SICÍLIA SENSE MORTS

puntinformatiu

Aquests dies de pe-campanya he llegit el best-seller mallorquí d’aquest Sant Jordi, la novel·la de Guillem Frontera, Sicília sense morts (Club Editor, 2015) i ho he fet seguint la recomanació inicial de l’autor de no cercar paral·lelismes amb la realitat.

En qualsevol cas, vull dedicar unes Reflexions de mitjanit a aquest relat d’un jove president de la Comunitat Autònoma que, en un moment donat, es diu: “Tanta sort que aquest país no ha après a votar…” És una manera de consolar-se, enmig del malsomni del cas de les rates mortes, un fosc episodi en què polítics i empresaris mafiosos acorralen aquell home que va arribar al poder comprat per salvar el propi negoci, pensant en regenerar el panorama polític.

A l’altra banda de la moneda, un periodista bon vivant i mig jubilat fica cullerada en l’assumpte amb un doble objectiu: lligar amb la periodista de l’est que també treballa a El Diari i, de passada, venjar-se d’aquell “traficant de morts” que es va comprar les cases, on aquella “amiga” de la gaiche divine un dia va planejar una vida que mai no viurien junts.

Jo no estic tan segura com el pesident Bergas que “aquest país encara no ha après a votar”. De fet, si aquells que han comprat el llibre, a més a més,  el llegeixen, qualque cosa deu voler dir. Què? No ho sé. Sigui com sigui, em posaré de part de Mateu Llodrà, que, al cap i a la fi, actua per “amor”, mentre que els altres corruptes es mouen per doblers, i com el vell periodista defensaré que aquesta Illa no és Sicília i, si la volem entendre, cal llegir El guepard la màxima més famosa del qual diu allò de “Canviar-ho tot, perquè tot continuï igual”.

Eva Cerdà

51total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e