TUDAM QUASI MIL MILIONS DE TONES DE MENJAR, AFIRMA UN INFORME DE L’ONU

150

mónverd notícies – Jaume Reus Bennàssar

Nacions Unides ha publicat un informe que afirma que es rebutgen quasi mil milions de tones de menjar cada any arreu del món en un estudi de magnitud sense precedents i l’estimació del qual dobla l’anterior.

El menjar que es tira a les cases arriba a un total de 74 quilograms per persona, una mitjana global que augmenta significativament als països occidentals. Estimacions del mateix informe apunten que al Regne Unit, on trobam una investigació més exhaustiva degut a l’abundància de dades, es rebutgen un total de vuit menjades per casa cada setmana.

L’informe de Nacions Unides també inclou informació sobre el malbaratament de menjar a tendes i restaurants, els quals són causants d’un 17 per cent d’aquest rebuig. Part del menjar també es perd a les granges i a les cadenes de subministrament. Segons s’estima, un terç de tot el menjar produït no s’arriba a menjar mai.

PUBLICITAT

Aquest fet té dos impactes enormes en dues qüestions socials cada vegada més presents: per una banda, trobam que el malbaratament dificulta les accions per a donar aliments a aquells que no poden permetre’s-ho, a més d’empitjorar la dieta d’aquelles persones que no poden permetre’s pagar uns preus molt elevats; per altra banda, la pèrdua d’aliments provoca danys enormes al medi ambient, amb estudis que estimen que és causant d’un 10 per cent de les emissions que ens duen cap a l’emergència climàtica. A més a més, les explotacions massives són una de les causes principals de la pèrdua de biodiversitat i d’un augment en les emissions del sector primari.

Tal és la quantitat d’emissions que provoquen el malbaratament alimentari, que si aquestes fossin un país, aquest només quedaria per darrere de la Xina i els EUA. Segons els investigadors, una bossa tan gran d’emissions és una oportunitat per a nosaltres, ja que són emissions molt fàcils de reduir, i bona part d’elles depenen única i exclusivament de les nostres accions individuals.

Encara que el malbaratament sempre s’ha considerat un problema de països rics, nous estudis posen en dubte aquest fet, amb dades similars arreu del món. Tot i això, la manca de dades a països pobres poden ser un factor que canviï les conclusions de l’estudi.

Els investigadors afirmaren que augmentar la conscienciació sobre el tema a la població és la clau per a atacar el problema. Per tal d’aconseguir-ho, els científics proposaren algunes accions com, per exemple, instal·lar contenidors únicament per residus alimentaris.

Encara que l’acció dels governs i de les explotacions és important, el malbaratament alimentari és un dels llocs en què l’acció individual pot comportar canvis significatius. És per aquests motius que cuinar de forma més conscient, mesurant les quantitats i aprofitant millor allò que tenim a la gelera són accions que redueixen la nostra empremta alimentària. Estudis han demostrat que al Regne Unit, el malbaratament alimentari es va reduir un 30 per cent durant el confinament, amb més temps per cuinar i podent fer-ho de forma més conscient.

Aquest informe fou dut a terme per tal da donar suport als esforços als quals els països es varen comprometre en els Reptes de Desenvolupament Sostenibles de l’Agenda 2030. Aquest trobà dades esgarrifadores: un 11 per dels aliments que compram acaben al contenidor del rebuig, els restaurants rebutgen un 5 per cent i els supermercats i tendes d’alimentació un 2 per cent.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT