SUEQUES I PICADORS AL XXIII CURS D’HISTÒRIA

El Curs d’Història de Pollença canvia radicalment d’escenari. És deixen endarrere les Desgràcies i Destrosses per entrar de ple en els esdeveniments, reals o mitificats, dels anys seixanta del segle XX. També es fa seu un nou temps, més proper, fins i tot actual, en detriment d’èpoques pretèrites.

Es parlarà dels anys seixanta i principis dels setanta. Tot just fa 40 o 50 anys. Un curt espai de temps en termes històrics però sembla que hagi passat una eternitat. Tant és així, que caldrà desenterrar de l’oblit bona part de les qüestions més significatives d’una època que encara marca la nostra forma de ser.

Les set conferències i les dues sortides guiades tractaran d’una època de canvi que afectà de forma molt significativa a l’univers simbòlic i cultural de Mallorca. El turisme creà nous discursos que mitificaren i tipificaren la realitat de cara als nouvinguts i viceversa. Això va tenir especial importància en tot el relatiu a les relacions de gènere i al sorgiment d’una nova sexualitat. Lògicament, les figures més o manco mitificades del “picador” i les “sueques” esdevindran elements característics i representatius de la nova situació, per bé que la seva relació amb la realitat no sigui tan fàcil d’establir. El que sí és cert és que, d’alguna forma, esdevenen indicadors d’un temps del qual en som directament hereus. No de bades, rere els mites sexuals es creava una altra imatge de Mallorca que situava l’hedonisme i el turisme com l’únic i imprescindible element modernitzador de l’illa.

Precisament l’anàlisi d’aquests discursos, dels nous mites culturals i la creació d’identitats sorgits a l’entorn del turisme de masses i de la nova realitat política i religiosa dels anys seixanta, serà l’objectiu general del XXIII Curs d’Història de Pollença.

Per assolir aquest objectiu s’ha elaborat un dels programes més ambiciosos del Curs d’Història. Així, s’ha posat especial èmfasi en oferir una aportació equilibrada entre el context general i la realitat particular de Pollença. Per primer cop gaudirem de tres historiadors d’universitats de fora de l’illa i, també per primera vegada, un d’ells vindrà de fora de l’Estat. Aquests són Antoni Vives Riera i Mary Nash de la Universitat de Barcelona i Ekkehard Schönherr, Dr. per la Universitat d’Erfurt (Alemanya). Tots ells tenen una llarga trajectòria investigadora, encara que la Dra. Nash sigui la més coneguda, ja que es tracta de la veritable pionera en els estudis d’història de gènere a Espanya. Schönherr, per la seva part, és autor d’una tesi espectacular sobre el turisme alemany a Mallorca, inclòs la zona de Pollença, per la qual cosa s’espera una visió de l’illa –i de Pollença- des de fora que de bon segur donarà molt de què parlar.

Evidentment el curs també gaudirà d’aportacions locals i específiques, que tenen la virtut d’haver estat elaborades única i exclusivament per aquesta edició. Aquí s’ha de destacar el treball de Miquel Ripoll sobre el Club Juvenil, que es tractat de forma més extensa en un altre article d’aquest Pip. Tampoc es pot passar per alt la labor d’investigació i col·leccionisme musical duta a terme per Josep Seguí “Balater” i Miquel Caimari.

Pel que fa a les visites guiades, està previst l’anada la Porciúncula del famós arquitecte Josep Ferragut; la idea és que suposi experiència pràctica i estètica dels temps de canvi que inaugurà el concili Vaticà II. Aquesta sortida, serà just després de la conferència del rector de Pollença Francesc Vicens, que ens posarà en antecedents del que va suposar aquest magne esdeveniment. De fet, les relacions de l’Església en general i la mallorquina en particular amb la “nova” moral que acompanya el turisme de masses són un dels temes per excel·lència del curs, el qual també ha estat analitzat per un altre dels participants, Bartomeu Canyelles, autor d’un llibre titulat precisament “Els picadors mallorquins. Seductors i seduïts durant el boom turístic”. Si el voleu, el tenim a la biblioteca.

Com no podia ser d’altra forma, el final de festa, vull dir de curs, tindrà lloc al Port de Pollença de la mà de Maria Sebastian. La idea és veure la realitat arquitectònica sorgida en aquells anys que tots obviam perquè forma part de la nostra vida quotidiana però que pot prendre un renovat significat sota els ulls d’una experta en la matèria.

Pere Salas

gif ANIMADO Volar-e