TERNELLES

232
La vall de Ternelles amb el camí, al centre, que arriba a Cala Castell.

“Canten papers i menten barbes”

Plataforma Pro Camins Públics Oberts

Aquesta era l’expressió que en Joan March Ordines diuen que feia servir abans d’emprendre uns dels seus famosos negocis, així quan va fugir, perdó, deixar de residir a la presó d’Alcalá d’Henares, va ordenar al seu secretari que fes arribar als diferents diaris nacionals i, també, als més prestigiosos de la premsa estrangera la notícia del seu canvi de residència.

Des de la Plataforma Pro Camins Públics Oberts també feim nostra la dita “canten papers i menten barbes”, la qual vol dir que els documents o testimonis objectius tenen més força que les afirmacions o negacions personals. De papers sobre Ternelles a la Plataforma en tenim molts. Fent cronologia històrica, en tenim des de l’any 1382, primers documents sobre la Cel·la Vella, fins al darrer de fa dos dies. Hi ha per tant tot un arxiu de papers que canten.

PUBLICITAT
Camí de Ternelles just abans d’entrar a la propietat de la possessió.

La Plataforma cada any, des de fa un parell d’anys mallorquí, presenta escrit proposant la modificació dels pressuposts demanant que s’incorpori a l’apartat de despeses del Pressupost per a (l’any corresponent) el crèdit suficient per a l’execució de l’efectivitat de la servitud de pas o accés sobre el camí de Cala Castell, actuació programada en el Pla General d’Ordenació Urbana de 1990 avalades per sentències del Tribunal Suprem (Sala del Contenciós Administratiu) de data 18 d’octubre de 2001 i del Tribunal Suprem (Sala Civil) de data 27 de febrer de 2015.

Cap sentència del Tribunals ha denegat les servituds de pas sobre sis camins que condueixen a llocs singulars de la costa i del territori que l’Ajuntament va aprovar en sessió Plenària en aquella data. De fet només un, el de Cala Castell, està tancat i barrat.

Castell del Rei.

Generalment des de l’Ajuntament se’ns contesta desestimant la nostra reclamació, les raons solen ser bastant variades. Curiosament la del 2019 és digne de comentar. L’autor d’aquest escrit confessa que quan llegeix les sis pàgines de la resposta de l’Ajuntament, així com els escrits de les sentències sobre el cas de Ternelles li ve a la memòria l’escena de la pel·lícula de Groucho Marx allà on diu “la parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte…”. Amb això volem dir que embullar la troca pareix la costant d’aquest afer. Però així mateix l’escrit de l’Ajuntament de Pollença comença dient: “Informe jurídic en relació a les al·legacions presentades (24.05.2019) pel Sr. Joan Crespí Salas i Joan Ramon Bosch Sangroniz en… representació de la Plataforma… mentre l’Administració ambiental autonòmica competent no modifiqui el règim d’usos del PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals) de la Serra de Tramuntana… suspesa la servitud de pas del PGOU, no hi ha raó de ser la dotació pressupostaria… etc. etc.” Però, el curiós del cas, és que hi ha una taxació del Sr. Miquel Fiol Moragues (enginyer agrònom) valorant el camí en 448.150,58 euros, incloent també el camí al Castell del Rei. Despesa perfectament assumible per la tresoreria municipal segons el parer de l’Interventor.

I és que ens volen fer empassar la servitud de pas o d’accés públic a la mar, uns terrenys que han d’esdevenir de titularitat pública municipal, amb un suposat trànsit per una propietat privada.

PUBLICITAT
TOT MARCO digital

Des de la Plataforma consideram que seria un prestigi molt important per a l’Ajuntament de Pollença el poder oferir la visita al Castell del Rei i a Cala Castell amb totes les prevencions ambientals recomanables. Ara hi hauríem d’afegir les del Covid 19. Si més no, seria un important incentiu per als hotels d’interior i el turisme en general, amén d’un dret històric usurpat.

PUBLICITAT

Des de la Plataforma Pro Camins Públics Oberts seguirem insistint, “canten papers… ara falta que no mentin barbes…”

PUBLICITAT
PUBLICITAT