UNA FOTO RETALLADA DEL MOLL

430
Església antiga del Moll 1939. Fotos antigues de Pollença

Eva Cerdà

Les fotografies retallades tenen un punt de misteri, un no sé què d’enigmàtic més per allò que manca, que per allò que es veu. Per afegitó, a la instantània d’aquest PUNT iNFORMATIU, la cosa visible ha desaparegut.

La imatge positivada recull l’humil església del Moll, un petit temple amb enramada de pins, on la gent de la mar es devia reunir per pregar i fer vida social en terra ferma. Al seu lloc, avui, l’ocupen una rotonda que duu el nom de l’Enginyer Roca, un seguit d’edificis turístic i una sortida cap a la mar, cap al Moll Vell que en diuen. Així és el que es veu i el que sabem.

Per contra, mai no arribarem a aclarir (a no ser que trobéssim l’altra part del puzle) si el fotògraf va errar l’enquadrament i ho va voler arreglar amb les estisores; si no li interessava que es veiés allò retratat a la dreta de la instantània; si va compartir la fotografia amb alguna altra persona… Mentre esperam que la cara oculta surti a la llum o desesperam dins la fosca obscura del no res, agombolarem el dubte, el dubte sempre present, tan humà el dubte.

PUBLICITAT

Dins la terbolesa d’allò que s’amaga, desconfiarem de nosaltres mateixos, com gairebé sempre hem desconfiat de cada acció, de cada decisió, de cada opinió, de cada gest… En equivocam sovint, ho sabem. I, al mateix temps, descreiem dels altres, sobretot quan aquests altres ens donen raons per a fer-ho. Clar que això aquesta ombra negra del dubte ve d’antic, d’aquell temps en què afirmaven que la dona del César no només havia de ser honrada, també ho havia de semblar.

Ben mirat, però, per què el César s’escapava no només del judici, sinó també del valor i de la semblança? Ai, els dubtes…

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT