TEIXIR I DESTEIXIR

1764

Tan simple com entranyable, i sobretot tendre, el poema “Els infants”, inclòs al poemari Capellet de vidre de Guillem d’Efak, acaba així:

“Anys i panys
per aprendre
i altres tants
per desaprendre.
La vida és així
teixir i desteixir.”

Havien nascut el 1964 i sabien “coses/ que els grans/ ja han oblidat” i veien “coses/ que els grans/ ja han esborrat”. Ara s’han fet grans, i no veuen ni músiques ni senten llums, i sedassen amb el sentit comú.

El curs 1970/71, quan es bellugaven “de miracle en miracle/ amb besllums de colors”, els feren aquesta fotografia, al pati de Monti-Sion, on cursaven primer d’Educació General Bàsica (EGB), a l’escola de San Alfonso. I això no ha estat mai a Pollença… deu dir més d’un. Idò sí, el col·legi de Monti-Sion, el dels pares teatins i popularment conegut com a Cals Frares, durant un temps es deia Colegio de San Alfonso.

Aquests infants de la imatge que, com podeu veure, tots són nins, no hi ha cap nina, feien primer d’EGB amb Aina Maria Cerdà, qui també es pot veure a la fotografia. Alguns d’aquells alumnes, quan feren tercer d’EGB passaren a Cals Mestres, per aleshores col·legi públic Joan Mas (que, més endavant, es dividiria en dos quedant com a Joan Mas l’edifici de les escoles noves de la carretera i com a Costa i Llobera l’edifici de Monti-Sion, avui reconvertit en dependències de l’ajuntament de Pollença), i tengueren de mestre Don Antoni Cifre “de l’Hotel”, essent aquell el primer curs mixt a l’escola pública.

PUBLICITAT

Aquells infants s’han fet grans, però encara “s’enfonsen, suren i neden/ dins el safareig del món”. A veure quants en podeu identificar?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT