SANT VICENÇ ,  QUATRE  ANYS  MÉS  DE  DEIXADESA

Gracià Sánchez Font

Cala Sant Vicenç és un lloc de gran bellesa natural amb una mar d’un blau particular, un Cavall Bernat impressionant, unes costes guapíssimes. D’aquests fets ja se n’adonaren els primers artistes, visitants i turistes que apreciaren la seva bellesa fent-ne un motiu de les seves creacions artístiques, i ha estat un motiu d’atracció turística i un orgull per als pollencins.

Però no tot a Sant Vicenç va a les mil meravelles. Basta fer-hi una visita per adonar-se’n de com estan els serveis públics i de com s’ha anat degradant aquest nucli de població, on habiten de manera fixa varis centenars de persones.

Hem parlat amb Jordi Cifre, president de l’Associació de Veïns de Cala Sant Vicenç, i amb altres veïnats que, una vegada més, per enèsim cop, i més ara que s’acosten les eleccions municipals, per parlar de les moltes coses que no funcionen, o estan en molt mal estat a Sant Vicenç.

Ara fa quatre anys, recorden els contertulis, que els programes electorals de la majoria de partits polítics que es presentaren a Pollença, i en els mítings, es va assegurar que aquesta legislatura Sant Vicenç havia de ser “la nineta dels ulls” del municipi per posar-ho tot en condicions i que tant els santvicenters com els visitants trobassin els serveis de primera que havien de servir per recuperar el prestigi de fa anys.

Vegem pas per pas com ha anat la cosa.

Quatre delegats en quatre anys.

Durant aquesta legislatura el batle de Pollença, Bartomeu Cifre Ochogavia, ha nomenat quatre delegats diferents per a Sant Vicenç. Primer fou Bartomeu Fuster, llavors Miquel Llobeta i, a continuació, han vengut Miquel Ramon i Teresa Ferré.

Aquesta mobilitat pot donar idea de les poques capacitats reals de fer feina que han tengut els delegats i de la nul·la incidència que això ha tengut a l’hora d’elaborar els pressuposts municipals.

Deixadesa

Una de les principals queixes dels santvicenters, i així ho han manifestat reiteradament, és l’abandonament en que el propi Ajuntament té els serveis i espais públics.

Una visita a les zones arqueològiques i zones verdes públiques són suficients per veure el deficient estat de conservació i per adonar-se’n que no existeix un pla d’usos d’aquest lloc, ni d’altres, encara que sigui com a elements de promoció entre els visitants.

Hi ha alguns espais com al voltants de l’hotel Mayol en què no s’hi pot transitar, perquè fa mesos que existeix perill de despreniments i esboldrecs. Per altra banda, al carrer Temporal, la voravia també està precintada per la mateixa raó. Tant en un cas co enn l’altra, fa mesos que els peatons no hi poen transitar i, des de l’Ajuntament, s’ho miren com si res succeís.

El cas del quiosc Balaixa, a la baixada cap a Cala Barques, que va succeir fa cosa d’un any, és per llogar-hi cadiretes. La conseqüència ha estat que continua l’abandonament de l’indret.

De les obres que es varen prometre per aquesta legislatura no se n’ha feta cap ni una: tant les millores a la plaça dels Pins com les del mirador de Cala Barques són una “il·lusió”.

La xarxa d’aigua potable

En aquest aspecte, cal dir que sí, que l’Ajuntament ha hagut d’actuar i els veïnats aplaudeixen l’actuació municipal de l’any passat, quan, davant la fallida de l’empresa Aguas Cala Carbó, com a part d’un grup empresarial de capital valencià i de l’abandonament del servei en plena temporada turística, el consistori hagué d’actuar i recuperar la concessió pública de subministrament d’aigua potable.

Després d’anys de queixes dels veïnats pel mal servei d’aquesta concessionària, i amb la passivitat i permissivitat dels consistoris, s’hagué de recuperar la concessió via urgent i es va connectar la xarxa de distribució amb la xarxa pública del Port de Pollença pel coll de Síller.

Els veïnats hagueren de fer nous contractes, tornar pagar la connexió, en aquest cas a EMSER, però com que les casetes dels comptadors nous són de mides diferents molts han quedat sense portetes i en un estat de vista llastimós.

En el darrer plenari municipal del mes de febrer, l’equip de govern PP-PI va manifestar que les inversions que fins ara s’havien fetes a la xarxa de subministrament d’aigua potable eren d’arreglar les panes i que en el futur, i segons les disponibilitat de l’empresa municipal, s’aniria arreglant la xarxa.

L’església que s’està esbucant

Un dels pocs llocs de reunió que aprofitaven els residents de la zona era l’església on els diumenges s’hi reunien per participar a la missa i veïnadetjaven una mica.

Aquest espai va ser clausurat fa uns anys per mor del deficient estat de conservació i perquè part de l’embigat patia d’aluminosi.

Bona part del mobiliari i les imatges de les capelles fou endut a un altre lloc i el temple clausurat.

L’Ajuntament va obrir un expedient informatiu per esbrinar qui era el titular d’aquell immoble que, sembla, fou cedit pel promotor de “Los Encinares” per a què s’hi fes una esglesieta; i que per tant se n’havia de fer responsable del manteniment.

Els veïnats es pensen que és propietat del Bisbat de Mallorca, però tal dia fa un any, com es diu popularment, i el temple està tancat.

Sense policia de barri

Una altre reivindicació dels habitants de Sant Vicenç és la presència del Policia de barri que, des que morí l’anterior, no n’han posat d’altre. Un senzilla mostra de la confiança dels residents en el Policia de barri és la distinció i reconeixement que se li tributà durant les festes de la Cala Sant Vicenç.

Ara, afegeixen els veïnats, la Policia passa de tant en tant, fan una volteta i se’n tornen. La reivindicació d’un Policia de barri ve per la necessitat que un agent controli la zona de forma permanent, al menys durant la seva guàrdia. El Policia de barri sap qui són la majoria dels residents, coneix perfectament els vehicles i els propietaris de les cases i pot dur un control d’informació de l’estat de conservació i funcionament del nucli.

Des que es va deixar sense cobrir la plaça això no ha succeït amb un notable empitjorament del servei de Policia a Sant Vicenç.

Can Botana

Si hi ha un lloc a Sant Vicenç on especialment es nota a faltar l’actuació municipal és a la urbanització de Can Botana. Aquest indret té els carrers sense asfaltar, no hi ha voravies, algunes escales de comunicació entre la urbanització i el passeig del torrent estan sense fer, l’enllumenat públic és molt deficient, etc.

Fa anys que es reclama que s’arreglin els serveis de la zona, però, comenten, la situació urbanística ho impedeix. I així s’està un per l’altre i tal dia farà una any.

L’enllumenat públic i les xarxes de cablejat

Jordi Cifre recorda que la xarxa de l’enllumenat públic és una altra de les deficiències que hi ha. No només és per la manca d’un bon grapat de punts de llum, sinó que també pels nombrosos models de faroles i de colors que hi ha pels carrers. A més a més, el seu funcionament és molt millorable, ja que sovint passa que s’apaga alguna fase dels carrers i està dies sense que ningú ho esmeni.

Cifre recorda que el batle, Bartomeu Cifre Ochogavia, va veure amb bons ulls i manifestà que ho anirien arreglant, que tot el cablejat aeri de la urbanització s’aniria soterrant, ja que les companyies elèctriques i telefòniques així ho permetrien sempre i quan no haguessin de pagar-ho elles. Res ha canviat i la situació continua essent deficient, i tal dia farà un any!

Les platges

Ja fa uns anys es va parlar d’un projecte per “millorar” (i les cometes responen a què era una idea ben desbaratada) tota la línia de costa des de cala Barques fins a cala Carbó, però res més que això, se’n parlà i res s’ha fet. Com que, encara s’hi és a temps, convendria que els polítics es deixassin anar de gelosies i escoltassin què volen els veïns de Sant Vicenç.

I és que, abans d’emprendre grans obres, és ben necessari resoldre una sèrie de mancances que s’haurien d’arreglar com més aviat millor. Per una part la situació dels banys i dutxes a cala Barques i de cala Molins. Els mòduls de banys a cala Barques estan a una zona verda pública, damunt un turonet, a centenars de metres de la platja, en una zona mancada de manteniment i quasi inaccessible per a la gent amb mobilitat reduïda, a més, a la platja no hi ha cap dutxa en funcionament. A cala Molins hi ha dificultats d’accés per a la gent amb mobilitat reduïda.

El davallador de barques de Cala Molins és molt millorable i la platja de Cala Carbó presenta un estat de manteniment molt deficient, només se sol fer neta quan ho fan alguns voluntaris.

La ràdio i la televisió

Des de fa anys Cala Sant Vicenç, per mor de l’orografia, ha tengut dificultats per poder rebre bona part dels senyals de ràdio i televisió; per això hi havia damunt can Botana els repetidors específics per a la zona, tants els d’empreses privades com el d’entitats públiques com els de l’Ajuntament. Amb l’arribada de la TDT el ja de per si limitat número de canals de ràdio i televisió es veren minvats amb la desaparició dels canals autonòmics IB3 i TV3. D’aleshores ençà les peticions a l’Ajuntament perquè resolgués la mancança ha estat constant però res s’ha aconseguit.

Falta de promoció turística

Els veïns de Sant Vicenç culpen, entre d’altres causes, del deteriorament de la zona i del tancament de molts negocis per la falta de rendibilitat ocasionada, a la curtíssima campanya turística estival. I és que fa falta una veritable promoció turística.

A més d’oferir un sol i platja en condicions, recorden els veïnats, hi ha moltes altres possibilitats que res s’ha fet per explotar-les. Recorden que fa anys hi havia un notable interès per la zona dels excursionistes i dels observadors d’ocells per les bones possibilitats que ofereix la zona i que des de l’administració res s’ha fet per mantenir-los i millorar-los. També comenten que el cicloturisme és una bona possibilitat i que ara només funciona perquè Sant Vicenç és el final d’etapa d’una ruta ciclista que una empresa privada organitza des de la zona de la Platja de Muro, però que cap promoció turística s’ha fet ni per crear-ne des d’aquí si ni tan sols en tot Sant Vicenç hi ha un aparcament de bicicletes, la carretera és estreta i les voravies són brutes i plenes de grava que dificulten el bon rodament.

Per acabar i esmentar altres mancances recorden que l’oficina d’informació turística municipal està molt mal situada, que el transport públic és molt millorable; que es féu un mercat nocturn sense cap promoció ni gana, que no es fan habitualment activitats ni musicals ni culturals i que sobretot el que falten són ganes de fer les coses ben fetes.

 

53total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e