UN LLUITADOR PER A LA LLIBERTAT

74

Un brot d’alfàbrega darrera l’orella recorda que Biel Majoral és un cossier, ara retirat, i que ho serà sempre. Però també és mestre de mestres i cantador de romanços, cançons de brega i de festa, entre moltes altres tonades.

Aquest estiu, Biel Majoral va triar el Claustre de Pollença per cantar l’exitós Vou veri vou per no dormir després de molts d’anys de no editar res. En plena setmana de la Patrona, Biel Majoral es va entregar als pollencins que passaren una vetlada de 27 de juliol extraordinària.

-Esperaves l’èxit que ha tengut aquest disc?

-No ha estat tan gros, però sí una fita important, ja que la gent ha vist que hi ha una manera de veure la cançó popular una mica diferent i clar, per això, l’ha rebut. Estic content perquè crec que aquest disc, dins el seu estil, és el més piratejat que hi hagut en aquest temps. Molta gent n’ha demanat cintes, encara que s’hagin venut milers de vendes, n’hi ha hagut més que l’han escoltat. Per a mi, això és l’èxit; els comercials no m’interessen tant com que la gent entengui que això és una manera de comunicar emocions, sentiments… l’any 1998, a finals de segle XX.

-Per què aquestes cançons i no unes altres?

-He triat aquestes perquè volia fer dos blocs. un de cançons més pròpies, però també perquè amb els músics les havíem treballat més. Un altre bloc de cançons sortirà en un altre disc, algunes de les quals ja les hem cantat avui. Es dirà Cançons algaidines, crec que seran tan interessants com aquestes. N’hi haurà que jo estim molt i he deixat en aquest disc com “La mort de na Margalida” o “El comte i la pastora”, que és el primer romanç que vaig cantar seriosament en públic.

-I com seran, romanços o cançons pròpies?

-Pens seguir amb romanços i incorporar més cançons festives, de banda o de carrer. Llavors, sempre afegesc algun trosset a les cançons tradicionals per dir coses d’actualitat que em preocupen.

-I aquest cranc com a portada, què és?

-És una cosa estranya. És un dibuix que va cedir-me Miquel Barceló i que va ser un caramull de sorpreses. Ell no havia escoltat el disc, a mi en directe sí, i va enviar onze pinzellades. El disc curiosament té onze temes. Aleshores vaig pensar, la gent comunica coses ben interessants. Llavors n’hi ha carregades de sensualitat, de mordacitat… A mi, em va agrada molt i ha tengut un èxit enorme. Anàrem a veure la seva exposició a Barcelona, que ha tengut un exitàs, i vaig veure que el cranc estava dins una de les millors èpoques de Miquel Barceló.

-Què té aquesta terra nostra que congria traïdors?

-Jo crec que els grans traïdors d’aquesta terra nostra són els que han anat de progres durant tota la seva vida i ara no ho són. Aquest anul×len els joves que ara vénen, els van darrera predicant allò que no creuen. Hem de lluitar perquè som un poble senzill, que ha sobreviscut, que ha aguantat tant i per això s’ho paga lluitar contra tota aquesta…

-Aleshores a qui s’ha de cantar un vou veri vou per a no dormir?

-A la meva generació, perquè es pensen que viuen de somnis, de records, de memòries: “quan era jove…” i “quan tu tenguis la mateixa edat que jo pensaràs igual…”. Això és el gran engany de la història; ni quan era jove, sinó ara, tu has de continuar pensant que hi ha un futur possible i que lògicament no ens comandaran aquesta espècie de cosa que només pensa en destruir, sense crear cap tipus d’il×lusió.

-I aquest brotet d’alfabaguera, què és pels cossiers?

-Sempre cossiers, encara que m’hagin retirat.

-I dels d’aquí que en penses?

-Home és una història en la qual mai no m’hi aficaré. Però m’agradaria que es mantinguessin tal com són ara. Que no tenguessin veleïtats antropològiques.

-Què penses de Pollença?

-Creia que seria l’únic concert que faria aquesta temporada, segurament no serà així, sinó que en farem un altre a Artà. En principi, vaig triar Pollença perquè em mereix un respecte extraordinari i al Claustre. Per exemple, aquest moviment que hi ha ara damunt les festes a Pollença forma part de la vivència. Aquí hi ha una constant lluita perquè les tradicions s’han anat conservant tota la vida. És a dir, un poble que ha conservat la cultura lluita molt més per ella i no la posa, tal i com jo dic, dins el vídeo. La cultura se salva amb la preocupació, la rebel×lió i aquestes coses. Per això, m’agradava venir a Pollença i perquè sempre ha estat un poble que m’hi he sentit molt còmode. Crec que la gent també s’hi ha trobat a nit, estic sorprès i tot de l’acollida, pensau que hem repetit cinc o sis temes.

Eva Cerdà

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of