UNA FOSCA D’UNGLES PINTADES, UN PECULIAR DIETARI DE LLUÍS MAICAS

157

El Gall Editor presenta Una fosca d’ungels pintades, un peculiar dietari de l’escriptor Lluís Maicas.

En aquesta obra, Lluís Maicas observa i analitza, atentament, la realitat que l’envolta. En els seus últims dietaris res no li és aliè i tot està subjecte a la intervenció quirúrgica, a la dissecció. Amb ironia i humor, tal vegada amb un punt de sarcasme, ens proposa una mirada, la seva, sobre els esdeveniments quotidians, àdhuc ordinaris, sobre les qüestions que no aconseguim resoldre, o sobre les quals la nostra intervenció no és prou satisfactòria. S’hi percep, en les seves escriptures, l’esforç per abastar l’excel·lència i, a Una fosca d’ungles pintades, el capteniment per reeixir en una prosa rica, però estricta, en un llenguatge precís i substancial.

D’algunes situacions en fa lectures que podrien pertànyer a l’àmbit de la ficció, car afegeix, a les descripcions, el punt de gràcia que les fa originals. Alguns temes són recurrents, com ara la vida i la mort; la terra, la llengua i la identitat; l’amor i el sexe; el pas del temps sobre la carn; la vida en general, tan diversa i tan singular, adés absurda, adés extravagant. El dietari és l’excusa per parlar de tot allò que s’esdevé i de tot allò que podria esdevenir, és el pretext per fer literatura de l’anècdota i de la categoria.

Lluís Maicas (Inca, 1954), llunàtic i col·laborador a la premsa, escriptor perifèric i artista plàstic, ha conreat, en edicions de curs legal i en publicacions marginals, la poesia, textual, visual i objectual, la novel·la i la narració, l’assaig i els dietaris, i, alhora, ha fet servir altres llenguatges per expressar, plàsticament, allò que amb paraules li era difícil copsar. És l’autor de més de vuitanta obres, entre llibres, catàlegs i plaquettes, potser mínimes, però no menors, i ha exposat les seves construccions, a Inca i a Palma, en mitja dotzena d’ocasions. Tanmateix, no fa distincions entre allò que assoleix difusió comercial i allò restringit a àmbits limitats. Les seves últimes publicacions són: Sortida d’emergència (2018), La casa cremada i altres incendis (2018), Direcció prohibida (2019), Gual permanent (2019) i Goteres de llum (2019).

PUBLICITAT

Una fosca d’ungles pintades és el número 79 de la col·lecció El Cabàs, que El Gall Editor dedica a la narrativa. Té 454 pàgines i està a la venda per 24 euros.

Fragment de l’obra

13 de febrer

No és pas un mal símptoma celebrar els seixanta-cinc anys de vida, en vida. És el meu cas, tot i que fa no menys de tres setmanes que vaig recaure en una tos, escardada i improductiva, que m’esgota, una tossina al·lèrgica que percudeix a la nuca i m’adoloreix les temples i les vèrtebres cervicals. Després de dues tandes consecutives, els antibiòtics s’han vist obligats a declarar la seva incapacitat per guarir. És, la meva, una afecció lleu i, això no obstant, posa de manifest la feblesa del cos, la seva fragilitat davant la malaltia, la facilitat amb la qual aquesta ens pot aturar.

De sobte, m’adono que m’afeixuguen, a més dels quilos, els anys. Rebaixar el pes ha de ser possible, tot i que sóc dels qui engreixen només de mirar el pa, però fer tornar jove un vell és un miracle que mai no s’ha observat. Els processos químics són inclements, car condueixen a un progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions/miccions. Les opcions són escasses. Fa uns anys vaig decidir no morir-me. Després, per si de cas morir era inevitable, vaig proposar-me ressuscitar. Finalment, hauré d’elegir. I són ingrats, els dos miracles

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT