SORPRESA I INDIGNACIÓ PEL RECURS CONTRA LES AJUDES PER RETOLACIÓ I ETIQUETATGE EN CATALÀ

716

Han passat 24 hores des l’Ajuntament va rebre la notificació segons la qual l’Advocacia de l’Estat havia presentat un recurs contenciós contra les ajudes als comerços per retolació en català, però la sorpresa i la indignació inicials es perllonguen en no trobar una explicació convincent.

No debades, des de l’Ajuntament, estan disposats a defensar per la via judicial unes bases reguladores “ja de llarga tradició al nostre municipi, i a molts d’altres de l’illa”, que “foren aprovades per unanimitat [en sessió plenària de 22 de febrer de 2018]] i fa més de 20 anys que s’atorguen i pretenen en definitiva ajudar a que les empreses fomentin la normalitat lingüística”, tal i com posen de manifest en un comunicat de premsa emès per l’equip de govern pollencí.

L’estupefacció és total, motiu pel qual molts són els que pensen en l’aplicació de l’article 155. En aquest sentit, el batle de Pollença, Miquel Àngel March, apunta en un mitjà de comunicació que “no sé si és una seqüela de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Si fos així, la política que aplica l’Estat per controlar les administracions locals és molt preocupant”. En aquesta mateixa línia, Alternativa per Pollença a la seva pàgina de Facebook, defineix la mesura de l’Estat com a “incomprensible i indignant” i expliquen que “aquestes ajudes es van aprovar per unanimitat al ple de febrer i són les mateixes que s’han aprovat els darrers anys. El neofranquisme està cada vegada més desbocat i el procés d’atac a drets fonamentals i de re centralització s’accentuarà si la ciutadania no reacciona”.

El recurs contenciós de l’Advocacia

Tot i que PUNT iNFORMATIU no ha tengut accés al recurs de l’Advocacia, segons informacions aparegudes a la premsa, considera que “no se fomenta el català com a llengua cooficial de la Comunitat Autònoma, sinó l’eliminació de l’altra llengua cooficial, el castellà”.

De fet, des del Govern central, consideren que les ajudes de l’ajuntament pollencí són un menyspreu als principis constitucionals i sosté que “la regulació de la co oficialitat lingüística no pot imposar la primacia d’una de les llengües oficials en relació amb l’altra”, sinó que “ha de subjectar-se a un patró d’equilibri o igualtat”. Des de l’Advocació de l’Estat, consideren que las ajudes de Pollença trenquen aquesta equitat en subvencionar l’elaboració de material que només està en català.

I és que, per a l’Estat, “el foment i la promoció d’una llengua en tots els àmbits com a mesura de normalització d’una llengua minoritària està sotmesa a límits”, motiu pel qual acusa l’Ajuntament de “fer fallida” la Constitució espanyola.

Per això, el Govern central sol·licita també la suspensió cautelar de l’acord municipal “per assegurar l’eficàcia de la resolució que posi fi al procés”, ja que “si per l’Ajuntament s’atorguen subvencions per eliminar el castellà i la mateixa es fa enrere en estimar-se la demanda, els empresaris destinataris de l’esmentada subvenció hauran de retornar-la, suposant això un major perjudici que el que casa si se suspèn l’execució de l’acord impugnat”.

Un increment de 2.000 euros

L’única diferència entre les bases reguladores per concedir ajudes per a l’etiquetatge i retolació en català als negocis del municipi de Pollença de 2017 i les de 2018, és que enguany s’ha incrementat la partida en 2.000 euros, ja que cada any s’exhauria el crèdit degut a la demanda de subvencions per part d’empresaris pollencins.

Si fa no fa, durant més de dues dècades, l’ajuntament de Pollença ha concedit aquestes ajudes “per a elaborar impresos, posar rètols, etiquetes, bosses, cartes de restaurants, paper d’embolicar… en llengua catalana, o que aquesta sigui la preferent”, cosa que contempla el reglament de normalització lingüística municipal. En aquest sentit, per al batle March, aquesta qüestió “conta amb unanimitat social i política i mai no ha donat problemes”.

En cap cas, contràriament a allò que al·leguen des de l’Advocacia de l’Estat, es discrimina el castellà ni cap altra llengua, sinó que es valora positivament el fet que s’usi el català com a llengua prioritària a l’hora de concedir les ajudes.

Reaccions

La notícia del recurs a les subvencions, lluny de passar inadvertida, ha estat el titular destacat a totes les portades de la premsa autonòmica i, fins i tot, ha arribat molts digitals estatals. Per aquest motiu, les reaccions, que oscil·len entre la sorpresa i la indignació, no s’han torbat a arribar.

Com ja s’ha apuntat, el primer sorprès ha estat el batle de Pollença qui no aconsegueix entendre, perquè el recurs denuncia ara una cosa que fa 20 anys que es fa i que ha estat aprovat per unanimitat pel ple. També el grup municipal Alternativa per Pollença, com també s’ha fet esment abans, considera que el recurs “només és comprensible en el procés de recentralització de l’Estat”.

Moltes altres persones, entre les quals hi ha el tinent de batle de l’Ajuntament de Pollença, Tomeu Cifre Bennassar, no ha dubtat en atribuir la denúncia a “l’ona expansiva del 155”. D’altres, com el director de l’Agència de Turisme de Balears, Jaume Alzamora, han anat més enllà i ha escrit a Twitter “S’atraquen temps de foscos i de persecució oblidats”. I des del grup municipal de Més per sa Pobla han fet un tweet que diu així: “Màxim suport a l’ Ajuntament de Pollença i total rebuig a les ingerències de l’Estat en l’enèssim atac al català”.

En un sentit diferent, s’ha pronunciat el grup municipal del PP que, tot i haver votat a favor de les subvencions, ha recordat que al plenari va avisar que les suposades limitacions a l’ús d’altres llengües podia generar problemes.

gif ANIMADO Volar-e