“UNA GRAN OPORTUNITAT PER PODER COMENÇAR DES DE BAIX”

526
Joan Ramon Mateu és director al CEIP Miquel capllonch del Port de Pollença.

L’any acaba i és un bon moment per fer balanç, mirant al passat, però també al futur. Per això, PUNT iNFORMATIU, s’ha posat en contacte amb representants de diferents col·lectius locals per analitzar les fortaleses i febleses del municipi, així com també manifestar els desitjos per a l’any que comença i per al futur.

Ssguim amb aquesta ronda de preguntes amb les paraules de Joan Ramon Mateu en representació del sector de l’Educació.

JOAN RAMON MATEU: CEIP MIQUEL CAPLLONCH

Quan va començar el curs 2020/21, el director del Centre d’Educació Infantil i Primària Miquel Capllonch del Port de Pollença, Joan Ramon Mateu, em va confessar amb aplom que “som optimista, perquè ha d’anar bé i hi anirà”.

La pandèmia del coronavirus havia marcat el darrer trimestre del curs 2019/20 i el retorn a les aules feia respecte a tothom. Però Mateu estava segur que només hi havia un camí possible: començar amb il·lusió. L’experiència d’aquests primers tres mesos han demostrat que, adoptant les mesures necessàries, l’escola és un espai segur.

PUBLICITAT

La perspectiva de Joan Ramon Maqteu és la d’un mestre d’escola amb una perspectiva marcada pel lloc de feina. El CEIP Miquel Capllonch és una escola de dues línies que mostra dos terços de la realitat infantil del nucli urbà del Port de Pollença. En aquest sentit, és bo recordar la realitat pluricultural del Moll i també cal ser conscients de la riquesa cultural que suposa tenir la convivència de 21 nacionalitats diferents dins les aules.

Responent les preguntes de PUNT iNFORMATIU, Joan Ramon Mateu explica que, a pesar de la crisi desfermada per la covid-19 a nivell sanitari, però també a nivell econòmic i social, és “una gran oportunitat per poder començar des de baix intentant evitar errades que hem fet”.

Quin desig demanau al 2021?
Poder vèncer aquesta pandèmia, poder conviure amb la covid-19, de la mateixa manera que convivim amb el grip, i poder tornar a aplicar la docència com la coneixíem fa un any. Amb projectes, educació emocional, treball cooperatiu… És a dir poder conviure dins un centre i poder compartir amb tota la comunitat educativa tot el que és necessari per crear una societat més empàtica, cooperativa, solidari, sana i, sobretot, més humana.

Què és allò que funciona millor al municipi de Pollença?
Com a director del CEIP Miquel Capllonch estic content de com funciona la relació que tenim educació, serveis socials del Port de Pollença i policia tutor. Pens que si volem integrar els nouvinguts dins la nostra cultura és molt necessari fer feines conjuntes, si l’escola lluita tota sola no podrem mantenir la nostra identitat com a poble. De la mateixa manera que un mestre o una mestra necessita del suport i ajuda de les famílies, perquè els alumnes puguin assolir els seus objectius.

I el que funciona pitjor?
El transport escolar dins el municipi (no depèn de l’Ajuntament) i que l’Ajuntament, a causa de les normes de limitacions pressupostàries, no pugui ajudar més a les escoles que ho necessiten amb equipaments tecnològic i el seu manteniment. Aquest darrer punt és el gran problema dels centres que només poden disposar dels equips que ofereix la Conselleria, molts d’aquests equips ja són absolets i encara els estam enprant (un exemple són els miniportàtils d’en Zapatero de l’any 2010). Qui té a casa seva un equip de deu anys? Aquesta és la gran escletxa tecnològica que patim els centres educatius.

Quina és la infraestructura que fa més falta al municipi?
Supòs que un PAC nou, no?
Però, tal vegada, fent referència a la pregunta anterior podria dir que una bona xarxa de transport escolar permetria que tots els alumnes de Sant Vicenç puguin venir a Pollença, siguin alumnes de pública o concertada. De la mateixa manera que tots els alumnes del municipi (Sant Vicenç i Port) puguin tenir fàcil accés al l’aula UEECO que hi ha a Pollença, com també els alumnes que fan Batxiller o alguns dels graus poguessin anar sense dificultat a l’IES de referència del municipi.

Davant la crisi de la covid-19, quina acció local duríeu a terme?
Ja he dit que la limitació pressupostària sabem que impedeix moltes inversions, encara que l’Ajuntament disposi de romanent, però el que faria seria una dotació econòmica a totes les famílies que no han pogut pagar les seves despeses educatives, o bé a les escoles (perquè enguany totes han intentat que les famílies paguin poc) per poder fer front a les mancances de material fungible, o compra d’aparells informàtics, com ja he dit abans.

Com veieu el futur del turisme, el comerç, el sector primari i la cultura?
Ho veig difícil i complicat, però també com a una gran oportunitat per poder començar des de baix intentant evitar errades que hem fet.

Turisme: El seu futur immediat és incert, esperam i desitjam que gràcies a la vacuna que ja s’ha començat a administrar puguem iniciar la temporada turística d’una manera esglaonada i amb mesures que permetin tenir una certa tranquil·litat. Personalment pens que les proves d’antígens haurien de ser requisit durant tot l’any per entrar a les Illes (com es fa ara). Donar suport al turisme familiar, evitar massificacions, evitant turisme de masses. Som una Illa i tenim capacitat per fer-ho.

Comerç, pens que és qui pitjor ho té. Hem vist com molts de locals han tancat i difícilment tornaran obrir. Hi ha moltes famílies que no han pogut fer feina i no tenen doblers per fer altres compres que no siguin de necessitat. Per tant, molts de comerços veuen que les seves caixes han disminuït més d’un 60 per cent respecte a l’any passat. Si volem que el petit comerç, tan necessari per la nostra societat, continuï viu, pens que s’hauran de replantejar molts de lloguers, sinó les grans superfícies seran les grans guanyadores i veurem com la identitat dels pobles se perdrà.

Sector primari (agricultura i ramaderia). El sector oblidat de la nostra Illa, però que, a la vegada, durant aquest darrer any ha pogut mantenir la seva producció i, en aquells productes bàsics, les seves vendes no han baixat tant. Tot i això el sector primari a Mallorca sempre ha estat difícil i complicat, el fet de ser una illa ens ho fa més difícil encara.

Cultura. A Pollença no s’han aturat els actes culturals i és d’agrair, el món de la cultura ha passat un mal any, però se’n sortirà. Pens que estarem temps a veure o a assitir a concerts i actes culturals com ho feiem abans, però, si en Raphael va tenir permís per fer dos concerts de 5.000 persones, la resta també han de tenir l’oportunitat i els permisos per fer-ho, esperem que serveixi per mostrar el camí.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT