TORRENT DE LA FONT DE MAL ANY

El torrent de la Font de Mal Any agafa el nom d’una font existent als voltants del creuer de la carretera de Pollença a ca na Siona (antic camí de Vertaient i actual carretera de Pollença a Alcúdia), i el camí reial d’origen medieval de Pollença a Alcúdia que passa per can Roig. Es tracta de la continuació del torrent de Marina, el qual neix prop de can Gatul•les. El torrent, amb el seva nova denominació, desemboca en el Rec, en el lloc conegut com el “Pas del Cero”, i d’aquesta manera fa la seva aportació al subministrament d’aigua de l’Albufereta. Així mateix, hi ha altres fonts que aporten les seves aigües a aquest torrent, com ara la font de les Cortanes, situada en la possessió de can Canaver, o la de la vinya d’en Fesol, al marge dret del torrent.
El topònim de Mal Any es conseqüència que la font brolli a l’estiu i resti eixuta a l’hivern, fenomen que ja varen descriure amb detall, entre d’altres, Joan Binimelis, Geroni de Berard o l’Arxiduc Lluis Salvador. Curiosament, tampoc ha deixat de tenir la seva transposició popular, ja que els pagesos de la zona atribuïen el fet a l’existència d’una suposada connexió soterrània amb els Pirineus o València. A la qual cosa també hi contribuïa el que l’aigua sigui salobre, encara que es pot aprofitar per a usos agrícoles.
La descripció més antiga de la font i del seu funcionament l’ofereix el referit Binimelis, a la seva Història de Mallorca (any 1595), que com els geòlegs actuals no dóna crèdit a la mitològica connexió amb la península. Concretament, es pot llegir: “En lo mateix terme de Pollença, en la Vall de Masteguera, hi ha una aigua en lo mig de una planícia de terra que nomenen la Font de Mal Any, aigua molt roín e, ab tot, me pareix fer alguna menció d’ella, per tenir en si coses dignes de consideració, e són que en l’estiu corre e ix de les sues venes en gran còpia e abundància d’aigua que d’ella naix, e, per lo contrari, en lo hivern s’estanca e eixuga, de tal manera, que per ninguna ocasió de pluges ni del temps se descobre, e quant més forts són los dies caniculars, més gran aleshores és. E, per a despertar a més consideració e major admiració, ha hi propet d’esta altra font ab contraris efectes, quant major e de més pluges és lo hivern, més corre e ab més fúria, e cessa del tot del córrer en la vinguda de l’estiu. La causa d’esta particular meravella de la naturalesa no la descobre ací, per a donar ocasió als filòsofs de cercar noves causes; la qual causa llargament tinc discorreguda en lo tractat que tinc fet de la fortalesa que tenen les muntanyes de Mallorca.”
Posteriorment, al Capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1627-1632 trobem una capbrevació de “unas suas ayguas que abaxen de la font de Malañy … perque puga edifficar molí en lo lloch que en temps passat estaue ja edifficat”. Aquest molí podria estar situat en l’actual propietat rústica anomenada el Molinàs, ja documentada en el Capbreu de 1584, on es fa menció que es troba al terme de Muntalegre (rahal Abenjaffar en el Repartiment de Mallorca i actual can Roig).
Però no sempre aquest indret ha tingut la mateixa denominació. Si bé el trobem documentat per primer cop al Capbreu de l’Hospital de 1515 amb el nom de torrent de Malany, anteriorment i, al manco, des de l’any 1300 figura amb la denominació de torrent de Bonany. A més, a les seves voreres també hi havia un casal de molí, que prenia per nom de Bonany. Al llibre d’Actes del Temple 1298-1304 (AMP signatura 484), estudiat per Àngel M. Rodríguez Carreño per a la seva tesina de llicenciatura titulada “El territori de Pollença sota l’Orde del Temple”, es documenta una venda del molí de Bonany dia 2 de juny de 1300 a Pere Torner, i una altra dia 15 de gener de 1303 del mateix Torner a Ventura Sagrera, pagant els censos que s’especifiquen.
Així, doncs, hem de concloure que en una data indeterminada, però abans de 1515, el torrent i els indrets homònims canvien la denominació de “Bon any” a “Mal any”, per causes que ens són desconegudes, encara que possiblement estiguin relacionades amb el cabdal d’aigua de la font.
Malgrat la curiositat del seu nom, el topònim no solament es troba a Pollença. També està documentat un torrent de Mal any a la província de Girona, entre Castell d’Aro i Platja d’Aro, i que desemboca en el riu Ridaura.
Per últim, s’ha d’assenyalar que a la Història de Pollença de Mateu Rotger, amb motiu d’un dels litigis entre Pollença i Alcúdia per mor de la pesca i de l’amarament del lli a la zona del Rec i l’albufereta, l’any 1697 el Lloctinent i Capità General decideix que en el torrent o sèquia del Bosch no es pugui amarar. El que és interessant per al nostre cas, és que aquesta denominació es refereix al tram final del torrent de la Font de Mal Any, la que fa partió amb el terme municipal d’Alcúdia i travessa aquesta contrada. Seria una altra forma de referir-se, encara que parcialment, a aquesta font tan enigmàtica.

Juan M. Torres Velasco

gif ANIMADO Volar-e