SOBRE ELS NOMS DE LES MEDUSES

382
Vorm surant n aigües de Formentor. Foto: Xesca Serra.

L’arribada massiva de meduses al litoral mallorquí i, per tant, a les costes pollencines ha fet que aquests dies parlem sovint d’aquests animalons que, dins els territoris de parla catalana, reben noms tan diversos com vorm, grumer borm, vòrnam, moca…

La platja de cala Molins es va omplir de barquetes de sant Pere (Velella velella). Foto: Christian Mir.

Vorm

Siguin Velella velella, Pelagia nautiluca i Physalia physalis, aquí, a Pollença, parlam de vorm, un terme que no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, però sí al Diccionari Català – Valencià – Balear d’Antoni Ma. Alcover i Francesc de Borja Moll.

A l’Alcover-Moll, vorm és definit com a “Animal marí acalef, medusa (Palma de Mall.). Tant obra puys, que ia se mou e sent | com vorm marí, Febrer Purg. xxv, 56. (Aquest text d’Andreu Febrer tradueix per vorm marí l’italià fungo marino del Dante)”.

Si bé apunta una etimologia incerta, motiu pel qual remet al terme BÒRN que defineix com a “Animal marí acalef, que té la part superior del cos en forma de disc o de campana, que sura damunt l’aigua (Empordà, Menorca); cast. medusa. Les principals espècies són la Medusa Leodicea i la Beroe Forskalii. Els borms [sic]… badaven llurs corol·les gelatinoses, flotant entre dues aigues, Ruyra Pinya, ii, 47.

PUBLICITAT
La Pelagia Noctiluca és una de les més habituals al litoral mallorquí.

Medusa, borm, grumer, moca, born o vorm

Entre les diferents formes d’anomenar les meduses, que el Termcat defineix com a “Invertebrat cnidari de vida lliure, amb el cos gelatinós i semitransparent en forma de casquet esfèric voltat de tentacles i amb la boca a l’extrem d’un peu central, el contacte amb el qual produeix a la pell una irritació dolorosa”, apunta borm i grumer, en català; medusa, en espanyol, méduse en francès i jellyfish o medusa en anglès.

Mentre que, al Viccionari, entre els sinònims de medusa, senyala que, en valencià, es diu moca; en empordanès i en menorquí, born; en valencià, borm i, en mallorquí, vorm. A més a més, també apunta grumer.

En un apunt del blog Rodamots titulat “Grumer, borm, vorm, vòram i móca“, a més del testimoni de diferents informadors, s’endinsen en el terme moca que l’Alcover-Moll descriu com a “Pòlip de la família de les meduses, principalment l’espècie Rizostoma Cuvieri” que el seu nom deriva de moc, “per la seva consistència gelatinosa com de mucositat”.

Entre altres interessants aportacions, a Rodamots, apunten que “Idali Vera Grau, de Perpinyà, diu que Lluís Creixell, autor del Diccionari bàsic francès català, ha recollit moca a la Catalunya del Nord. També apareix al Vocabulari rossellonès de Renat Botet: «moca f méduse”

Caravel·la portuguesa localitzada fa unes setmanes a cala Carbó.

Els noms de celenteris

Per acabar, és obligat parlar de l’article de Miquel Duran i Ordinyana “Noms de celenteris recollits per Fra Miquel Colom“, publicat a la revista Randa, número 68.

A la introducció d’aquest article, Miquel Duran i Ordinyana recorda que “del total de més de 9.000 espècies que coneixem d’aquest fílum [els celenteris], únicament els coralls tenen interès des del punt
de vista de l’explotació dels recursos halièutics. A la nostra mar, a banda de l’alt valor econòmic del corall vermell, si els celenteris mereixen l’atenció dels pescadors és per una propietat negativa: l’enèrgica i desagradable acció urticant de la gran majoria de les espècies”.

De fet, Duran i Ordinyana parla de “pocs noms de celenteris d’origen verament popular”, ja que “s’empren cultismes” d’origen divers. No debades, “Fra M. Colom en va anotar únicament set noms”. Dels quals, “balandra, balandró i canelobre (o cirial), en la seva accepció zoonímica, són novetats no contingudes en el DCVB ni en el DIEC. I pel que fa a la resta, vorm i bromer, ortiga i figa d’ermità, es oportú fer-hi algunes observacions”. Vegem que apunta sobre els vorms i bromers.

Miquel Duran i Ordinyana apunta que Joan Coromines al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana recull el terme bromer com a equivalent de vorm, una “bestiola marina gelatinosa amb aspecte de mucositat”, una paraula que, el mateix Coromines diu que “vaig anotar dels pescadors de Portopetre (Felanitx)”.

Sobre bromer, a més a més, Duran i Ordinyana assegura que “Fra M. Colom va sentir pronunciar brumer, i el mot brumer, que no és diferent de bromer, és esmentat dues vegades en el DCVB: en el tom 2, és descrit lacònicament com a sinònim de grumer, i en el tom 6, es donen 4 accepcions diferents de la veu «grumer o brumer»; la primera accepció l’assimila amb el concepte d’esca emprada per atreure els peixos (sinònim de grumeig), i la segona l’identifica com a nom del sifonòfor Physalia”.

Els vorms també han arribat a l’arena del Port de Pollença. Foto: Norma Mario.

Una mateixa etimologia

Sobre l’etimologia de vorm, bromer o grumer, Duran i Ordinyana remet a Joan Coromines qui, a partir “un estudi basat en un impressionant recull de dades, que deixa ben establert que vorm prové d’un llatí *bormu, forma metatètica deMORBU ‘malaltia’. Borm en principi designa una malaltia del bestiar, especialment el de pota rodona, consistent en una inflamació de la pituïtària amb producció d’abundant mucositat nasal. Però ben aviat borm fou entès no com a nom de la malaltia en si, sinó del símptoma més evident d’aquesta: el moc. Per aquest motiu, el nom popular català de les meduses té una motivació paral·lela a la del seu equivalent anglès jellyfish. Coromines ho deixa entendre quan diu «‘medusa’, bestiola marina gelatinosa amb aspecte de mucositat», o quan presenta (loc. cit.) un bon exemple de transferència de la idea de ‘moc’ fora de l’àmbit de la terminologia nosològica, «bromosa, nom d’una classe de bolet… el mateix que a tants llocs s’anomena mocosa», o evoca uns records d’infància (loc. cit.), «Els marrecs que nedàvem a Sant Pol de Mar, cap a 1915, en parlàvem amb seriosa por: recordo haver-hi vist més d’un cop, surant, a penes sotaiguada, la gelatinosa substància. Pronunciàvem borm…”.

Per a Duran i Ordinyana, Coromines “no arriba a establir el punt exacte on es va originar aquesta denominació, malgrat que disposava dels elements necessaris per fer-ho”, ja que, d’una banda l’Alcover-Moll i de l’altra una citació que fa Coromines d’un text del seu pare, “li donen la clau per a la identificació de com fou que les meduses s’han identificat com una ‘cosa mocosa’. Cal posar l’origen en una experiència desagradable viscuda sovint pels pescadors que treballen amb les xarxes de tresmall. Aquestes són uns dels arts de pesca d’ús més general i antic a la Mediterrània, que a l’estiu, quan hi ha veritables explosions demogràfiques de meduses del grup dels acàlefs (sovint de les espècies Aurelia aurita, o Chrysaora hysoscella, o Pelagia noctiluca),queden carregades, farcides, «clafertes», d’aquests animalons. Quan el pescador hissa les peces de xarxa, aquestes se li presenten plenes d’un material gelatinós, transparent i gairebé incolor, com un moc espès, força desplaent pel fet que conserva una bona part de les propietats urticants de les meduses vives, entre el qual es veuen trossos del cos d’aquestes, no acabats de desfer-se del tot. La pesca ha estat un desastre; les xarxes en lloc de peix han agafat moc, és a dir borm.”

En qualsvol cas, “és evident que entre els pescadors (almenys els mallorquins) els mots bromer i vorm han perdut el seu significat originari de ‘moc’, i més aviat s’associen amb les propietats urticants dels celenteris”

Solada de Pelagia noctiluca a la platja de Formentor. Foto: Xesca Serra.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT