TOMEU “FUS” GLOSA EL “2020 UN ANY ESTRANY”

638

Per tancar aquest any marcat per la pandèmia del coronavirus, el glosador Tomeu Cifre Cerdà “Fus” ha fet un resum en glosa de l’any 2020.

Al següent vídeo podeu escoltar el glosat en les veus del mateix Tomeu “Fus” i de la glosadora de Sóller, Cati Eva Canyellas.

2020 UN ANY ESTRANY

El batall contra l’estany
és un so que mai engana.
El darrer cop de campana
dóna el sus a un any estrany:

Dins el fred d’aquest gener
s’encendrà cada talaia
perquè no ens passi per malla
que el món no roda prou bé.

PUBLICITAT

Hem tengut un greu conflicte
que als malalts posa en perill.
La Conselleria dicta
que el Pac serà a Can Conill.

Diuen que els llocs prenen vida
quan algú en sap el seu nom.
En Joan Torres no oblida
i ens els explica a tothom.

L’Ajuntament fa el gamberro
per no dir que fa comèdia,
i al Pi posa un gall de ferro…
per sort no hi ha cap tragèdia.

Al Club, una exposició
que demana mamballetes
mostra els germans Formentor
i les seves teresetes.

Colonya mostra interès
per comprar Can Morató.
Pollença, n´hi mostra més
aplaudint l’operació.

Ara té carnet de guapa
Pollença, oh quin miratge!
Sortirà mai a cap mapa
com a garant del paisatge?

Ens aixecam dins l’espant
d’un temporal que fa història.
La mar arriba de llevant
quan ens visita na Glòria.

S’ha d’aprovar el Catàleg
de Patrimoni. Restant
cinc cases amb molt d’encant
i Can Franc. No hi ha diàleg.

S’han vist dins l’Albufereta
uns ocells color rosat
d’esvelt i elegant posat
i rialla un poc burleta.

Dona fruit el compromís
de qui cerca i obri fosses
i revela les destrosses
del règim del trenta-sis.

Hem d’exhumar la mentida
per poder donar conhort.
Desenterrar cada mort
que varen enterrar en vida.

Si al món hi ha cap carrera
de muntanya amb poc pla
ja sabem que guanyarà,
un pic més, n’Àngels Llobera.

Encetam el tercer mes
i encara som optimistes
i preparam amb estrés
l’arribada dels turistes.

Les dones són com els fars
que ens guien i ens fan l’ullet.
I és dins aquest mes de març
que amb elles ‘nam de bracet.

La catarsi col·lectiva
que vivim pel carnaval
allunya el fred hivernal
i ens acosta a la deriva.

Ja hi ha qui passa pena
quan mira vers l’altra riba.
La covid-19 arriba
a Itàlia en fa l’estrena.

Pollença mostra un carisma
amb absurdes fantasies.
El Moll tanca els Darrers dies
ballant al so del masclisme.

Més d’un amolla un vatua
o també qualque remuc
quan va pel camí de Lluc,
de l’Empeltada a Son Grua.

La vida vers el desmall
de l’última despedida.
El fuster ja et pren la mida,
Adeu, adéu Toni Gall.

Vivim noves realitats
altre temps inconcebibles
dins ca nostra confinats
imaginant impossibles.

Ca nostra ens cau damunt,
qui no el té, bé cerca un ca.
L’aïllament és fecund,
més d’un ja ha après a fer pa.

Vivim un moment estàtic
sense bulla ni renou.
Creis que aquest covid-19
frenarà el Canvi Climàtic?

Els terrats del meu carrer
s’han omplert d’actuacions.
Mamballetes als balcons,
que tot ha d’anar per bé.

Hi ha qui se desespera
i qui se desil·lusiona.
No hi ha festes per Sant Pere
ni tampoc per la Patrona.

Però una il·lusió neix
rectificant vells errors,
Ara al Moll, els pescadors
podran vendre el seu peix.

No espereu, no que me’n cansi
de dir-ho: les mans ben netes.
Usau bé les mascaretes
i manteniu la distànci(a).

Una lliçó repetida
mil pics en temps de pandèmia
mes ni anant a una acadèmia
l’aprendrem. Hi va la vida.

Enfilam el mes de juny
trucant un poc les balances.
La covid no és gaire lluny
però guanyen les finances.

“La gent” d’en Joan Bennàssar
puja i baixa del Calvari.
Un muntatge extraordinari,
“Viure” és sentiment i traça.

Els tigres, semblen lleons,
i tothom n’està ben fart.
Trobareu aquest moscard
entre els genolls i els talons.

Enguany és en Josep Pere
Peyró qui farà el Pregó
de la Patrona. Guió
no n’hi ha. Nit riolera.

L’Alborada, dia dos…
espires dins les mirades.
Barres i espases guardades…
oh, pollencins cuidau-vos!!!

El Moll torna fer pudor
i això que no hi ha turistes.
A les platges els banyistes
es banyen dins la brutor.

Més d’un ho sent i s’embala
Jo els vull veure, però on?
En Calleja i en Simón
se passegen per la Cala.

Dret de pas a dins Ternelles
per anar a Cala Castell…
Un litigi llarg i vell
on hi ha més mànecs que pelles.

Les teves palades són
de l’obstinació, victòria.
Sete, fas tercer al món,
un registre per la història.

Un hort urbà solidari
aviat ha de fruitar,
sostenible i necessari,
per fer el Moll un poc més sa.

Talment com cauen les fulles
a la tardor un rebrot.
Com si fossin cagarulles
el virus ho emmerda tot.

Fruitarà talment un arbre
amb escrits de joveneta.
Joana Serra de Gayeta,
llegirem “taules de marbre”.

Torna el fred, ja ningú neda,
amb un poquet de retard.
Imposen el toc de queda,
no s’hi val vetlar fins tard.

Maria Rotger, enhorabona
“La dona no existeix”
et premia i defineix:
Millor Cineasta Dona

Suport Mutu, un col·lectiu
necessari a dins ca nostra
que altra vegada demostra
que l’empatia perviu.

El canvi no me convenç,
el saldo és deficitari.
El rector Francesc Vicens
se’n va a regir el Seminari

El món no s’atura i gira
i segueix el seu camí
però enguany no hi haurà Fira
per temor a emmalaltir.

Si fa quaranta anys no hi eren
i d’aquí trenta no hi són
El temps borra el que altres feren,
les platges? que rodi el món.

En Martí Ochogavia
designat jutge de Pau.
L’oposició no és complau
i vol revocar la tria.

PUBLICITAT
PUBLICITAT

La llibreta morfològica
ve carregada de plomes.
Surt la Guia ornitològica
de Pollença en cinc idiomes.

No voldria te n’anassis,
tot quant fas de tu m’atreu.
Deim adeu a l’Ateneu,
adeu i un miler de gràcies.

El glosar a mi no me cansa,
poder-ho fer, és un regal.
Bones festes, bon Nadal,
i un any nou ple d’esperança.

PUBLICITAT