanitari funcional al límit degut a la crisi de la COVID-19. Per aquesta i per altres raons hem volgut parlar amb el Doctor Boladeras, un gironí que assegura que “vaig arribar al Moll de manera provisional i tinc els meus pares enterrats al cementiri de Pollença”.

– Com i quan vàreu arribar al Port?

Vaig arribar al Port el maig de 1982 després d’una oposició en què es varen presentar 60 metges per aquesta plaça. La meva intenció era, honestament, tornar-me’n a Girona, però les places allà estaven congelades per la reforma sanitària de l’època. Vaig agafar la plaça del Moll “provisionalment” i tinc els meus pares enterrats al cementiri de Pollença. Fixa’t quina provisionalitat.

PUBLICITAT

– Paral·lelament a l’activitat mèdica, us heu dedicat a la política activa.

He participat no només en política, sinó en moltes activitats de la societat de Pollença: he estat president de l’APA de l’escola del Moll, membre de l’APA de l’institut de Pollença, de la Junta del Club Nàutic, vicepresident del Golf Pollença, de l’Associació de Veïns del Moll, etc. però també regidor els anys 90 amb en Miquel Oliver de batlle. En aquell moment tenia dedicació parcial, perquè no volia deixar la medicina. Duia l’àrea de Sanitat i era segon tinent de batle i formava part de la Comissió de Govern.

– De l’acció de govern que vàreu dur a terme amb aquell equip, què és allò que més valorau?

Em vaig cuidar de l’ampliació del Centre de Salut de Pollença i vaig aconseguir la Unitat Bàsica de Salut del Moll. Vàrem fer moltes coses per al Moll: l’Institut, el Poliesportiu i el camp de futbol. Vàrem comprar el solar que ara és aparcament i parc infantil entre els carrers Llevant i Almirall Cervera, vàrem iniciar el Parc de la Gola, etc. Crec que va ser una legislatura que va aconseguir moltes coses positives per al Moll i per a Pollença, i per a la Cala Sant Vicenç, a on es va acabar amb l’emissari d’aigües brutes per fer una canalització cap a la depuradora.

He de dir que en Pere Capó, personatge molt criticat, va ser una persona molt intel·ligent, tot i la seva limitada formació, i que va fer molt per a Pollença.

Jo era regidor per el PSIB com a independent. Vàrem tenir una majoria absoluta sumant UMP i UM. Va ser una experiència molt bona.

– A la passada legislatura, formàveu part de la candidatura de Junts Avançam. Com varen viure aquell projecte i quina valoració en fas?

La passada legislatura vaig formar part de Junts Avançam en els últims llocs per donar suport a la coalició. Potser la gent no va valorar prou la bona intenció d’aquell equip de govern i la seva honestedat. Potser no varen ser prou demagògics; d’això n’hi ha que en saben més.

– Ho deis pel culebrot de can Conill?

Potser per resumir podríem dir que, com és possible que un senyor que aspira a batle posi tantes pegues per fer un centre de salut en un solar determinat on ja està previst, al·legant raons tan tontes com que pot amagar la vista del Puig, o que les ambulàncies arriben abans al solar que ell pretén, perquè està cent metres més a prop de la carretera… quan al fons hi ha o bé un interès per perjudicar l’equip de govern d’aquell moment i guanyar ell punts, o bé ja altres interessos personals i familiars inconfessables de tipus urbanístic.

No hem d’oblidar que es tracta d’un centre de salut que el poble té una necessitat urgent perquè portem molts d’anys de retard quan hi ha molts pobles que ja tenen un centre de salut adequat, molt més gran, molt més modern i molt més escaient.

– Tornem a la medicina. Ara ja estau jubilat, quants d’anys has passat consulta per a la seguretat social?

Estic jubilat des de maig de 2019, quan vaig fer 65 anys. He treballat per la Seguretat Social durant 40 anys: 3 com a resident a Son Dureta i els altres 37 com a metge especialista en Medicina de Família al Port de Pollença. Tota la meva vida professional.

– Quins records o anècdotes teniu d’aquests anys al Port?

Els records i anècdotes d’aquests anys són incomptables. He tingut ocasió de visitar personatges increïbles que han circulat pel Moll, que la gent no té ni idea. El Moll és un lloc a on ve gent molt important, però que vol passar desapercebuda.

He passat situacions molt agradables i altres molt compromeses amb les quals he patit molt. No sempre hem estat com ara. N’hi hauria per escriure un llibre. Que et cridin urgent de l’Hotel Formentor dels anys 80, perquè la dona d’un famós futbolista està de part i hi hagis d’anar tu tot sol, no fa gaire gràcia. Per sort, es va solucionar amb èxit.

– Com ha canviat Pollença des del punt de vista sanitari?

Pollença a l’actualitat no té res a veure, des del punt de vista sanitari, amb la que vaig trobar els anys 80, quan vaig arribar. Estava tot sol, vaig haver de llogar una casa on passar consulta, havia d’anar a cercar les receptes a Inca, no tenia infermera (la meva dona m’ajudava voluntàriament), no hi havia serveis d’urgència… Tots els metges estaven 24 hores de guàrdia. El Doctor Martí Rotger, pediatre, i jo vàrem reunir els metges de Pollença (Dr. Autonell, Dr. Ballester, Dr .Franch i Dr. Vila) per proposar torns de guàrdia amb la col·laboració de la Policia Local. Va ser un èxit. Més endavant es va establir un servei d’urgències per als horabaixes, vespres i festius.

– I el 061?

A l’època encara no existia el 061, si hi havia un accident de trànsit, hi anàvem nosaltres i cridàvem una ambulància que venia de Palma amb una única persona que era el conductor, o compareixia l’ambulància de la Creu Roja d’Alcúdia amb dos soldats que feien la mili. L’Hotel Formentor va comprar una ambulància per als clients que conduïa el xofer de taxi que estava de guàrdia, i es va fer servir unes quantes vegades. L’Associació de Veïns del Moll en va comparar una altra que conduïa el xofer del primer taxi que estava a la parada en aquell moment.

Jo vaig ser de la primera generació de Metges de Família, els primers metges de capçalera que sabíem interpretar un electrocardiograma o una radiografia de tòrax, posar una sonda vesical o posar punts de sutura amb certa solvència. Les coses han canviat bastant per bé.

– Aquests dies és inevitable parlar del coronavirus, creieu que s’ha gestionat correctament des del punt de vista sanitari i polític?

En quant al coronavirus, crec que hem anat endarrerits, sense tenir en compte l’experiència dels altres llocs i amb por de l’economia, que tanmateix rebrà. Si la zona roja era Madrid s’havia d’haver isolat i no es varen atrevir. No soc un expert, però veig les opinions dels experts. Per sort a Mallorca, malgrat el retard, no estem molt malament.

– És possible que, davant les circumstàncies previsiblement difícils, personal sanitari ja jubilat hagi de reforçar metges i infermeres. Estau disposat a ser voluntari?

Jo ja m’he inscrit com a voluntari al Centre de Salut. De moment encara no m’han cridat, però amb molt de gust col·laboraré si fa falta. També hi ha molts metges i infermeres apuntats.

– Finalment, com a professional, quines mesures recomanau als pollencins per evitar que el contagi?

PUBLICITAT

Les mesures a recomanar com a metge són les que tothom coneix. L’important és agafar-ho seriosament i amb responsabilitat. Cadascú de nosaltres és important que segueixi les instruccions i que no jugui. Això va en seriosament.

PUBLICITAT
PUBLICITAT