UNA BOTELLA DE CAVA… I DUES COPES

Foto Time Out.
Foto Time Out.

Després de deixar el rouge de Paloma Picasso senyat a l’escudella del cafè amb llet -massa calent per aquell matí d’agost-, Amparito va fer un gran badall que intentà mig amagar rere una cuidadíssima manicura d’acabat vermell intens. A continuació, tragué el telèfon mòbil de dins la bossa, va tocar la pantalla i, retirant-se l’arracada de clip, se l’acosta a l’orella:
-Hola, Cari, som jo. Te’n recordes? -va pronunciar sense cridar, però amb veu suficient perquè els cambrers, que badaven uns ulls com a plats, la sentissin-. Ha! Ha! Ha! Com ets…! Sí, sí, és clar que sí… Oh, no Cari… això no, no, no…! Ha, ha! D’acord… Fantàstic, Cari, perfecte… Ideal… Això mateix!

L’existència d’Amparito, aquella telefonista solitària, havia passat sense pena ni glòria fins que s’afilià a una Associació de Fadrins, Vidus i Separats. Primer s’apuntà a ball de saló, després va venir el canvi de look i, finalment, començà a sortir de nit i de dia “amb desconeguts”, com deien per la barriada. A partir d’aleshores, la vida d’Amparito va passar a ser de la incumbència dels veïnats.
La nit anterior havia estat insuportablement calorosa. Per això, Amparito, que no tenia aire condicionat, obrí l’única finestra del minúscul apartament en el qual habitava. Una onada de baf xocà contra la pell banyada de suor, just al mateix temps va descobrir que el bar de davant ca seva -on anava a berenar des de feia temps immemorial- encara era obert.
Sense pensar-ho, sortí del pis sense tancar la porta i entrà a l’ascensor que, com si l’esperàs, estava obert de pinta en ample. Va pitjar la tecla corresponent a la planta baixa i, per primera vegada en la vida, tan sols no va perdre temps en mirar-se al mirall com era costum d’Amparito abans de sortir al carrer.
D’una revolada entrà dins el local mig buit.
-Una botella de cava… -va demanar a un dels cambrers que, com totes les persones de dins el bar, havia quedat immòbil rere la barra en veure entrar aquella dona tota descambuixada i amb una mini camieta de ras model nueve semanas i media aferrada al cos- … i dues copes -afegí amb mitja rialla burleta, mentre pagava.
Com una aparició, Amparito va desaparéixer. Una vegada dalt del pis, destapà la botella de cava, omplí les dues copes i en ficà una dins el congelador, mentre es bevia l’altra. Llavors agafà la plena i omplí la buida. I així fins que la botella va ser completament buida.
Les bimbolletes del cava gelat refrescaren el cos d’Amparito que, poc a poc, quedà dormida damunt les rajoles calentes. Dins la gelera amb les portes obertes, com en aquell film de Marilyn Monroe, la poca roba d’Amparito compartia prestatge amb el ventilador.

Eva Cerdà

76total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e