UNA FIRA AMB BONS FONAMENTS

171

L’any 2008, la Fira d’Artesania de Pollença va complir 25 anys. Per aquest motiu, PUNT iNFORMATIU va voler saber de primera mà qui va tenir la idea de situar l’artesania al centre de la Fira i, sobretot, com varen ser els primers anys. Per això, vàrem parlar amb qui era regidor de l’Ajuntament, Joan Orell, qui va voler tenir al seu costat Jaume Cortès “Paco”, un dels puntals de la primera Fira d’Artesania.

Avui, recordam les paraules d’aquests dos homes, paraules recollides a l’Especial Fira de 2008, al PUNT iNFORMATIU número 317, i ens afegim al més que merescut homenatge que Pollença ret a Jaume Cortès “Paco”, quan fa mesos de la seva mort ocorreguda el 18 d’abril de 2019.

La Fira d’Artesania de Pollença compleix 25 anys, un quart de segle que, per a alguns pollencins, és tota la vida, però, per a altres, és un esdeveniment que va marcar l’inici d’una nova època. Per conèixer de primera mà com foren els principis de la Fira d’Artesania, hem parlat amb qui, aleshores, era regidor de l’ajuntament de Pollença i responsable d’impulsar la Fira de Pollença, Joan Orell.

Cap als anys 70, la Fira va decaure

Abans d’endinsar-nos en la Fira d’Artesania pròpiament dita, Joan Orell vol reflexionar en veu alta sobre el significat de la Fira per als pollencins i pollencines dels anys 50, 60 i 70. I és que, ell que ho va viure en primera persona, “la Fira era el moment de comprar, el moment que els infants esperàvem perquè ens comprassin una pilota o un cotxe o el que fos, perquè aquí no hi havia res de res. De fet, els nins anàvem al carrer del Roser Vell per veure arribar els fireros a veure meam què duien aquell any”. Cap als anys 70, la Fira va decaure una mica, “perquè nosaltres ja no esperàvem la Fira per comprar juguetes, sinó que els nins i nines les tenien quan les demanaven”, segons Orell.

Aquell infant que cada any esperava que arribàs la Fira per veure complits alguns dels seus somnis, va impulsar la Fira d’Artesania amb la intenció de potenciar la Fira de Pollença, una de les fires amb més tradició de Mallorca. Així va ser com la Fira, i molt especialment la d’Artesania, es va convertir en un aparador que atreu multitud de persones.

Quan es compleix el primer quart de segle de la Fira d’Artesania, Joan Orell afirma que “tothom està content d’haver posar uns bons fonaments i que perdurin. Per tant, estic content que això [la Fira d’Artesania] continuï. Tot i que vàrem ser objecte de moltes polèmiques i dubtes, sempre vaig pensar que el temps ens donaria la raó”.

La feina de construcció de la primera Fira d’Artesania va ser un treball en equip

Orell s’ha fet acompanyar de l’artesà Jaume Cortès “Paco”, de mobles Mestre Paco, ja que la feina de construcció de la primera Fira d’Artesania va ser un treball en equip, un treball en el qual Joan Orell va treballar colze a colze amb una munió de persones.

Segons Orell, “la idea de fer una Fira d’Artesania va ser de Ramon Rebassa Ensenyat, que era el batle, i en veure que la Fira es moria em va encomanar que muntàs una fira d’artesania dins el Convent. Jo no sabia gaire cosa d’artesania, així que em vaig posar en contacte amb Jaume “Paco” i Tomeu Villalonga, que eren els números 9 i 10 de la candidatura d’UM, perquè col·laborassin en mi, ja que consider que són dues persones molt vàlides per aquest quefer”.

“Hi va haver artesans com Jaume Cànaves “Colonya” i Miquel Cerdà Salas “Norai” que es bolcaren per tirar endavant el projecte”

Tots tres es posaren mans a l’obra i el primer que feren fou “visitar tots els artesans de Pollença per convidar-los a participar en la Fira. Hi va haver de tot, artesans que ens feren costat i d’altres que no. En aquest sentit, vull dir que hi va haver un artesà, que nosaltres consideràvem que hi havia de ser per la qualitat de la seva producció, i que, a més a més, era regidor de l’Ajuntament en aquell moment, que no va voler col·laborar amb nosaltres. De fet, vàrem tenir una oposició molt dura”. Per contra, “hi va haver artesans com Jaume Cànaves “Colonya” i Miquel Cerdà Salas “Norai” que es bolcaren per tirar endavant el projecte”, així ho comentà l’artesà Jaume “Paco” que no dubta en qualificar-los com “els pilars de la Fira d’Artesania. Ells feren pinya amb nosaltres i, gràcies a ells, vàrem poder dur endavant totes les idees que ens havíem marcat”.

No teníem doblers, però teníem idees que ens permeteren dur endavant la Fira

Com que els artesans pollencins no eren suficients per omplir el Claustre de Sant Domingo, “en Tomeu i jo vàrem agafar cotxe i durant dos o tres dies ens dedicàrem a fer voltes per tot Mallorca, cercant artesans (llauners, gerrers…, el que fos: havíem d’omplir el Claustre, que és molt gran i ens preocupava molt), alguns volgueren col·laborar i d’altres no”, explica Joan. És clar que, comenta Joan Orell, “a banda del lloc, no els podíem oferir gaire cosa més. No teníem doblers, però teníem idees que ens permeteren dur endavant la Fira”.

A més dels artesans Jaume Cànaves “Colonya”, Jaume Cortès “Paco” i Miquel Cerdà Salas “Norai”, Joan Orell apunta que “els homes de l’Ajuntament, encapçalats per Ignasi Llompart, també s’implicaren moltíssim amb la Fira d’Artesania. Treballaren de valent, i amb moltes de ganes i d’il·lusió, perquè tot estàs a punt”.

Així va ser com, al final, l’any 1983, la Fira d’Artesania va obrir les portes, tal com mana la tradició, el quart diumenge després de Sant Lluc (18 d’octubre) i va ser tot un èxit. Segons Jaume “Paco”, “el muntatge va ser espectacular amb unes gàbies de ferro que utilitzaven per transportar material de construcció i quatre totxos que ens deixaren a Cuxach, com que en Miquel Cifre Pericàs [regidor també d’UM] n’era soci i ens va fer bo, vàrem fer uns prestatges on els tots els artesans mostraven els seus productes”.

En total, hi va haver una vintena d’artesans que ocuparen el Claustre de Sant Domingo per donar vida a la primera Fira d’Artesania a Mallorca. En aquest sentit, Joan Orell destaca que “Pollença va ser pioner amb les fires d’artesania i amb les fires en general que, pels anys 80, anaven de capa caiguda. Arran de la Fira d’Artesania de Pollença, altres municipis com Marratxí o Palma varen posar en marxa les seves pròpies fires d’artesania”.

L’èxit va ser aclaparador

L’èxit va ser aclaparador “no sols per les nombroses felicitacions que tenguérem per part dels pollencins i de la premsa, sinó perquè l’any següent no en vàrem haver d’anar a cercar cap, d’artesà, sinó que ens ho demanaven”, diu Joan Orell. No debades, el segon any s’obriren les sales interiors del Claustre de Sant Domingo, encara que hagueren de passar uns anys per omplir d’artesania la contigua església del Roser, també.

Durant els propers tres anys de legislatura, Joan Orell comenta que “va ser una roda. Dos o tres mesos abans de la Fira ens reuníem per començar a fer feina i llavors, seguint la mateixa estructura, es muntava la Fira d’Artesania”. Tot el muntatge “anava a càrrec d’en Jaume [Cortès] i d’en Miquel [Cerdà Salas] que ideaven un projecte global, o sigui que si ells deien que els gerricons blaus havien d’anar aquí i els verds allà, l’artesà ho havia de posar així com li deien”.

Gràcies a l’èxit de la Fira d’Artesania, segons Orell, “vàrem aconseguir que també els fireros augementassin al carrer, ja que hi havia més ambient que mai. A la vegada que les fires d’altres municipis també agafassin força”. Jaume Cortès “Paco” afegeix que “fins i tot se’n crearen de noves, per exemple a Alcúdia mai no havien fet fira i ara en fan”.

Ja que ningú fa res per no-res com fèiem aleshores

Quan han passat 25 anys des d’aleshores ençà, tant Joan Orell com Jaume Cortès “Paco” asseguren que “la idea de Fira d’Artesania és més o manco la mateixa ara que abans”. Ara bé, “a vegades s’ha cerca fer una cosa més espectacular i ha anat bé, altres vegades ha estat un fracàs com ara l’arena de l’any passat que va costar una barbaritat i no resultà gens”, així ho afirma Jaume Cortès qui considera que “gasten massa doblers amb aquesta Fira i amb tot en general, ja que ningú fa res per no-res com fèiem aleshores”.

Pel que fa a l’evolució de la Fira d’Artesania, Joan Orell es limita a dir que “per respecte als que m’han anat al darrere, consider que no em correspon a mi entrar en valoracions d’aquest tipus”.

Amb allò que sí estan d’acord tant Joan Orell com Jaume Cortès és amb què els 25 anys bé es mereixen una celebració especial.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of