TALAIES I TORRES DE DEFENSA A LA CALA DE SANT VICENÇ (IV)

90
Postal antiga de la vista de Cala Barques i la torre de vigilància a la Punta dels Ferrers.

Juan M. Torres Velasco / jmtorres953@msn.com

A l’article anterior vàrem parlar de talaies, i en aquest ho farem de torres de defensa.

La primera torre de la que tenim notícies és la torre de defensa de l’alqueria de Sant Vicent. Aquesta ja la trobam inventariada como una torre de defensa contra els enemics a un document del 1434, on figura amb la denominació de Sant Vicenç de la Torre (segons l’arquitecte i investigador Toni Domingo Pons, amant dels arxius històrics). I el 1450 Pere Deuloffeu n’era el propietari de l’anomenada Torre de Sant Vicenç. La torre era un dels elements més destacats i presents a un gran nombre de possessions de Mallorca. Són les manifestacions visibles de les necessitats defensives de les persones que habitaven aquests indrets. Les més antigues datarien del segle XIII, però la gran majoria pertanyen al s. XVI.

Toni Marquès i Pere Salas, al seu llibre sobre “Les Possessions de Pollença” es refereixen a Sant Vicent dient que destaca la Torre sobre les cases. “I que ho fa per una sèrie de trets singulars. El primer d’ells, el seu volum, que sobresurt de la resta per la major alçària: un pis més que les altres dependències. També la coberta és un tant especial, amb dos aiguavessos orientats a la carrera i l’altra a la part de darrera. La torre, com la resta del conjunt, respira antiguitat pels quatre costats i per les seves migrades obertures, que fan que encara es vegi a simple vista l’objectiu defensiu que impulsà a construir-la. Tan sols una sèrie de finestrons per il·luminar l’interior i alhora guaitar a fora, s’obren a les seves quatre façanes. Avui ha perdut aquesta funció, encara que siguin molt poques les reformes que hagi sofert. El pis d’abaix és destinat a garrovera, amb una funció de magatzem que per ventura no estigui molt allunyada de la que tenia en el passat; aquí hi ha una primera finestra, però a 3’5 metres d’alçària i per la qual no hi passava més que el cap d’un home. La segona planta no presenta una funció específica, sinó és la de conduir a la segona que serveix de colomer.” Actualment ha estat reformada i destinada a un ús residencial.

Dins el nostre terme municipal, a part de la descrita, tenim torres a les possessions properes a la costa, com per exemple a Ariant, Pedruixella Gran, Síller, Bóquer, Albercuix o Formentor.

Imatge de la vall de Sant Vicenç que apareix al Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador, feta dins el segle XIX.

Però aquesta torre només servia per a una defensa precària dels ocupants de la possessió, i no com a fort per a defensar la Cala de qualsevol desembarcament.

Per aquest motiu, dia 6 d’agost de 1570, els habitadors de la Vall, cansats de sofrir tantes molèsties i atacs (pocs dies abans els corsaris havien pres un al·lot, un minyó diu el document), es reuniren dins l’església de la vila amb el Consell municipal i el Capità d’armes, demanant ajuda per a la construcció d’una torre a la punta dels Ferrers i que donarien 120 lliures per fer-la.

(La punta dels Ferrers avui en dia es coneguda com a Punta de la Torre, i separa cala Barques de cala Molins).

El Consell es limità a aprovar que es posessin una trentena d’homes armats dia i nit per defensa dels trencadors de pedra, que a la Cala treien els maressos per l’obra d’ampliació de l’església parroquial (“angusta seu parva”), (cor i campanar).

I com que aquesta mesura la trobaren insuficient, acudiren al Virrei, que considerà convenient la construcció de la torre. I així el Consell de la Universitat dia 11 de març de 1571 acatà l’orde del Virrei i tragué l’escarada per subhasta a la baixa, que guanyà el mestre picapedrer de Sineu Antoni Genovard, que se va donar molta pressa i pel novembre del mateix any ja l’havia acabada. Però altres mestres examinaren l’obra i la trobaren defectuosa. El mateix Virrei volgué comprovar personalment l’obra i, cerciorat dels defectes, ordenà que es reclamàs a mestre Antoni.

Segons Nicolau Prats, servia també la Torre per evitar que els enemics fessin aiguada aprofitant el cabal que prové de la font de Cuixac i, fins i tot l’aigua que brolla “enmig de les aigües salobres del mar”. Per cert, també l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria cita aquesta font dins la mar “Un manantial que hay en la Cala de San Vicente recibe el nombre de ‘Aguas Dulces’, y puede advertirse su fluir sobre la superficie cuando la mar está en calma. El final de esta ribera está marcado por la rocosa elevación que tiene en su cumbre la triangular Torre de San Vicente”.

Tanmateix aquesta no serví, però, de torre de foc, o sigui, per transmetre de torre en torre per mediació de senyes de foc i fum, segons fos de nit o de dia, les alarmes provinents de la mar.

(Continuarà)

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of