SOBRE LA VELLESA

127

La Quaresma es representa amb una vella, una dona vella amb una graella i un bacallà a la mà, i una panera plena de verdures. Quan triava la fotografia antiga per il·lustrar aquesta secció de PUNT iNFORMATIU, m’ha sorgit aquesta imatge i m’ha semblat que veia la viva imatge d’una Quaresma, una quaresma de carn i ossos que havia baratat els aliments per una filosa i un fus. I això m’ha fet decidir a posar aquesta fotografia antiga, una fotografia antiga que va volar a l’Argentina i que ens ha arribat a través de Graciela Riba, una argentina d’origen pollencí que estotja com un tresor les imatges que un dia se’n va dur i enviaren al seu padrí per viure d’enyorança, allà per terres americanes.

No sabem qui va fer la fotografia, res estrany. Per aleshores, hi havia fotògrafs que es dedicaven a anar pels pobles i retrataven la gent, però també llocs, paisatges… i també hi havia fotògrafs locals. Llavors venien les instantànies, si els ho compraven.

Tampoc sabem qui és la dona de la imatge. De fet, tan sols no sabem on està captada, el portal pot ser d’una casa de Pollença, però, també, potser d’una casa de qualsevol poble.
Més enllà dels dubtes sobre el qui, l’on i el quan (no he fet referència al temps, al moment en què es va fer la fotografia, però és evident que fa dècades, prop d’un segle, pot ser ben bé!), hi ha un missatge, un missatge de vellesa, de pobresa i de treball ben implícits.
El posat, les arrugues… són indicis d’una edat avançada, les mans, fixau-vos en les mans i veureu la fatiga, l’expressió de la fatiga en uns dits que sostenen el fus amb més esma que altra força.

També et pot interessar:  1969. FEBRER. POLLENÇA

Els peus nuus, més que les robes, ens fan palpar l’escassetat, els pocs recursos de la dona, probablement una dona com moltes, una dona com la majoria de dones d’aquell temps, de Pollença i de fora poble. M’atrevesc a dir que és un tòpic allò de què els rics duien sabates, els pobres estotjaven les espardenyes pels dies de festa. Aquí ho tenim, retratat: una dona vella, descalça, amb els peus damunt les penyes nues.

I, finalment, l’acció: talment una Balanguera que fila, fila… la nostra velleta fila, fila, ho torn dir, d’esma, amb la mirada perduda, girant-la cap endarrere o cap endins, qui ho sap…, però fila i fila, i pacient transforma els vells de llana d’ovelles toses a finals de la primavera en fils, fils per teixir i convertir-lo en peces de roba per confeccionar la vestimenta per a la família i per a la llar, o per vendre’n les troques.

Queda tan lluny tot plegat! Avui que la vellesa s’amaga, amb cosmètics o amb cirurgia, o literalment arraconada, però ningú vol ser vell. Quin disbarat!

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of