SALUT

849
Carrer de la Salut de Pollença. Imatge de Googlemaps.

Juan M. Torres Velasco

jmtorres953@msn.com

Aquest dies la pandèmia causada pel coronavirus Covid-19 ha plantejat un greu problema per a la salut pública i ha obligat a les administracions a prendre mesures dràstiques.

Històricament la salut ha estat una de les preocupacions de les autoritats, per la qual cosa intervingueren en la construcció de centres d’acollida i tractament dels malalts, a la implantació de cordons sanitaris per aturar la propagació de malalties infeccioses o contagioses.

PUBLICITAT

La importància que es dona a la salut es reflecteix en la veneració d’imatges religioses marianes, sota l’advocació de Mare de Déu de la Salut, escollida patrona de Palma, i celebrant-se festes també el dia 8 de setembre a Alaró, Banyalbufar, Costitx, Fornalutx, Galilea, Lloseta, Maria de la Salut i Sant Llorenç des Cardessar.

A més, diversos pobles de Mallorca tenen qualque carrer batejat amb el nom de La Salut. Aquest és el cas de Pollença, que va posar el nom al carrer, oficialment, el primer de juny de 1862. És un carrer curt que s’estén entre els carrers de Bonavista i de la Padronada, que des dels inicis de la vila s’incloïa dins la illeta de la Padronada.

Segons l’historiador Mateu Rotger, ja tenim constància, mitjançant els llibres de Clavaria, de l’existència, el 1350, d’un “hospital de pobretat” situat a les faldes del putxet del Calvari, en el lloc del Padró; però com que el lloc era excèntric, i el 1427 es trobava en un estat lamentable, els Jurats de la vila decidiren canviar-lo de lloc i situar-lo a la casa donada per Matheu Sitges a l’Almoina dels pobres.

Aquest hospital de pobretat se trobava entre el fossar, l’actual carrer del Càrritx i la plaça del Mercat com documentam al llibre de les Àpocas del notari Antoni Pasqual, any 1569: “Cens fa la Universitat a la Casa de Lluch… per la Casa del Hospital de Pollença dels pobres, les quals afronten de una part ab la plaça pública i de altra part ab un carrer públich i de altra part ab les cases dels hereus de Antoni Puig i de altra part ab lo fossar i de altra part ab un carrer que va a la plaça i de altra part ab cases de Antoni Domingo, menescal,” L’hospici tenia un pati que donava al fossar, amb un vas on s’enterraven els pobres.

L’any 1657 l’edifici estava pràcticament destruït, malgrat les amonestacions fetes pels Bisbes en les diferents visites parroquials, fins 1680, quan el Consell de la Universitat decideix reparar-lo i dedicar-lo a hostatge dels Jutges de Corts, Procurador Fiscal i altres membres de la Cort reial que sovint arribaven a la vila. També es va utilitzar com a lloc d’emmagatzematge del blat que comprava la Universitat. Però tampoc va durar massa! I prest es va tapiar la porta principal.

El 1711 novament es vol refer l’Hospital, però, finalment, es decideix convertir-lo en casa de la Vila, fins el 1882, en què aquesta fou enderrocada i traslladada a la ubicació actual, o sigui, el convent de Monti-sion.

Tanmateix, el 1791, per part d’alguns regidors, es proposà l’adaptació del convent dels Jesuïtes per a Hospital (proposta que no es va aprovar), i també el 1821 es va intentar adquirir el convent dels Dominics, que havien estat exclaustrats, però les condicions polítiques i la restitució del convent als frares, feren que es projectés aixecar un edifici-hospital en el pati o hort de l’oratori de Sant Jordi. Això va tenir efecte el 1829, quan el 10 de maig es va posar la primera pedra de “l’Hospici o abrigo de malalts y casa de Misericòrdia per dar sustento diari a los bons menesterosos de este Poble … cuya obre fonch feta por el zel de los Sors. Vocals de esta Junta de Caritat pegada de limosnas y fonch dirigida per Dn. Antoni Albis mehonès vezí de esta Vila, se concluí a últims de Dezembre de 1839.” (del llibre “El barroc a Pollença”, de Ramon Rosselló Vaquer i Pere Salas Vives).

Aquest edifici va ser cedit a les Germanes de la Caritat el 1849, i el nou hospici-hospital es traslladà al convent dels PP. Dominics, que l’Ajuntament havia obtingut del Estat el 1843.

Objecte d’una important reforma el 1920, no va ser fins l’any 1968 que es convertí en Residència social de Sant Domingo.

Crec que amb aquestes pinzellades han quedat plasmades algunes de les vicissituds per les que va passar el servei d’hospital a Pollença. I per cert, no hem de confondre aquesta institució amb l’Orde de l’Hospital (de Jerusalem), que durant sis segles va ser present a la vila.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT