LA SIBIL·LA I EL PUIG DE POLLENÇA

3

El primer dia del mileni a PUNT iNFORMATIU POLLENÇA publicàvem aquest article en que el doctor en història Pere Salas Vives explica perquè el document més antic que es conserva del cant de la Sibil·la probablement prové del Puig de Pollença.

LA SIBIL·LA MÉS ANTIGA

Els mallorquins estam orgullosos del cant de la Sibil·la, perquè és tracta gairebé d’una peça arqueològica de la religiositat popular, que ha desaparegut de quasi tots els indrets on abans era present. Només a l’Alguer i a les parròquies de Mallorca se sent el seu cant durant la missa del Gall.

Però la versió que en el dia d’avui s’interpreta, no és la mateixa que en els temps primigenis dels cristians medievals, tot i que conservi la seva essència. Per això, és important l’estudi que ha realitzat Pere-Joan Llabrés Martorell, del cant més antic de la Sibil·la, conservat en lletra i música a la biblioteca del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, i que està inclòs en un cantoral del segle XV. Aquest llibre prové del monestir de la Concepció de Ciutat, la qual cosa li confereix una importància afegida per als pollencins, ja que amb tota probabilitat va pertànyer abans a l’antic convent i col·legi del Puig de Pollença. Segurament, quan les monges davallaren a Ciutat i fundaren el monestir de la Puríssima Concepció que encara perdura, s’emportaren amb elles el cant de la Sibil.la. Per això, ara podem dir que la Sibil.la més antiga és un cant pollencí.

Malauradament, el cant es troba incomplet, tot i que el pare Llabrés l’ha reconstruït de forma versemblant. Segons les seves deduccions, les estrofes següents són les que es cantaven al Puig de Pollença en plena Edat Mitja, remarcant en negreta aquelles paraules que han desaparegut de l’original i que ell a deduït.

Així es cantava la Sibil·la al s. XV al Puig de Pollença

Al jorn del judici
parrà qui haurà fayt servici.
E totas responen assò matex.
Un Rey vendrà perpetual
del cel quant may non fo aytal;
en carn vendrà certament
per far del segla jutjament.
Responen totes axí:
Al jorn del judici
parrà qui haurà fayt servici.
E diu la cantora axí:
[A]ns del judici tot anant
apparrà un senyal molt [gran
la terra gitarà suor
e tremirà de gran pauor
(…)
Los puigs e.ls plans seran eguals;
aquí seran els bons e.ls mals:
els comtes, els reys e.ls barons
qui de lurs fayts re]tran raysons.
Al jorn del judici.
Hanc hom non féu res ten secret
ne ho dixé ne ho panset
que no sia aquí tot clar;
ja no y porà hom res celar.
Al jorn del.
Ladonchs no haurà hom talent
de riquesas, d’aur ni d’ergent;
no haurà hom de res desir,
mas ten solament de morir.
Al jorn.
Del morir serà tot lur talents;
adonchs los glatiran les dens;
no y haurà hom qui no s’i plor;
tot lo món jaurà en tristor.
Al jorn.
Cascun cos s’arma cobrarà,
e bons e mals ladonchs parran;
los bons iran ab Déu laxús
e.ls mals hiran a infern jus.
Responen: Al jorn del judici.
Los infants que nats no seran
dins en lo ventra ploraran;
e cridaran tot altament:
Senyor ver Déu omnipotent
Al jorn del judici.
E dirà cascú axí:
Senyor, hajes mercè de mi;
mays vòlgrem esser nient
que quan venim a jutgement.
Al jorn.
Déus dexendrà del cel sajús
axí com fo levant en crus
per judeus falsos e traidós,
que Déu los cresca lus dolós.
Al jorn del judici.
So és aquest que vos pangés
e en la creu lo claufiqués;
ar’és vengut al jutgement
lo Fill de Déu omnipotent
Al jorn del judici.
Deus dirà a aycels dulcement
qui deuran prendra salvament:
Venits a mi los amichs meus
de tots perills [guardaré-us].

Pere Salas Vives

gif ANIMADO Volar-e