TALAIES I TORRES DE DEFENSA A LA CALA DE SANT VICENÇ (III)

174
Badia de Pollença vista des del Puig.

Enllaços als dos primers articles d’aquesta sèrie: Talaies i Torres de defensa a Cala Sant Vicenç (I) / Talaies i Torres de defensa a Cala Sant Vicenç (II)

Juan M. Torres Velasco/ jmtorres953@msn.com

I ara podríem parlar dels talaiers. Ja en temps primitius els pirates es limitaven a atacar vaixells mercants que creuaven el Mediterrani, però a partir segle XIV ja desembarcaven i, sota l’ajuda d’homes que havien abjurat de la religió cristiana (renegats), i que coneixien aquestes terres perquè s’havien criats en elles. Per aquest motiu se va crear dins la milícia municipal, un servei de vigilància de la costa, composat pels talaiers i els escoltes, que se situaven en els punts alts de la costa. Els primers havien de vigilar els vaixells enemics que s’apropaven a la costa, per tal d’avisar als pobles propers a on es dirigien. El seu treball era des de l’alba fins al vespre (hora del seny del perdó). La missió dels escoltes consistia en fer la mateixa vigilància durant la nit.

Requisits per ser talaier

Requisits per ser talaier: Les autoritats feien una llista on s’apuntaven els que volien fer aquesta feina. Però a vegades, com que tenien altres feines que fer en el camp o als seus oficis, barataven els indrets o inclús pagaven a altres de la seva pròpia butxaca, per tal que els substitueixin.

Els guardes anaven armats per poder defensar-se. La seva missió era: al descobrir algun vaixell sospitós havien de fer senyal de fum durant el dia o de foc a la nit i, si era necessari, donaven l’alarma als habitants de la contrada mitjançant una trompa o corn, o un dels dos havia de donar avís a les cases de més a prop, que a la vegada havia d’avisar al altres fins que la notícia arribava al Batle reial, que ho comunicava als pobles veïnats. Al mateix temps sonaven les campanes el “via fora” i la milícia municipal se reunia als afores del poble per anar a lluitar contra els invasors. A Pollença el lloc de reunió era el Pou d’en Marí, l’actual placeta de Sant Jordi perquè en aquest lloc s’hi va construir un oratori, el 1532, sota l’advocació del guerrer, màrtir de la fe cristiana, al començament del camí d’anar a la mar.

Als pobles els consells municipals havien elegits els puigs de les muntanyes i llocs més alts per posar guardes.

Punts elegits a Pollença

Els punts que a Pollença s’havien de col·locar les talaies ordinàries eren el Pico de la Torre de Formentor (El Pal), el Morral de Bóquer i la Roca de Llenaira. En cas de perill o de guerra es reforçaven les guàrdies i se’n col·locaven algunes a la serra de Cuixac (El Barranc), damunt els Beguins, al Calvari i també al Puig de Maria.

I així, tenim que l’octubre de 1350 el governador Francesc de Sa Garriga visità personalment els punts estratègics de la costa de Pollença i donà ordres sobre distribució de la força armada, la qual cosa va ser ratificada per carta del rei Pere IV d’Aragó, donada a Barcelona el 1er d’octubre de 1366, on se diu que, en cas de que vinguessin 2 galeres d’enemics, per defensar les marítimes, cales i ports, enviessin a Ariant 15 homes, a la Cala Castell 30 homes, a les dues cales de Sant Vicent 40 homes. Així mateix, 30 homes a Formentor, 15 a Bóquer i 40 al port d’Albercuix. I si vinguessin 3 o més galeres, havien d’enviar a Llenaira i al Grau la resta dels 300 homes que havia preparats per aquest menester.

Talaia Vella

Talaia Vella. Foto Hans Monheim.

Una de les talaies estava situada a l’actualment anomenada Talaia Vella, situada a la serra del Cavall Bernat, entre cala Sant Vicenç i la vall de Bóquer. De 355 metres d’altitud, ofereix una gran panoràmica sobre la mar i les talaies veïnades. Presumptament, ja es va utilitzar a l’època talaiòtica com a lloc de defensa dels habitants de l’antiga ciutat de Bócchoris. Joan i Vicenç Sastre al seu llibre “Mallorca vora mar” fan una bona descripció de les murades i diuen: “Tancant el que és el costat més accessible de la Talaia, es descobreixen, tot d’una, dos impressionants panys de murada fets amb tècnica ciclòpia. La primera avançada defensiva té una cinquantena de metres de llargada. A un nivell superior ,en 20 o 30 metres, s’eleva un altre tram de murada, de més de 100 metres de longitud i, fins i tot, més prominent que el primer.”

(Continuarà)

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of