UN BROTET DE ROMANÍ

274

David Cifre León, Fitoterapeuta

Quan les volgudes muntanyes
deixava el pobre captiu,
plorant, collí d’una penya
un brotet de romaní.

Passà penes i fortunes;
però, resant cada nit,
besava el pobre, besava
un brotet de romaní.

Un dia d’hivern les ones
tragueren un mort, ai trist!
Estret en la mà tenia
un brotet de romaní.

Miquel Costa i Llobera

El romaní (Rosmarinus officinalis L.) és un arbust perenne natural de la costa Mediterrània, on creix en terrenys calcaris i assolellats. De forma silvestre, el podem trobar en terrenys secs, rocosos i inclinats prop del mar; d’aquí que es pensés que el seu nom es derivava del nom llatí rosmarinus que significa “rosada de mar”. Però actualment, els entesos s’inclinen a favor d’una altra interpretació segons la qual, ros seria la veu grega rhops, que significa arbust, i marinus derivaria de myrinos, es a dir, aromàtic. El romaní floreix durant gairebé tot l’any; l’adagi català ho expressa així: De flors de romaní i de noies per casar, tot l’any n’hi ha.

PUBLICITAT

Les llegendes abunden al voltant d’aquesta preciosa planta coneguda sota el nom de “planta del record”. Es diu que el romaní creix particularment bé en jardins cuidats per persones de forta voluntat. Les núvies joves, tradicionalment, portaven romaní en el seu ram o en les seves corones. Els escolars grecs es posaven un brot de romaní al cabell quan estudiaven, per tal d’incrementar la concentració. Entre amics, l’intercanviaven com a símbol de lleialtat i el dipositaven sobre les tombes dels estimats. Els gitanos nòmades feien servir l’aigua de romaní per a esbandir i donar brillantor al seu cabell fosc, com també per a rentar i rejovenir la pell de la cara. A l’antic Egipte, el romaní era enterrat amb els faraons; es creia que tenia poders màgics per a desterrar esperits malignes.

Diu el refrany castellà que De las virtudes del romero se puede escribir un libro entero. El romaní fou una de les plantes predilectes ens els primers jardins farmacèutics. Dioscòrides, al segle I, l’utilitzava per al tractament de la icterícia i l’agrupava amb les medecines que “mitiguen el cansament”. Andrés de Laguna, l’any 1554, en parlava dient que com a planta calenta que és, el fum de romaní serveix per a la tos, el refredat i la coriza, preserva la casa de l’aire corrupte i de la pesta i fa fugir les serps. Si es menja la flor, conforta el cervell, el cor i l’estómac, restitueix la memòria perduda, desperta el sentit i, en resum, és saludable contra totes les malalties fredes de cap i d’estómac.

Al segle XIV començà a preparar-se el que és considerat com el primer perfum: l’Aigua de la Reina d’Hongria, destil·lant amb alcohol les flors de romaní. Se li atribuïren grans virtuts cosmètiques, com ara la de conservar la pell perennement fresca i gairebé l’eterna joventut.

La planta s’ha utilitzat com a estimulant digestiu i tònic del fetge. Incrementa el flux biliar relaxant el múscul llis en el tracte digestiu i a la vesícula biliar, i té propietats carminatives (ajuda a expulsar els gasos). Mercès a les propietats astringents pel seu contingut en tanins, pot ser d’ajut en el tractament de la diarrea, així com reduir l’excés de flux menstrual.

El romaní té un potent efecte antibacterià i antifúngic: la seva infusió s’utilitzava per a netejar i desinfectar les ferides i tractar els èczemes. Quan s’utilitza com aigua per a esbandir el cabell, el romaní estimula els fol·licles capil·lars i pot ajudar a reduir la caspa , tot enfortint i estimulant el creixement del cabell. És component habitual en molts liniments i pomades, i el seu alcohol és conegut arreu per alleujar el dolor reumàtic i el cansament muscular. Si aneu a muntanya, agafeu-ne un brotet, perquè es diu que una infusió de romaní amb una cullerada de mel després d’una caminada llarga, ajuda a evitar les agulletes.

Més recentment, el carnosol, un antioxidant natural trobat en el romaní, ha estat objecte d’estudi per les seves propietats anticanceroses. Sembla ser que és efectiu contra el càncer reduint la inflamació i impedint la replicació dels gens cancerosos. L’àcid carnòsic, un altre component trobat en el romaní, sembla ser que redueix el risc de càncer de pell protegint les cèl·lules de la pell contra els efectes de la radiació ultraviolada.

Cal anar amb molt de compte a l’hora d’utilitzar els olis essencials pel seu alt contingut en principis actius. Les persones amb hipertensió, epilèpsia, diverticulosi, úlceres cròniques o colitis, haurien d’evitar el romaní com a tractament per via interna. Es recomana no prendre’l durant l’embaràs o la lactància, encara que es pot utilitzar en petites quantitats en receptes de cuina.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT