TOPÒNIMS CORROMPUTS

125
Dibuix anònim al text manuscrit de la Història de Mallorca, de Joan Binimelis conservat al British Museum.

Sota aquest títol no vull referir-me a aqueixa accepció tan de moda avui en dia relativa a la corrupció política, sinó lingüística, aquella que transforma una paraula (en aquest cas, un topònim) en una altra paraula o topònim amb un significat diferent a l’originari. Aquestes alteracions solen ser producte de la parla vulgar o, a vegades, d’una normalització lingüística no massa encertada. El problema és que s’arriba a modificar de tal manera el topònim que, finalment, poca cosa o res té a veure amb l’original.
Posarem alguns exemples:

La Santmartina ►La Sementina

La Santmartina és un sementer que pertany a la possessió de Son Marc, situat entre les cases, els Gorgs, Camp d’Avall i la carretera Ma-10. Així ens apareix als documents del segle XV, però en el XIX va evolucionar a la Sermentina i actualment (al manco des dels inicis del segle XX) el topònim és conegut com a la Sementina. Evidentment, el topònim original feia referència a un nom de sant i l’actual no té cap significat.

Font de na Maurina ► Font Borina

La font de na Maurina està citada diferents vegades al Llibre d’Actes del Temple (1298-1304), acuradament estudiat per Àngel Maria Rodríguez Carreño. La corrupció d’aquest topònim ha donat lloc al de Font Borina, que és la que subministra aigua a les cases de la possessió de Son Grua. Ha perdut, per tant, un altre cop la referència a un nom de dona.

Cala Gonzales ► Cala En Gossalba

Cala En Gossalba és una preciosa cala que es troba en la península de Formentor, entre Cala Murta i el Cap de Formentor, i concretament, entre els indrets coneguts com les Butzes i el Morro del Pont, que tanquen l’espai. Al segle XVI apareix a la Història de Mallorca de Joan Binimelis amb el topònim de cala Gonçalvo (Gonzalvo, Gossalbo) i als dibuixos anònims que il·lustren el text manuscrit de la seva Història de Mallorca, conservat al British Museum, figura com a cala Gonzales. També l’hem vista escrita com a “Endosagua” al “Mapa geográfico y general de las islas Baleares y Pithyusas”, de Tomás López (1793).

També et pot interessar:  LA DONA AL SIMULACRE DE MOROS I CRISTIANS (I)

Can Cuirassa ► Can Cullerassa

Com es pot deduir fàcilment, cullerassa deriva de cullera. Però els orígens d’aquest topònim no tenen res a veure amb aquest estri de cuina, o amb la seva forma antiga i dialectal “cuyera” (amb “y grega”). El problema ve d’enrere, perquè en els segles XVIII i XIX quasi sempre apareix escrit Cuyarasa i Cuyerase com podem comprovar als diferents llibres d’estims i capbreus d’aquest temps, derivant més tard en la forma Cullerassa, tal com podem observar a una acta municipal de 1927. De totes formes, des de mitjans segle XX el trobam escrit “Can Cuarassa”, per l’elisió de caire popular de la “doble ela”.
L’interessant pel nostre cas, és que “Cuyrassa”, és el malnom de Jaume Cànaves, propietari del rafal des de 1515, que prové de “cuyro”, és a dir cuir, i fa menció a aquella peça d’armadura que protegeix el bust o la pitera que utilitzaven els homes d’armes a l’època medieval i moderna.

Mapa de Munster del 1564.

Promontor ► Formentor

Segons Joan Coromines, Formentor deriva del llatí “Promontorium” -cap, d’una costa-, després modificat per influència aràbiga, fins arribar a la forma actual. Tesi que contradiu la defensada en el diccionari Alcover-Moll, o per part de Mateu Rotger, segons la qual seria l’abundància de blat, és a dir de “forment”, en aquest indret, l’origen del topònim.
Nosaltres podem afirmar que el “Promontore” apareix documentat als voltants de 1265. En anys posteriors, també es troba aquest mateix nom a diferents cartes nàutiques de l’Escola de Cartografia Mallorquina, i en altres fonts. I Mascaró Pasarius a La Toponímia i Cartografia antigues a les Illes Balears, documenta la forma “Promontor” (amb variants) fins mitjans segle XV, mentre que la de “Formentor” i les seves variants des del segle XIV endavant.

També et pot interessar:  “NO VULL NEGAR EL DESENVOLUPAMENT, PERÒ S’HA DE MINIMITZAR L’IMPACTE DELS HUMANS AL MEDI NATURAL”

Amb aquests exemples només hem citat una petita relació dels topònims que han sofert un clar procés de corrupció lingüística. Altres podrien ser Can Vela (corrupció de rafal Vila), Can Busqueroles (can Muscarolas, can Mosqueroles), el Padró (de Pedró), can Conquestí (can Contestí), font de l’Estó (font de l’Astor), carrer d’Alacantí (carrer de La Cantí), etc.

Juan M. Torres Velasco
jmtorres953@msn.com

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of