SAMUEL PINYA: POLLENÇA ÉS UN DELS MILLORS LLOCS PER A L’OBSERVACIÓ D’AUS

333

Un dels pocs actes que ha tingut lloc durant aquest simulacre de fira d’enguany ha estat la presentació de la nova edició de la Guia d’Ornitologia de Pollença. La presentació ha estat online mitjançant les xarxes socials de turisme.

El doctor en Biologia Samuel Pinya és autor de la guia i professor d’ecologia a la UIB. Des de l’any 2018 és Investigador Principal del grup de recerca d’Ecologia Interdisciplinària de la UIB. A més és el Director del projecte Biodibal.

La Guia d’Ornitologia de Pollença és gratuïta i la nova edició ja es pot aconseguir a les oficines de turisme del municipi i també en format PDF a https://bit.ly/35jxdiQ

Com va sorgir la idea de fer una Guia Ornitològica exclusivament de Pollença?

PUBLICITAT

El turisme basat en l’observació d’aus s’ha practicat des de fa molts d’anys en el terme municipal de Pollença. Però no resulta sols d’interès per al turista ornitològic, és a dir, per aquell que viatja amb l’única motivació de veure ocells, sinó que també constitueix una atracció complementaria d’una destinació per a la majoria de persones amb motivacions naturalistes.

L’edició de les guies ornitològiques persegueix reunir i presentar de forma atractiva la informació de què es disposa sobre el patrimoni natural del municipi.

Com han evolucionat les diferents edicions?

Aquesta nova edició té una intenció clarament divulgativa que no està orientada al sector més especialitzat de turisme estranger, sinó al turisme familiar, més proper, amb l’objectiu d’implicar a la població en la conservació de les aus, els seus hàbitats i l’ús dels recursos naturals que fan possible la conservació d’aquesta biodiversitat i paisatges.

Així és molt més visual que les anteriors edicions, incloent-hi dibuixos de les espècies més representatives on es destaquen les característiques que les fan fàcilment identificables.

Que podem trobar a la nova guia?

Aquesta guia recull totes les espècies d’aus de les quals existeixen observacions al terme municipal de Pollença. Aquesta informació és fruit del treball de camp executat al llarg de tot un any. Cada ruta ha estat visitada en les diferents temporades per a registrar les aus observades.

Les espècies s’agrupen per hàbitats, de manera que reconeixent l’hàbitat on un es troba, es pot preveure algunes de les espècies que hi seran observades. Alhora, també compta amb una taula molt completa, amb totes les espècies i les rutes promocionades per l’ajuntament de Pollença.

En aquesta guia també es presenta el projecte Biodibal que ofereix l’oportunitat de participar a qualsevol persona interessada en el seguiment de la biodiversitat de les Illes Balears, aportant les seves observacions d’espècies de flora, fauna o fongs, al lloc web: www.biodibal.uib.cat

Quines particularitats té Pollença amb relació a l’ornitologia?

La varietat d’hàbitats que allotja el terme municipal de Pollença, junt amb la seva ubicació en el camí de les principals rutes migratòries que segueixen les aus, fan que sigui un dels millors indrets per a la seva observació. Així, trobam en el terme hàbitats litorals de diferents tipologies (arenosos, pedregosos, de penya-segats, illots, costaners), zones humides (L’albufereta i La Gola), sistemes agrícoles (cereals, arbres fruiters, …), pastures naturals, garriga, grans masses forestals (pinars i alzinars) i zones d’alta muntanya, amb tota la fauna i flora associada característica.

Quins són els millors indrets del municipi per a l’observació d’aus?

Les rutes definides permeten conèixer els millors emplaçaments per a l’observació d’aus en el terme municipal de Pollença. Podríem destacar el cap de Formentor, l’Albufereta o cala Bóquer, però tots els 12 itineraris que es presenten a la guia allotgen una àmplia diversitat d’espècies característiques dels hàbitats que es transiten en el seu recorregut.

Podries destacar 2 o 3 espècies, fàcilment observables per a un observador novell? Com i quan les podem veure?

El corb marí (Phalacrocorax aristotelis) és fàcilment observable a les roques de la badia de Pollença. El falcó marí (Falco eleonorae) als penya-segats del cap de Formentor. Una espècie de cant característic és el sebel·lí (Burhinus oedicnemus). El podrem sentir les horabaixes d’estiu en zones properes a camps de conreu, per exemple a la vall d’en Marc.

I quines altres destacaries per ser especialment curioses o desconegudes per a la majoria?

El petit busqueret coallarg (Sylvia balearica) passa desapercebut i es tracta d’una espècie endèmica, sòls present a les Illes Balears.

O l’abellerol (Merops apiaster) que presenten una coloració molt viva, que el fa el fa semblar molt exòtic.

Per acabar, heu constatat els biòlegs algun canvi al medi ambient produït per la pandèmia i el confinament? Alguna espècia se n’ha vist beneficiada?

De manera general podríem dir que s’ha produït una reducció de l’impacte humà sobre el medi natural i aquelles espècies que es veien afectades pel trànsit freqüent de persones han augmentat la seva activitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT