TALAIES I TORRES DE DEFENSA A LA CALA DE SANT VICENÇ (I)

188
Imatge de 1947 de Tono Caragol

Juan M. Torres Velasco / jmtorres953@msn.com

El president de la Associació de Veïns de Cala Sant Vicenç, Xisco Mas, em va convidar per intervenir en les festes d’aquell nucli urbà, i que fes una xerrada sobre “Les talaies i torres de defensa a l’entorn de la Cala de Sant Vicenç”; naturalment vaig acceptar encantat.

Com a introducció crec que tal vegada primer seria explicar el perquè de la necessitat d’aquests elements defensius.

En primer lloc s’hauria de dir que els moros o pirates primitius, anteriors al segle XVI únicament s’havien dedicat a atacar vaixells mercants que anaven o venien de Mallorca, però a partir d’aquest segle, es dediquen a assetjar als habitants de l’illa, atacant inclús les viles costaneres.

Tal vegada seria bo aclarir alguns conceptes. Què era un pirata? A grans trets, un PIRATA, com diu el Diccionari català- valencià- balear, era un lladre de la mar, gent que navegava il·legalment, amb intenció de fer preses.

En canvi, un CORSARI era l’home que comandava o tripulava un vaixell armat en cors, o sigui, una nau mercant amb patent del seu govern per atacar les naus o poblacions enemigues. I tant podien ser de països musulmans com cristians.

Sota el genèric MOROS ens referim erròniament als seguidors del profeta Mahoma, però realment són un poble saharià, mestissos d’àrabs, berbers i negres, que habiten principalment a Mauritània (d’aquí el nom del país).

ÀRABS serien els habitants de la península aràbiga i TURCS els de Turquia.

SARRAÏNS (en castellà “sarraceno”), genèricament, eren els habitants del desert que es dedicaven al pillatge i aquesta paraula a l’edat mitjana l’església cristiana la va emprar en sentit despectiu, com a sinònim de “lladre”.

I amb el nom de BARBARESC (berberisco en castellà) designaven als habitants de Barbaria, equiparable al Magrib, i que comprenia els actuals països Marroc, Algèria, Líbia i Tunis.

A la documentació històrica comprovam que els noms anteriors s’han usat indistintament, sense cap rigor, simultàniament amb el de MUSULMÀ o MAHOMETÀ.

Vists aquest conceptes podem continuar dient que la vall de Sant Vicent, durant els segles XV i XVI, especialment, estava en el punt de mira dels pirates o corsaris moros, sarraïns, barbarescs i turcs.

Segons l’historiador Binimelis, dins la cala hi cabien fins en setze vaixells, que podien fer aiguada del torrent, dit actualment, de Can Botana, que duia aigua de les fonts de Cuixac i de can Martorell (anomenada font Peixera perquè fins fa poc s’hi podien agafar anguiles dins ella, i també com a font Loca, perquè aquesta font va brotar després d’una ràfega de vent, segons informació de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria). I aquest torrent desembocava (i desemboca) en la Cala Molins, el que indica que portava aigua suficient per fer moure el dos molins que hi havia

Recordem que l’aigua dolça tenia una importància cabdal per les activitats marítimes. La força motriu de les embarcacions no era exclusivament el vent, sinó que en la major part dels vaixells era els braços dels remers o galiots, i que el seu combustible era l’aigua per apaivagar la set. Una galera mitjana necessitava unes dues tones d’aigua diàries!!!

Per aquest motiu era molt important conèixer on s’ubicaven els punts d’aigua propers a la costa. I especialment important eren les fonts amb aigua que fossi incorruptible dins els barrils.

Me va cridar l’atenció que als mapes aixecats pel francès Bellin (1743) o l’italià Zatta (1780) només hi figurin dues fonts en tota la illa de Mallorca. Precisament aquestes dues fonts es troben a la costa de la badia de Pollença: una d’elles correspondria a la font de Cala Murta i l’altra a la font Feliua. En aquestes cartes nàutiques hi trobam més noms referits a aprovisionament d’aigua, com els diferents estanys o estanyols repartits per la geografia illenca.

I al mateix temps que agafaven l’aigua, podien aprofitar per fer ràtzies per les immediacions, aprovisionant-se de ramat, fruites i verdures i, si era possible, emportar-se alguna dona, homo o nin com a esclau, la qual cosa donava bons beneficis.

(Continuarà)

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of