TORRENT DE SANT JORDI

165

És el nom que pren des de la confluència del torrent de la vall d’en Marc amb el de Ternelles, fins que arriba a la mar. Fa partió entre els actuals polígons 03 i 10 de Pollença, i també de les antigues zones administratives anomenades Vall de Bóquer i Vall de Castelló i Santuïri.

La primera vegada que apareix el topònim

La primera vegada que he trobat documentat aquest topònim es remunta a l’any 1657, al Capbreu de l’Hospital, on s’inclouen 4 capbrevacions que reflecteixen aquest topònim. Per exemple, Cristòfol Vila, fill de Joan Vila i Francina Soliveras i Nadal, declara tenir per la Casa de l’Hospital, un rafal anomenat can Camarotja (antigament l’Alcaria Rotja), que afronta amb possessió can Blai de Blai Cifre, torrent de Sant Jordi, camí que va a Fontxica, terres de Cristòfol Torres ‘Rei’, i camí o carreró propi començant des de la punta d’en Suau.
Per suposat, va prendre el nom de l’advocació de Sant Jordi, després que l’any 1532 s’iniciàs la construcció d’un oratori sota la seva advocació, en el lloc anomenat del Pou d’en Marí, “perquè els vilatans no caben tots dins l’església parroquial i perquè aquesta vila, es troba amenaçada principalment pel sarraïns, enemics de la fe, i en el cas de lluitar contra ells, s’han de poder permetre fer les seves devocions i animar-se per a sortir contra els infidels”, tal com es descrivia en l’escrit que Joan Totxa, en nom de la Universitat de Pollença, va dirigir al reverendíssim Gaspar Bartomeu, canonge de la Seu de Mallorca i vicari general, que va concedir la llicència per a la seva edificació. De totes maneres no es va acabar d’enllestir fins començament del segle XVII.

També et pot interessar:  WISH YOU WERE HERE

Fins al segle XX poca gent l’anomenava de Sant Jordi

Tanmateix el nom Jordi no va ser dels preferits dels pollencins, perquè a penes l’usaven com a nom propi. De fet, entre 1420 (APP 1421/07/26) i 1580 (APP 1566/08/09) només trobem el nom de Jordi Pont en una venda de Fartàritx el 1489 (1505), Jordi Grech i el d’una Jordia Grega (que en 1515 vivien en dos illetes diferents). També, segons els pergamins de l’Arxiu Parroquial de Pollença, el d’un tal J. Nutiveri grec (1538), i Jordi Cruciverii (1580). A partir de 1560 es documenta el de Jordi Porquer, més tard el de Pere Jordi Alemany (des de 1615), i, finalment, 1658 endavant, el de Jordi Campos. Com veiem, una petita representació que, curiosament, en els orígens s’aplica a individus provinents de l’estament més baix de la societat, per a finalment ser emprats pels de la mà major.
Tornant al torrent. No podem obviar que amb anterioritat a la imposició del nom de Sant Jordi, el més utilitzat per a designar aquest curs d’aigua era el de torrent de Llenaira, i també el de torrent de Ternelles i Vàlig. De totes formes, fins pràcticament el segle XX, el topònim Sant Jordi no agafa força a bastament, ja que simultanieja amb el de torrent de Llenaira (com podem veure al mapa del Cardenal Despuig -1785-), torrent de Bàlig o Vàritx, de Son Cifre (en referència a Can Blai) o, com assenyala l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, torrent de la Vorada de ca na Valentina (1871).

Els ponts

El curs del torrent està travessat per un grapat de ponts, com ara el de l’Horta, el Pont Romà, el de can Berenguer, el de Llenaira, el de Ca na Valentina, i, també, l’anomenat de Sant Jordi, construït l’any 1893 –reformat durant els anys 1991/1992- en el camí que des de la vila es dirigia al mar, tant a la banda de Sant Vicenç com a la de Bóquer. Justament, en aquest indret un poc abans de la construcció del pont, el 1888, es va aixecar una creu de terme, coneguda com de Sant Jordi (actualment en els jardins de davant can Berenguer). Per cert, en el tambor octogonal de dita creu hi trobem la imatge del sant, a més de la de Sant Pere, Sant Joan Baptista, Sant Martí, Sant Jaume, a més d’altres dues imatges i un escut sense identificar.

També et pot interessar:  EL PRIMER SIMULACRE DE RAMON PICÓ I CAMPAMAR (III)

Juan M. Torres Velasco, jmtorres953@msn.com

gif ANIMADO Volar-e