UN CONFINAMENT, UN MURAL DE REFLEXIONS

208

Joves pel Canvi – Jaume Reus Bennàssar

El passat dissabte 25 de juliol, l’exposició “Una mirada confinada” fou inaugurada al Claustre de Pollença. Després de sorgir en l’Assemblea de Joves que es dugué a terme a finals de juny, tota la maquinària es posava a treballar i Joves pel Canvi, també.

Ja a finals d’abril, amb les darreres esperances de que la covid-19 ens permetés un estiu “normal” havent quedat enrere i amb tots els nostres plans completament canviats, una sèrie d’idees sorgiren de les reunions que durant un mes vàrem tenir d’una manera setmanal per a trobar una alternativa; una activitat que ens mantengués actuant però sense posar en perill a la població pollencina.

PUBLICITAT

Una d’aquestes idees fou la creació d’un mural. Situat a qualque lloc pel que la gent passés i es poguessin escriure les reflexions del confinament, era una idea que es presentava com molt bona en la teoria, però pèssima en la pràctica. El fet de trobar un lloc cobert, el crear el mural i el fet de que encara no ens trobàvem en desconfinament, foren els factors que ens feren decantar-nos per a no realitzar-lo i així fou oblidat per sempre.

O com a mínim això ens pensàvem. Durant aquesta reunió de l’Assemblea, en la qual en tenim membres en representació, va ser on aquesta idea va tornar a tenir un sentit, una lògica dins d’aquest projecte més gran que l’òrgan havia proposat. Amb la instal·lació del mural en l’exposició, els problemes d’espai, material i seguretat desapareixien, i ens permetien realitzar el projecte de forma segura.

Els següents dies foren intensos. Reunions de Joves pel Canvi, creació de projectes, rectificacions… i la presentació del nostre projecte final a en Mateu Soler i en Pere Salas, amb qui havíem tengut la nostra comunicació durant aquells dies.

El resultat és clar. Amb l’ajuda logística de l’Ajuntament, la nostra col·laboració ha estat present durant totes les festes patronals, disponible per a donar veu a tothom que volgués expressar les seves reflexions personals, socials, climàtiques, econòmiques… una manera de fer que l’exposició no només mostràs què hem fet durant aquest temps, sinó que també deixàs constància dels pensaments dels pollencins i pollencines, de les seves reflexions i a deixar-ne constància per a la posteritat.

Aquí teniu algunes reflexions:

El silenci dels carrers em va remoure l’estómac.

-M. R.

Em varen tornar olors i colors oblidats dins jo.

-D. B.

Quin cansament haver d’aprendre la llibertat que ells n’han après de nosaltres.

-P. P. P.

Vaig conèixer veïnats molt simpàtics que no coneixia.

-C. M. G.

Vaig aprendre a estimar el silenci.

-M.

Els animals eren lliures i nosaltres com una cadernera dins una gàbia.

-M. P. S.

Almenys hem après que si la natura demana una pausa, l’hem de RESPECTAR.

-M. B.

El valor de l’enyorança i l’amistat.

-N. C.

Les coses més importants són les més petites; un cafè amb els amics, una abraçada als que estimes.

-A. D. R.

La nostra meravellosa capacitat per adaptar-nos al CANVI!!

-D. B.

PUBLICITAT
TOT MARCO digital

Esperam que hagueu pogut participar en aquest mural o, com a mínim, poder haver-vos-en nodrit amb les reflexions dels altres. Ara, el que ens queda, és actuar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT